dimarts, 5 de juliol de 2011

Polítics amb visió de futur



Un polític, en el moment del seu relleu, va lliurar tres sobres al seu substitut, tot dient-li que quan estigués molt apurat els anés obrint per ordre. El seu contingut li podria ser de gran utilitat per orientar-lo.
L'exercici del poder té les seves complicacions i, passat un temps, el successor es trobà davant d'un seguit de problemes per als quals no veia solució, així que el nou càrrec decidí obrir el primer sobre amb una nota que deia: "Parli malament de mi. Jo tinc la culpa de tot". Encara que no li va agradar massa el consell el va posar en pràctica; amb molt bons resultats.
Al cap d'uns mesos les coses tornaven a complicar-se i decidia obrir el segon sobre: "Amb les estructures actuals no es pot fer res. Canvii-les" I començà a fer una reforma estructural, potser no massa important, però que li va aportar una millor imatge.
Va arribar a un punt, tanmateix, al cap d’un temps, en què aquestes reformes no van ser suficients i va haver d'obrir el tercer sobre, malgrat saber que era el darrer recurs de què disposava. "Comenci a escriure els tres sobres pel seu successor. El seu relleu és imminent".
Mayor Zaragoza reproduïa aquest conte rus en una article al diari "El País" ja fa uns anys.
Sóc del parer que un càrrec public, ja sigui polític o tècnic, ha de treballar com si hagués de perdurar sempre en aquesta funció. Ha de marcar-se fites a mig i llarg termini. No es pot treballar pensant en obtenir només resultats immediats. Un programa de treball ha de mirar més enllà. S'ha de tenir visió de futur i anar aportant tot el que estigui a les nostres mans.
Tot i això, hem de pensar que els càrrecs son efímers: avui hi som i demà podem no ser-hi. La vida canvia i, encara que tots som necessaris, ningú és imprescindible.
El que hem de procurar sempre és aportar el nostre granet de sorra en la construcció d'una ciutat, d'una societat millor.

dijous, 31 de març de 2011

Crisis de la construcció i obres aturades

Amb la crisi econòmica i davant de la reducció de l’activitat constructiva, Rubí, com tantes altres ciutats, s’ha trobat amb blocs de pisos sense habitar, amb algunes obres aturades i amb una sèrie de solars sense edificar a diversos indrets de la ciutat.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament, a principis del 2009, es va marcar un doble objectiu: per una part procurar minvar els efectes de la crisi econòmica en el sector immobiliari i de la construcció i per l’altra procurar que tots els solars no edificats i les obres aturades estiguessin en les millors condicions de seguretat i de neteja possibles
Des d’aleshores hem treballat per acomplir aquest doble objectiu. Per una banda, hem flexibilitat les condicions de les llicències concedides atorgant més temps als promotors per iniciar-les i acabar-les. Això els ha permès disposar del més temps per trobar el finançament que necessitaven per completar l’edificació.
Pel que fa a l’inici d’obres, el termini per a iniciar-les, un cop es rep la notificació de la llicència, es va ampliar de 2 a 24 mesos en el cas d’obres majors i de 2 a 6 mesos per a les menors. El termini per a l’acabament de les obres es va ampliar de 2 a 4 anys en obres majors i de 6 a 12 mesos en obres menors. Al 2009 es van acollir 48 promotors a l’ampliació d’aquesta terminis i al 2010 en van ser 46.
L’altra acció s’ha centrat en millorar la imatge i la seguretat dels solars no edificats i les obres aturades assegurant el seu tancament, neteja i manteniment. En primer lloc vam aprovar un document amb les condicions necessàries i obligatòries que calia complir per al tancament dels solars no edificats i obres aturades de propietat privada que hi ha a la ciutat. El pas següent ha estat analitzar, una per una, les situacions detectades i informar als promotors de les obres de l’obligació de complir amb els requisits.
Al 2009 es van dictar 80 ordres d’execució de tancament i neteja de solars de les quals 28 corresponien a obres aturades. Al 2010 van ser 84 les ordres d’execució de les quals 55 corresponien a obres aturades i solars no edificats.
Un dels temes que més ens ha preocupat durant aquest temps ha estat la presència de grues torres en obres aturades. És obligació del promotor assegurar el manteniment de la grua i és competència de la Generalitat (concretament del Departament d’Indústria) controlar que aquest manteniment es faci malgrat que l’obra estigui aturada.
Des de l’Ajuntament, que es qui atorga les llicències, ens vam marcar un pla d’acció per assegurar que cadascú compleixi amb les seves obligacions.
Aquest Pla ha consistit en intensificar les inspeccions i fer un seguiment de la situació d’aquestes grues, després de fer reunions amb les empreses propietàries de les grues i amb els responsables del Departament d’Indústria. Hem fet requeriments insistents a tots els agents que intervenen en els projectes d’instal·lació de la grua: al propietari del solar, al promotor de l’obra, a l’enginyer responsable i al propietari de la grua, a més de notificar-ho a la Generalitat. Amb aquestes accions hem anat aconseguint que, des del 2009, s’hagin retirat 6 grues, i que s’hagi reprès el manteniment de 3 grues més. Fins i tot, que alguna obra aturada es reactivés d’immediat o bé que demanés una ampliació del termini i mantingués totes les mesures de seguretat exigibles.
Quan no hem aconseguit resposta a les nostres peticions mitjançant el procediment administratiu, demanem l’autorització judicial per entrar a l’obra i procedir a retirar la grua de forma subsidiària.
Es tracta d’un procés lent ja que moltes empreses promotores han desaparegut o s’han dissolt. Tot i la lentitud d’aquests tràmits administratius, aquesta és una actuació prioritària per garantir la seguretat i la millora de la imatge dels carrers del municipi. Aquest procés ens ha permès que només hi hagi en aquests moments 5 grues en obres aturades, de les quals, 1 segueix el seu procés per ser retirada de manera subsidiària i la resta està en tràmits per assegurar el seu manteniment i conservació mentre es treballa per reactivar l’obra.

dimarts, 8 de març de 2011

Xarxes socials i educació



Aquest estiu es va plantejar a Alemanya si les xarxes socials havien de formar part del currículum escolar.  A partir d'aquí vaig pensar amb l’alumnat dels nostres centres., cal ensenyar el funcionament de les xarxes a l’escola? No té una resposta fàcil però el que si que podem afirmar és, que si les xarxes socials les fa servir l’alumnat en la seva relació, l’escola no en pot quedar al marge, (i la família tampoc). Us plantejo interrogants i materials per la discussió.
Quan parlem de xarxes socials ens estem referint d’entrada a Twitter, Tuenti, Facebook,  però també d’altres que ens poden ser d’utilitat a l’aula com els blocs, Google docs, wiquis, Dropbox, Moodle, etc. (Alguns recursos útils; Guías de ayuda para la configuración de la privacidad y seguridad en redes socials, Manual de Facebook, Manual de Twitter,
Tanmateix podem incloure en aquest concepte d'altres xarxes socials que es fan servir com a entorns d’aprenentatge, com seria el cas de SocialGO, EDMODO o Ning. Son xarxes que permeten la creació de grups privats (per una classe o un curs). Aquestes xarxes es poden fer servir per crear comunitats d’aprenentatge entre docents com Internet en el aula. i Red magistral Aula Red Podeu mirar els treballs de Juan José de Haro. (Més informació a: Que son xarxes socials, Xarxes socials educatives, Xarxes socials amb socialGo)
L’ús de es xarxes com entorn educatiu i d’aprenentatge ens pot ser útil per crear comunitats, per afavorir la motivació i per fomentar la participació en l’aprenentatge
Es tracta d’aprofitar els recursos que fa servir l’alumnat (classe fora de l’aula) la qual cosa comporta un ensenyament continu i en conseqüència un treball del professor més enllà de l’horari lectiu.
Si ens preguntem quines aplicacions en línia poden fer servir, o quins projectes o activitats poden desenvolupar en entorns de xarxa social, poden trobar algunes propostes com l’experiència de Gregorio Toribio feta amb Twitter a primària,  on la que la classe opina, aporta coneixements, investiga, i en la seva xarxa social Altres experiències les trobem a batxillerat com crea grups privats al Facebook,  per exemple, per realitzar treballs en equip o per discutir temes amb tota la classes i el professor. (Recursos: EduTwitter, 10 formes de fer servir el Twitter a l’aula, Crear una xarxa privada amb els alumnes )
Finalment ens hauríem de plantejar la conveniència d’incloure l’ús de les xarxes socials dins de la programació de la formació del professorat, ja que aquest ha de ser-ne coneixedor i ha de tenir-ne una visió crítica , així com també els pares i les mares, especialment dels adolescents.
Pensem que allò que fan servir l’alumnat constantment no pot quedar al marge de l’educació i per tant el professorat i les famílies hem de ser-ne coneixedors.

------------------------------------------------
Recursos per fer servir amb l’alumnat o els fills:
Altres: