Roger Garcia

Polítics amb visió de futur

2011-07-05T18:44:00.001+02:00

Un polític, en el moment del seu relleu, va lliurar tres sobres al seu substitut, tot dient-li que quan estigués molt apurat els anés obrint per ordre. El seu contingut li podria ser de gran utilitat per orientar-lo.
L'exercici del poder té les seves complicacions i, passat un temps, el successor es trobà davant d'un seguit de problemes per als quals no veia solució, així que el nou càrrec decidí obrir el primer sobre amb una nota que deia: "Parli malament de mi. Jo tinc la culpa de tot". Encara que no li va agradar massa el consell el va posar en pràctica; amb molt bons resultats.
Al cap d'uns mesos les coses tornaven a complicar-se i decidia obrir el segon sobre: "Amb les estructures actuals no es pot fer res. Canvii-les" I començà a fer una reforma estructural, potser no massa important, però que li va aportar una millor imatge.
Va arribar a un punt, tanmateix, al cap d’un temps, en què aquestes reformes no van ser suficients i va haver d'obrir el tercer sobre, malgrat saber que era el darrer recurs de què disposava. "Comenci a escriure els tres sobres pel seu successor. El seu relleu és imminent".
Mayor Zaragoza reproduïa aquest conte rus en una article al diari "El País" ja fa uns anys.
Sóc del parer que un càrrec public, ja sigui polític o tècnic, ha de treballar com si hagués de perdurar sempre en aquesta funció. Ha de marcar-se fites a mig i llarg termini. No es pot treballar pensant en obtenir només resultats immediats. Un programa de treball ha de mirar més enllà. S'ha de tenir visió de futur i anar aportant tot el que estigui a les nostres mans.
Tot i això, hem de pensar que els càrrecs son efímers: avui hi som i demà podem no ser-hi. La vida canvia i, encara que tots som necessaris, ningú és imprescindible.
El que hem de procurar sempre és aportar el nostre granet de sorra en la construcció d'una ciutat, d'una societat millor.

Crisis de la construcció i obres aturades

2011-03-31T22:00:00.000+02:00

Amb la crisi econòmica i davant de la reducció de l’activitat constructiva, Rubí, com tantes altres ciutats, s’ha trobat amb blocs de pisos sense habitar, amb algunes obres aturades i amb una sèrie de solars sense edificar a diversos indrets de la ciutat.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament, a principis del 2009, es va marcar un doble objectiu: per una part procurar minvar els efectes de la crisi econòmica en el sector immobiliari i de la construcció i per l’altra procurar que tots els solars no edificats i les obres aturades estiguessin en les millors condicions de seguretat i de neteja possibles

Des d’aleshores hem treballat per acomplir aquest doble objectiu. Per una banda, hem flexibilitat les condicions de les llicències concedides atorgant més temps als promotors per iniciar-les i acabar-les. Això els ha permès disposar del més temps per trobar el finançament que necessitaven per completar l’edificació.

Pel que fa a l’inici d’obres, el termini per a iniciar-les, un cop es rep la notificació de la llicència, es va ampliar de 2 a 24 mesos en el cas d’obres majors i de 2 a 6 mesos per a les menors. El termini per a l’acabament de les obres es va ampliar de 2 a 4 anys en obres majors i de 6 a 12 mesos en obres menors. Al 2009 es van acollir 48 promotors a l’ampliació d’aquesta terminis i al 2010 en van ser 46.

L’altra acció s’ha centrat en millorar la imatge i la seguretat dels solars no edificats i les obres aturades assegurant el seu tancament, neteja i manteniment. En primer lloc vam aprovar un document amb les condicions necessàries i obligatòries que calia complir per al tancament dels solars no edificats i obres aturades de propietat privada que hi ha a la ciutat. El pas següent ha estat analitzar, una per una, les situacions detectades i informar als promotors de les obres de l’obligació de complir amb els requisits.

Al 2009 es van dictar 80 ordres d’execució de tancament i neteja de solars de les quals 28 corresponien a obres aturades. Al 2010 van ser 84 les ordres d’execució de les quals 55 corresponien a obres aturades i solars no edificats.

Un dels temes que més ens ha preocupat durant aquest temps ha estat la presència de grues torres en obres aturades. És obligació del promotor assegurar el manteniment de la grua i és competència de la Generalitat (concretament del Departament d’Indústria) controlar que aquest manteniment es faci malgrat que l’obra estigui aturada.

Des de l’Ajuntament, que es qui atorga les llicències, ens vam marcar un pla d’acció per assegurar que cadascú compleixi amb les seves obligacions.

Aquest Pla ha consistit en intensificar les inspeccions i fer un seguiment de la situació d’aquestes grues, després de fer reunions amb les empreses propietàries de les grues i amb els responsables del Departament d’Indústria. Hem fet requeriments insistents a tots els agents que intervenen en els projectes d’instal·lació de la grua: al propietari del solar, al promotor de l’obra, a l’enginyer responsable i al propietari de la grua, a més de notificar-ho a la Generalitat. Amb aquestes accions hem anat aconseguint que, des del 2009, s’hagin retirat 6 grues, i que s’hagi reprès el manteniment de 3 grues més. Fins i tot, que alguna obra aturada es reactivés d’immediat o bé que demanés una ampliació del termini i mantingués totes les mesures de seguretat exigibles.

Quan no hem aconseguit resposta a les nostres peticions mitjançant el procediment administratiu, demanem l’autorització judicial per entrar a l’obra i procedir a retirar la grua de forma subsidiària.

Es tracta d’un procés lent ja que moltes empreses promotores han desaparegut o s’han dissolt. Tot i la lentitud d’aquests tràmits administratius, aquesta és una actuació prioritària per garantir la seguretat i la millora de la imatge dels carrers del municipi. Aquest procés ens ha permès que només hi hagi en aquests moments 5 grues en obres aturades, de les quals, 1 segueix el seu procés per ser retirada de manera subsidiària i la resta està en tràmits per assegurar el seu manteniment i conservació mentre es treballa per reactivar l’obra.

Xarxes socials i educació

2011-03-08T19:19:00.000+01:00

Aquest estiu es va plantejar a Alemanya si les xarxes socials havien de formar part del currículum escolar. A partir d'aquí vaig pensar amb l’alumnat dels nostres centres., cal ensenyar el funcionament de les xarxes a l’escola? No té una resposta fàcil però el que si que podem afirmar és, que si les xarxes socials les fa servir l’alumnat en la seva relació, l’escola no en pot quedar al marge, (i la família tampoc). Us plantejo interrogants i materials per la discussió.

Quan parlem de xarxes socials ens estem referint d’entrada a Twitter, Tuenti, Facebook, però també d’altres que ens poden ser d’utilitat a l’aula com els blocs, Google docs, wiquis, Dropbox, Moodle, etc. (Alguns recursos útils; Guías de ayuda para la configuración de la privacidad y seguridad en redes socials, Manual de Facebook, Manual de Twitter,

Tanmateix podem incloure en aquest concepte d'altres xarxes socials que es fan servir com a entorns d’aprenentatge, com seria el cas de SocialGO, EDMODO o Ning. Son xarxes que permeten la creació de grups privats (per una classe o un curs). Aquestes xarxes es poden fer servir per crear comunitats d’aprenentatge entre docents com Internet en el aula. i Red magistral Aula Red Podeu mirar els treballs de Juan José de Haro. (Més informació a: Que son xarxes socials, Xarxes socials educatives, Xarxes socials amb socialGo)

L’ús de es xarxes com entorn educatiu i d’aprenentatge ens pot ser útil per crear comunitats, per afavorir la motivació i per fomentar la participació en l’aprenentatge

Es tracta d’aprofitar els recursos que fa servir l’alumnat (classe fora de l’aula) la qual cosa comporta un ensenyament continu i en conseqüència un treball del professor més enllà de l’horari lectiu.

Si ens preguntem quines aplicacions en línia poden fer servir, o quins projectes o activitats poden desenvolupar en entorns de xarxa social, poden trobar algunes propostes com l’experiència de Gregorio Toribio feta amb Twitter a primària, on la que la classe opina, aporta coneixements, investiga, i en la seva xarxa social Altres experiències les trobem a batxillerat com crea grups privats al Facebook, per exemple, per realitzar treballs en equip o per discutir temes amb tota la classes i el professor. (Recursos: EduTwitter, 10 formes de fer servir el Twitter a l’aula, Crear una xarxa privada amb els alumnes )

Finalment ens hauríem de plantejar la conveniència d’incloure l’ús de les xarxes socials dins de la programació de la formació del professorat, ja que aquest ha de ser-ne coneixedor i ha de tenir-ne una visió crítica , així com també els pares i les mares, especialment dels adolescents.

Pensem que allò que fan servir l’alumnat constantment no pot quedar al marge de l’educació i per tant el professorat i les famílies hem de ser-ne coneixedors.

------------------------------------------------
Recursos per fer servir amb l’alumnat o els fills:

Altres:

S’acaben les obres del Pla Zapatero

2010-11-27T12:54:00.001+01:00

Gairebé totes les 19 obres del FEOSL ja estan acabades. Ja tenim l’anella de fibra òptica complerta, així com les obres de millora de centres esportius i educatius, les de millores mediambientals i les d’estalvi i eficiència energètica...

Aquest mes de desembre finalitzarà la reforma de l’Escardívol i la de la zona esportiva de Can Mir.

I a principis d’any, podrem gaudir dels dos nous espais culturals i de lleure: l’amfiteatre i el parc del Castell i l’entorn del complex esportiu de la Llana.

En total haurà estat una inversió de 6,2 milions d’euros i 19 projectes que incideixen directament en la millora de la ciutat.

Una de les obres que segueixo més de prop és la del Castell. Heu vist els nou amfiteatre com està quedant? Quin espai més gran per passejar, per seure, per anar amb els nens. I per descomptat per gaudir dels espectacles. Però heu vist quin colorit? Com ha guanyat el Castell! Ara ressalta molt més. Les grades fan com d’una escalinata que puja cap el Castell. La millor perspectiva la teniu des de Sant Jordi Parc.

Ara estan fent el tancament i les portes del parc que seran de còrtex, simbolitzat les portes d’una fortalesa. Més endavant instal•laran la zona de jocs infantils.

Però no només tindrem l’anfiteatre. A la part del darrera del Castell s’està acabant l’arboretum. Un parc per poder gaudir de la natura, amb arbres de diferents continents del món.

Em sembla que el pont del carrer Cadmo incrementarà el seu transit de vianants molt aviat.

CEM 25 de Setembre, un edifici integrat al parc.

2010-10-12T13:19:00.001+02:00

Rubí ja compta amb un altre equipament esportiu, ubicat al final de la Rambla del Ferrocarril al barri del 25 de Setembre.

Es tracta d’un edifici transparent que dialoga amb el seu entorn, semisoterrat en un 75 % i amb una sola alçada visible des del parc Com comentava Santi Castan, un dels arquitectes del projecte, és com “una capsa de vidre on es reflexen els pollancres del parc” L’edifici està fraccionat en tres parts separades per plantacions de pollancres, de manera que sembla que el parc entra dins el complex esportiu. Un projecte arquitectònic realitzat amb el mínim d’impacte paisatgístic.

Dins d’aquesta actuació, a més, s’ha renovat completament el parc infantil amb jocs per a totes les edats i s’ha millorat la pista esportiva del Parc amb un nou tancament.

En quant a la millora paisatgística del Parc de la Pau i la Natura, s’han replantat alguns arbres a la zona dels jocs infantils i cap al novembre, se'n replantaran més a la resta del parc arribant als 90 arbres nous.

Al mateix temps, a continuació del Parc de la Pau i la Natura, està pràcticament finalitzant el nou Parc de Can Sant Joan amb 6 noves hectàrees de zona verda, amb uns 700 arbres de nova plantació. Un dels grans atractius del nou parc és el passeig que ressegueix i que creua en dos punts el torrent dels Alous. Una visita molt recomanable amb la família.

Miguel Hernàndez, Alfons Roig i JM Serrat

2010-09-18T16:27:00.000+02:00

El dia 30 d’octubre celebrarem el 100è aniversari del naixement de Miguel Hernàndez “escriptor contemporani valencià en castellà”, com diu la Wiquipedia. Fill d'una família humil d'Oriola propietària d'un ramat de cabres.

Es un dels meus poetes preferits. Un poeta del poble, amb un estil humà i amb molta sinceritat poètica. “Ese escritor salido de la naturaleza como una piedra intacta, con virginidad selvática y arrolladora fuerza vital” (Pablo Neruda)

Recordo al professor Alfons Roig quan ens va presentar la versió musicada per Joan Manuel Serrat (1972) de las “Nanas de la cebolla”. Una poesia dedicada al seu fill, escrita des de la presó després de rebre una carta de la seva dona, en la que li deia que únicament s’alimentava de pa i ceba. Deia Alfons Roig que una poesia escrita en aquestes circumstàncies no es corresponia amb la versió de cançó de bressol típica que havia fet Serrat. Al professor no li agradava la versió musicada.ja que enia amb poca força expressiva i no reflexava el patiment del poeta . Tanmateix cal reconèixer la feina del cantant que ens va ajudar a conèixer al gran poeta Miguel Hernàndez.

Nanas de la cebolla

La cebolla es escarcha

cerrada y pobre.

Escarcha de tus días

y de mis noches.

Hambre y cebolla,

hielo negro y escarcha

grande y redonda.

En la cuna del hambre

mi niño estaba.

Con sangre de cebolla

se amamantaba.

Pero tu sangre,

escarchada de azúcar,

cebolla y hambre.

.......

La Ciutat de les Arts i l'arquitectura miraculosa

2010-08-16T23:00:00.014+02:00

Fa gairebé dos anys vaig escriure La ria de Rubí on comentava la transformació de la Ria de Bilbao i el que pot suposar per a una ciutat la construcció d’edificis emblemàtics.
Bilbao s’ha transformat canviant la Ria i així ho reafirma Llatzer Moix, en el seu llibre “Arquitectura milagrosa” (Anagrama 2010). El Museu Guggeggeim de Frank Gerhy va fer “milacres” en Bilbao. Va ser un encert el fet de construir un edifici espectacular, encarregant-lo a un arquitecte estrella.
Tanmateix Moix posa en qüestió algunes obres faraòniques com la Ciutat de les Arts i les Ciències de València
en les que la relació entre la necessitat i el preu de les obres encarregades no semblen proporcionada
Aquest estiu he tornat a passar per la Ciutat de les Arts i es cert que la vista exterior és impactant i és molt recomanable la visita d’alguns dels edificis com l’Oceanogràfic o l`Hemisfèric.
Tanmateix, a més de la manca de proporcionalitat apareixen altres dubtes. Per exemple la funcionalitat. La inversió arquitectònica en relació a l’ús que se li dona a l’edifici no sempre es veu justificada.
Quan vaig visitar el Museu de les Ciències Principe Felipe
em va decebre. Malgrat reconèixer la seva bellesa, es molt criticable la seva funcionalitat. Tens la impressió de que s’ha aprofitat un edifici ja construït per ubicar-hi un museu. A més algunes alçades i baranes de protecció no semblen les més adients per rebre visites de grups de nens.
Vaig comentar el tema amb gent del país i encara van aportar altres interrogants. S’havia de fer una inversió tant gran? Calia construir tants edificis i fer-los dins de la llera de l’antic riu?
Calia que tots fossin del mateix arquitecte?
Com diu Moix “València ha passat del monocultiu de cítrics ... al monocultiu Calatrava”.

L'Espona: Centre de dansa Tradicional

2010-07-13T06:00:00.004+02:00

Hem donat el tret d’inici d’obres per convertir l’Espona en la seu del futur centre de dansa tradicional. Hi he assistit, per delegació de l’Alcaldessa, amb el Conseller Tresserras i el company Martí Pujol. Ha estat un acte senzill que dona el tret de sortida d’aquestes obres.
L’edifici actual és el que queda de l’antiga fàbrica Espona construïda al 1945 per l’empresa Gaspà i Parramon i remodelada al 1970 quan la va adquirir la fundació J. Espona. Al 1980 va ser adquirida per l'INCASOL, que va enderrocar la major part per a construir habitatges.
Es traca d’ edifici que presenta moltes qualitats per convertir-se en Centre de la dansa. Jo en destacaria dues:
- Les dimensions generoses de les sales de ball i,
- La llum que inunda l’edifici
L’escola comptarà amb dues sales d’assaig (una per l’Esbart dansaire i una altra pel Centre de Dansa), una sala polivalent, sala de reunions, vestidors, magatzem per l’atrezzo, i diversos espais administratius i de serveis
Aquesta actuació en un edifici emblemàtic de la ciutat esta emmarcada dins del pla d’actuacions en el que estan inclosos la resta d’edificis del nostre patrimoni arquitectònic com son l’antiga fàbrica Josa (nova biblioteca municipal), el Celler Cooperatiu, l’Ateneu, La Torre Bassas, el Castell, La Torre Salduba, i La Masia de Can Serra,
Recuperar el nostre patrimoni i rehabilitar-lo es un dels “fets” d’aquest equip de govern i del que tots ens podrem sentir molt orgullosos.

Visita d’obres a la nova escola bressol

2010-07-06T22:39:00.000+02:00

Avui he visitat la nova escola bressol del Bullidor. Ja estan totes les aules acabades, així com la cuina, la bugaderia, les sales polivalents i els despatxos. Les aules són molt grans amb grans finestrals i molta llum. Disposen de canviadors lavabos i dormitoris.
S’ha pintat d’uns colors vius, molt idonis per una escola infantil
S’ha tingut cura de detalls pensant amb els més petits, com posar proteccions a les portes i al radiadors. També s’ha pensat amb dotar l’escola de connexió a Internet a totes les aules i despatxos, així com intèrfons.
Però el que més m’agrada de l’escola es l’enorme espai de les classes. Quin luxe! A més de la seva ubicació, al centre de la ciutat!a s’han iniciat les obres del pati amb l’objectiu de que estiguis finalitzades per l‘inici de classes al setembre.
Hi haurà un pati cobert pels més petits, amb un terra de cautxú per que puguin gatejar sense perills.
El pati gran serà pels altres infants i disposarà d’una zona jocs i d’un sorral. També hi haurà un armari d’obra per deixar les pales les galledes, els cotxets i altres estris.
Es renovarà la tanca existent i es milloraran els accessos des de la zona de correus.
Al setembre tindrem una altra obra acabada.
Com diu la nostra alcaldessa, mai a la història de la ciutat s’havia fet una inversió pública tan gran!

José María Díez-Alegría

2010-06-26T18:08:00.000+02:00

José María Díez-Alegría ha mort als 98 anys. Gairebé un segle de vida dedicada en gran part al servei dels altres. Alegria tenia els seus seguidors i els seus detractors, com tots els grans personatges.
Recullo una de les seves anècdotes en la biografia publicada per Pedro Miguel Lamet que també va treballar al "Pozo del Tio Raimundo" i que ens ajuden a entendre la seva manera de pensar i de viure.

Explica que una catequista de dones adultes a Andalusia es va topar amb una jove molt pobra, casada i amb fills, que se n'havia anat a viure amb un vell.
-Dona, has de tornar, no pots seguir amb el vell.
-Es clar que sí, senyoreta. Però és que el vell morirà de seguida, i jo em quedaré amb una caseta molt apanyada, em porto al meu marit i als meus fills, i problema resolt.
-Però, dona, és que això va contra la llei de Déu.
La dona va respondre amb convicció: "No, senyoreta, si jo amb el Senyor no tinc cap dificultat. Jo li dic al Senyor: Senyor, tu em perdones a mi i jo et perdono a tu "per tenir-me tan pobra", va matisar Alegria, i estem en pau"

Diuen que Diez-Alegria era un jesuïta sense papers.

Visita d’obres a un nou gran parc urbà

2010-03-29T06:10:00.001+02:00

L’altre dia vaig fer una visita d’obres al Parc de la Bòbila Saltó, a la Plaça Josep Tarradellas. Entre el carrer General Castaños i Eivissa

Es una de les darreres obres del FEIL

Vaig quedar impressionat. Quina meravella. L’arquitecta Olga Tarrasó ha dissenyat un gran parc urbà en una zona que té desnivells importants. Cal felicitar-la pel seu projecte i pel seguiment de les obres. A més l’empresa constructora està treballant amb molta cura i això es nota en els acabats.

Quan vaig veure el projecte em va semblar un projecte interessant però no vaig arribar a captar els matisos i els detalls que he pogut observar en la meva visita, ara que l’obra està en la seva recta final.

Ara que les obres es troben avançades aniran apareixent subtilment el verd que sorgirà en mig del gris del formigó i de les peces de paviment prefabricat.

Es sorprenent com l’arquitecta ha combinat les zones verdes amb gespa i les mixtes amb verd entre les pedres (uns 2000 m2) amb la zona de jocs infantils, la zona de sauló i les zones de ciment, les pujades de pendent suau, la il•luminació, els bancs, l’arbrat... En total es planten més de 100 arbres (plataners, nogueres...), tant a les zones verdes com a les zones enrajolades.

Sobta com s’ha jugat amb els materials: les escales de pedra amb tonalitats diferents; les esplanades i diversos camins fets amb ciment de diferents acabats i tractaments tot combinant amb els arbres i les zones verdes;

S’ha de veure!

Per una segona fase s’ha reservat l’espai per a una escola bressol que estarà integrada aprofitant un dels desnivells. Quin encert! Mentrestant tindrem una esplanada de sauló en la que els infants hi podran jugar.

Aviat podrem gaudir d’aquest nou parc a la Zona Nord de la Ciutat. Com guanyarà el barri i la ciutat. Es un dels tres parcs que es realitzen o es completen amb el FEIL, juntament amb el de Ca n’Alzamora i el de l’entorn de l’escola bressol Lluna.

A més aviat també podrem passejar pel parc de Can Sant Joan, al barri 25 de Setembre, al costat del Torrent dels Alous.

Treballem per vostè, disculpi les molèsties

2010-03-06T21:34:00.001+01:00

El dijous passat al Ple vaig haver de respondre a una moció sobre inversions. Em va servir per fer un repàs de les inversions del mandat i vaig recordar les paraules de l’Alcaldessa: “Mai a la història de la ciutat s'havia fet una inversió pública tan gran”.

Si mirem les inversions fetes o programades des de juny del 2007, tant les d’inversió municipal com les del FEIL i les del FEOSL (FEIL2), més les que ha fet la Generalitat veiem que s’han destinat milions d’euros, per a inversions a Rubí.

Tenim grans obres com la nova Biblioteca o el Pavelló esportiu de la Llana o la Rambla del Ferrocarril.

El que s’ha fet referent el nostre patrimoni històric. S’ha rehabilitat el Castell, s’està rehabilitant el Celler, el Bullidor i la Torre Salduba i aviat començaran les obres a l’Ateneu, l’Espona, la Masia de Can Serra, l’Escardívol i la Torre Bassas.

Déu n’hi do!

A més a més amb el FEIL 2 es construirà un parc arboretum al voltant del Castell i un amfiteatre amb capacitat per a unes 2000 persones. Podrem tenir un gran aforament pels espectacles de Festa Major, com l’actuació de l’Esbart Dansaire, i tots els que es puguin programar en aquest nou espai. Un parc cèntric on poder passejar i gaudir amb la família que quedarà integrat dins de la zona del castell envoltat per arbres de tots els continents.

També vam parlar de les noves escoles i de les reformes i millores que s’han fet, de les noves places com la plaça de la Sardana o la plaça del Mercat (en construcció) i aviat la plaça del Dr. Guardiet. Dels nous parcs com el de Can Sant Joan i el de Ca n’Alzamora. Dels col•lectors petits i grans (ara comencen les obres del soterrament d’un nou tram del col•lector de Ca n’Alzamora i el del col•lector del carrer Mallorca. Dels nous vials com el carrer Abat Escarré o el vial entre les rotondes del Molí de la Bastida i Can Rosés.

Són moltes les actuacions que es fan en aquest mandat per posar al dia la ciutat. Aquest mes i el que ve son mesos d'inici d'obres.

Us demanem la vostra comprensió i col•laboració.

Pla Zapatero: s’acaba el FEIL i comença el FEOSL

2010-02-12T19:14:00.002+01:00

Ja està en marxa el segon FEIL. Tal i com va comentar l’alcaldessa quan va parlar del pressupost del 2010 , Rubí disposa de més de 6 milions del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL o Pla Zapatero 2) destinats a inversions. Com sabeu el FEIL 1 ens ha permès fer millores importants a la ciutat i ja està pràcticament finalitzat (estan acabant-se les obres del parc de la Bòbila Saltó, si les pluges ens ho permeten). Ara estem preparant tots els processos de les noves inversions del FEIL 2 (posar FEOSL em costa una mica) i a la Revista la Ciutat, d’aquest mes

trobareu informació sobre les inversions del FEIL 2 i les del pressupost municipal.

Entre els projectes a realitzar destacaria els que fan referència a l’estalvi i a l’eficiència energètica dels equipaments públics (educatius, esportius, culturals, socials...).

Amb el FEIL 1 ja hem fet una inversió important per fer més eficient i estalviar amb l’enllumenat públic, en les escoles i altres edificis públics.

Ara farem un pas més amb una doble direcció, per una part instal•lant nous elements com airejadors a les aixetes, llums de baix consum, temporitzadors i termostats d’ambient; en segon lloc instal•lant plaques fotovoltaiques i finalment millorant la formació del personal per fomentar un millor ús de la climatització, de la il•luminació i l’estalvi de l’aigua.

Segurament no és el projecte més important econòmicament parlant, però l’estalvi energètic, i més en un temps de crisi com l’actual, ha de ser una prioritat i als serveis públics s’ha de visualitzar de manera especial.

El Celler al Wiquipèdia

2010-01-17T18:16:00.001+01:00

He trobat una nova entrada del Celler a la Wiquipèdia

El Celler Cooperatiu de Rubí (1920-1921) és un edifici modernista situat entre els carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello, obra del Cèsar Martinell. Va ser el penúltim celler que va construir.

L’entitat Celler Cooperatiu

L'entitat anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l'actual Casino Espanyol. Un grup de 119 pagesos van decidir formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Aquesta entitat va adquirir uns terrenys de 3.189 metres quadrats per edificar-hi un celler. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel•lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble d'Antoni Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet.
El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a "l'Unió de vinyaters de Catalunya". A l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica.
A finals del 1932 el Celler es va deslligar de la Cambra agrícola i després de diverses fusions i canvis cap a 1939 va adoptar el nom de Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada.
La societat es va anar ampliant fins al 1958. Paral•lelament la seva cabuda de vi va anar augmentant fins als 27.000 hl.
Als anys 60 comença a entrar en decadència Es va iniciar amb la riuada de 1962. A la dècada dels 70 va patir els efectes de la decadència vitícola i es va anar reduint la seva producció. Va ser l’any 1989 que la cooperativa va plegar ja que la seva capacitat va quedar reduïda a 2.000 hl,. I l’Ajuntament va adquirir l'edifici i el terreny que l’envolta..

L’edifici

La construcció del Celler es va iniciar al 1920. Malgrat que el projecte preveia dues naus paral•leles, només se'n va construir una i la sala de màquines, a la part posterior. L'edifici consta d'una nau principal amb forma d'ela", doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants.
A la façana sud hi trobem alguns detalls arquitectònics interessants, com el doble mur de totxo massís actualment com murs de trava, les finestres "termals" amb pilars de totxo massís en una sola crugia acabades en un arc de mig punt.
Les tines de la nau principal estan disposades en dues fileres paral•leles, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats, A la tina número 10 en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: "José Montemar"al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. Al subterrani es van instal•lar dos rengles de dipòsits cilíndrics.
L'any 1957 es va construir una segona nau, és un cos rectangular. Es va destinar a l'emmagatzematge i la venda de vi i derivats. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici.

La rehabilitació

A l'agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada. Actualment el Celler està en fase de restauració sota la direcció de l'arquitecte Joan Albert Adell. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis.

La teulada que es renovarà en la seva totalitat s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’accedirà des del carrer del Pintor Murillo, es mantindrà la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es podrà veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha en l’actualitat. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis

Mare, vullc ser polític...

2009-11-28T16:56:00.001+01:00

Recorde aquella frase de “mamá quiero ser artista” i la resposta que li dóna sa mare:

- Fill meu primer fes una carrera de profit i després ja veurem.

Una resposta semblant donarien molts pares al desig d’un fill o d’una filla de dedicar-se a la política. Això ja fa temps que es dóna.

Però ara la cosa s’ha agreujat. Ara a més del desprestigi (“tots els polítics són iguals”) està la sospita “tots els polítics són, presumptament, corruptes”

Quin panorama!

I les paraules del Joan Fuster continuen vigents: “Si tu no fas política algú la farà per tu i, possiblement, la farà en contra teua”

Fem un pas endavant i demanem que es valori la feina del polític. Procurem que els millors, els més preparats, els més solidaris es dediquin a la política. I els que ens dediquem temporalment als afers públics, especialment els que estem a la política local, hem de col•laborar amb els fets primer, però també amb el nostre discurs, fent patent que fer política és treballar pel be comú.

Hauríem de fugir de sembrar dubtes i voler qüestionar algunes actuacions d’uns polítics locals envers altres, de manera poc seriosa i poc consistent.. Com deia ma mare “tinguem coneixement” i mantenint la crítica, no ens deixem portar per una determinada campanya en la qual tot es vàlid.

Taula rodona: Amb Bolonya Tenim futur?

2009-10-31T20:53:00.003+01:00

Benvinguda: Josep Maixencs. Director de l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Calalunya (ESCAC)

Presentació: Pere Navarro. Alcalde de Terrassa. Secretari de Universitat i recerca del PSC. Primer Secretari de la Federació Vallès Oest.

Ponents:

Ministeri d’Educació:
Màrius Rubiralta, Secretari General d’Universitats

Departament d’Innovació, Universitats i Recerca:
Joan Majó, Comissionat per a Universitats i Recerca

Campus de Terrassa (UPC):
Joseba Quevedo, Delegat del Rector

Estudiants
Andreu Espínola, Secretari General de Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)

Professorat de Secundària
Xavier Laganga Director de l’IES Copèrnic

Moderadora: Dolors Puig, Diputada al Congrés. Vicepresidenta de la Comissió de Ciència i Innovació

Dia: divendres 6 de novembre del 2009

Hora: 17 h.

Lloc: Plató de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)
C. Colom (Edifici La Farinera), 84-94 Terrassa

Com arribar-hi

Enllaços::
Procés de Bolonya (Wiquipèdia)
Bolonya 2010 (Comissionat d'Universitats)
¿Que es Bolonia? (Ministerio de Educacion)
Bolonya, preguntes i respostes (UPF)
Consultes sobre Bolonya (UAB)
Bolonia en secundaria
Bolonya.org

Llibres electrònics o llibres de paper?

2009-10-18T17:35:00.002+02:00

Diuen que aquest serà el Nadal del llibre electrònic. El sector editorial espanyol ja fa temps que es prepara per aquest canvi tecnològic i per Nadal oferiran “best sellers” en Internet

Però de què es tracta? El llibre electrònic, conegut també com a e-book, és la versió electrònica o digital dels llibres en paper de tota la vida. Els lectors electrònics tenen una pantalla que al contrari que les de plasma, LCD o TFT no emeten llum, sinó que la reflecteixen igual que el paper. Això es degut a que fan servir una tecnologia anomenada tinta electrònica que té un "efecte paper' provocat per l'absència d'il·luminació pròpia (retroiluminació) i per l'alt contrast obtingut. A més aquesta tecnologia té un baix consum ja que només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla. Per això, llegir 100 pàgines en un ordinador o una PDA és molt cansat mentre que llegir-les en un llibre electrònic és agradable.

Aquests llibres son ideals per a persones que no volen viatjar carregades de llibres, estudiants que investiguen i han de consultar molts libres o per a persones que llegeixen molt ja que permeten disposar de molts llibres emmagatzemats i de fàcil lectura o consulta i amb un menor cost d’adquisició.

Ara be, substituiran aquests llibres electrònics als llibres de paper? Com ha dit José Manuel Lara el llibre electrònic, "no serà un canvi d'un dia, sinó d'una evolució generacional, perquè una generació no canvia els seus hàbits de la nit al dia".

Als Estats Units el llibre electrònic ja compta amb un públic fidel , encara que minoritari. La venda del llibre electrònic suposo un 0,4% respecte al mateix llibre en paper.

Al nostre país s’inicia aquesta introducció amb nous lectors dispositius e-book com el Kindle d’Amazon, a més dels Inves, Sony o Papyre entre d’altres, de moment sense color.

Per tant els dos tipus de llibres conviuran durant molt temps, amb un clar predomini del llibre de paper. Jo crec que mai renunciaré al plaer de tenir un llibre a les mans i anar passant els fulls de paper, malgrat confio en disposar d’un e-book per quan viatjo o per treballar.

Que va passar quan va aparèixer la televisió? Es va comentar que acabaria amb la radio i que els cinemes deixarien d’existir. La veritat es que cadascun d’aquets mitjans va anar trobat el seu espai i tots han anat convivint.

Recordo que mon pare ens deia, “ara que tenim televisió no caldrà que us gasteu diners anant al cinema” Però no va ser així. Vam continuar sortint amb els amics i anant al cinema molts diumenges a la tarda o la nit dels dimecres.

Obrim el vial entre rotondes. S’han acabat les retencions!

2009-10-05T18:24:00.005+02:00

Demà, dia 6, a primera hora s’obre el vial que uneix la carretera de Terrassa (BP-1503 ) amb la carretera de Sabadell (c-1413a). Entre el Molí de la Bastida, prop del McDonald’s i, el pol•lígon industrial de Can Rosès. Ja podrem circular en ambdues direccions. S’han acabat les retencions que patíem per aquestes obres.

Durant aquests mesos ha estat tancat per obres aquest vial que abans només tenia un carril de baixada. Ara i gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local, (FEIL) hem incrementat fins a quatre el nombre de carrils, dos de baixada i dos de pujada, a més d’unes voreres de quatre metres ben il•luminades i d’una important zona verda.

Us recomano que hi passeu, si pot ser a peu. Com ha canviat la zona! Ara tindrem un altra entrada de la ciutat que ha millorat substancialment.

Ja s’han iniciat les obres del Celler. Per fi!

2009-10-04T13:46:00.005+02:00

Recordeu quan va es va enfonsar la teulada del Celler?, l’agost del 2007.
M’acabava d’estrenar com a regidor. L’edifici del Cèsar Martinell (1888-1973), l’arquitecte de les Catedrals del Vi! Va ser una molt mala notícia d’estiu i no sabíem quin seria l’abast de la tragèdia. Pensàvem que podia caure una part del mur de la façana. Per sort tot va quedar en un ensurt ja que la teulada enfonsada no formava part de l’obra original.

A partir d’aquí vam fer un estudi en profunditat de l’edifici i vam concloure que calia reforçar una fonamentació molt escassa del Celler per assegurar la seva estabilitat. Era el moment de rehabilitar l’edifici per permetre que pugui ser visitat.

I desprès d’aconseguir una subvenció del Ministeri de Foment d’uns 700.000€ a més del pressupost municipal, vam encarregar el projecte executiu a l’arquitecte especialista en edificis històrics, Joan Albert Adell. Ja s’han adjudicat les obres i podem iniciar la primera fase que afecta a les estructures (fonamentació i teulada) i a la rehabilitació interior, fent que es pugui disposar d’una gran sala al soterrani i que tot l’edifici es pugui visitar i gaudir dels seus elements arquitectònics.

La segona fase, lligada a la primera, servirà per fer els banys i rehabilitar els porxos exteriors, i per assegurar que compleixi la normativa requerida a un edifici públic (accessibilitat, instal•lacions....).

Ara. a més, hem obtingut una subvenció dels fons europeus de 500.000€ que ens permetrà poder licitar aquesta segona fase sense problemes.

Rubí es mereix poder gaudir de la nostra Catedral del Vi. Un edifici de gran valor arquitectònic i la memòria històrica del passat vinícola de la ciutat. Com diu la dita, “Rubí noies maques i bon vi”.
Amb la rehabilitació del Celler podrem recordar el procés de producció del vi rubinenc.

Un edifici sostenible i construït en temps record, la nova escola bressol

2009-09-16T23:19:00.003+02:00

Fa uns dies l’Alcaldessa va inaugurar l’Escola Bressol Municipal Bruna, un edifici construït en mig any i que pot marcar una línia en quan a tipologia d’edificis escolars a la ciutat
Es tracta d’un edifici original, funcional i integrat a l’entorn que està dissenyat amb criteris bioclimàtics amb una sistema de climatització natural i fent servir l’energia solar
Si us fixeu veureu que està orientat al sud i que compta amb il·luminació natural a totes les aules, tant des del pati com pel sostre. El sistema d’il•luminació elèctric es regula en funció de la intensitat lumínica exterior.
A més, per aïllar les aules s’ha construït una coberta verda amb cultiu extensiu i que com diuen els autors del projecte es convertirà en la cinquena façana. I en aquesta línia, s’ha construït uns voladissos que permeten que els raigs del sol arribin directament a les aules a l’hivern, mentre que eviten la radiació directa els mesos d’estiu
Compta amb uns mecanismes de ventilació però sense necessitat de fer servir suports calorífics o frigorífics extraordinaris i l’energia solar que s’ha instal·lat serà per a l’aigua sanitària i la calefacció. Els radiadors són de baix consum i gran rendiment calòric que al no sobrepassar els 42 graus eviten que els nens es puguin cremar.
Però a més, aquest edifici s’ha construït en un temps record. Necessitàvem que l’edifici estigues acabat per l’inici del curs escolar i ho hem aconseguit, entre d’altres factors, escollint el sistema de concurs de “projecte + obra”en el que mitjançant un concurs d’idees previ es selecciona conjuntament un equip d’arquitectes, un projecte i una empresa constructora en un sol paquet, d’aquesta manera vam guanyar alguns mesos del període de licitacions dels projectes de les obres.
Ara ja el tenim en funcionament. Un edifici amb un disseny que l’integra a l’entorn i que com va dir l’Alcaldessa, contribueix a la millora del barri de la Plana de Can Bertran, juntament amb la nova biblioteca i amb la nova plaça i l’ampliació del parquing del Mercat.

No pensis en un elefant!

2009-08-31T21:30:00.006+02:00

Que és el que fa decantar un vot indecís? Sovint veiem que molta gent no vota l’opció que el beneficiaria més, sinó aquella en la que s’identifica, encara que potser perjudiqui els seus interessos. L’explicació que dona Lakoff a quest fenomen és la del marc conceptual, estructures que donen forma a la manera com veiem el mon, i és en funció d’aquests marcs conceptuals que una majoria de persones decideixen el seu vot. (No pensis en un elefant?, es una frase que automàticament t’obliga a pensar en aquest animal.)

El llibre analitza el que fan els conservadors i els progressistes nord-americans. Els conservadors fan servir conceptes que els ajuden a expressar millor les seves idees i a influir en l’opinió pública per portar-la cap a la seva ideologia.

Posa exemples de les victòries de Bush i de Schwarzenegger. De quina manera van fer servir marcs conceptuals per convèncer a la gent. Aquesta dreta va invertir molts diners en finançar grups d’opinió per tal de que els ajudessin a comunicar millor les idees i al mateix temps a desarticular els raonaments del contrari. I mentre tant, l’esquerra sovint queia en el parany i es limitava a contrargumentar fent servir el mateix vocabulari de la dreta.

Malgrat ser fruit d’una intervenció improvisada de l’autor i estar centrat en els estats Units, els seu contingut en part es extrapolable al nostre pais i ens aporta molts elements per entendre el que passa en el mon polític i mediàtic i per poder actuar des de l’esquera.

En definitiva, es tracta d’un llibre, curt i molt recomanable, que ens ajuda a entendre aquesta estratègia de la dreta i com s’hauria d’actuar des de l’esquerra.

Resum del llibre
Conferència de Lakoff (en anglès)

Taronges, polítics i credibilitat

2009-08-02T18:26:00.004+02:00

L’altre dia al Ple, vaig explicar una manera de fer dels llauradors valencians, per manifestar que els polítics hem de respectar els acords.
Hi ha un costum valencià que vaig viure a la meua comarca d’origen, la Safor, terra de tarongers. Ja fa anys, els compradors de taronges feien els contractes de compra-venda, “els tractes”, donant-se la mà, sense papers
- Et compre les taronges a 800 pessetes l’arrova
- Hauria de ser a 850
- Com a molt podria arribar a 815
- Si puges a 825 fem el tracte
- D’acord a 825.
I una vegada fet el tracte, tots el respecten. Tant el comerciant com el propietari, el llaurador.
Es comprava amb anticipació a la collita i per tant el preu sovint varia i d’altres llauradors tenen millor o pitjor preu en funció del moment en què han venut les taronges.
Però, el tracte ja s’ha fet i no es pot modificar. Si algú ho fes, ja no seria de fiar. Si ho fes el comprador, ningú mai més li voldria vendre. Si ho fes un llaurador, cap empresa li voldria comprar. Ningú voldria fer tractes amb ells.
Pot donar-se el cas que el cap de família fes el tracte i la seua dona, un germà o son pare, li diguera que ho ha fet malament, que s’havia d’haver esperat a que el preu pujara. La resposta seria “he donat la meua paraula i el tracte ja està fet”. En tot cas, abans d’acordar el preu, es pot consultar amb la família, o acceptar o no la proposta. Però un vegada acordat el preu, es dona la mà i es tanca el tracte. Diga el que diga la família o els amics.
Aquest costum em va anar bé per explicar-li a un dels grups polítics amb representació al Ple que, quan s’arriben a acords orals o escrits, aquests són sagrats i s’han de respectar.
Els polítics, especialment els locals, tenim com a un dels principals valors la nostra credibilitat, la nostra honradesa i hem de complir de manera escrupolosa allò que diem o acordem. Si perdem la credibilitat personal, que ens queda?

Els regidors també casem

2009-07-20T19:57:00.002+02:00

Una de les funcions que tenim els regidors és la de celebrar matrimonis. De tant en tant algun cap de setmana, normalment dissabte, vaig al Castell on tinc de dos a quatre casaments. Us haig de dir que és una funció molt gratificant i sovint acabo satisfet d'haver conegut unes persones en un moment tan important per elles i les seves famílies.
Les parelles quan decideixen casar-se solen estar enamorades i això es nota. Com a Regidor, durant la cerimònia, em situo davant mateix de la parella i amb aquesta proximitat és fàcil percebre el seu estat emotiu. Normalment estan nerviosos però se'ls nota molt feliços. Unes vegades és la mirada, el gest, l'expressió de la cara, altres com es donen la ma o com es fan el petó. Potser els que ja han estat un temps vivint junts se'ls nota encara més aquesta complicitat.
De tota manera, algun cop intueixo que algú es casa com a un pur tràmit, o per donar satisfacció a l'altre membre de la parella. Però aquests casos són els menys.
Abans de començar la cerimònia, mentre esperem a la núvia, si puc, parlo amb algun dels convidats, familiars o amics i, els hi demano que m'expliquin alguna cosa dels que es van a casar. D'aquesta manera m'intento ubicar millor per crear un clima més personal i proper.
Al principi acostumo a explicar en que consistirà la cerimònia i entremig els llegeixo alguna poesia i si és el cas, en faig algun comentari.
Recordo el primer matrimoni que vaig celebrar. Jo estava una mica nerviós. Es tractava d'una parella adulta i la cerimònia va tenir algunes sorpreses. Per començar, sense que els nuvis ho sabessin un "Coro Rociero" va començar a cantar quan van fer l'entrada a la sala del Castell i en els moments més importants de la cerimònia. A l'hora dels anells, no va ser un nen o un familiar qui els va portar sinó el gos de la família dins d'un cistellet agafat amb les dents, i amb gran sorpresa de la núvia que no s'ho esperava.
Algunes vegades la celebració es fa a la sala de Plens o l'Espona, tanmateix el lloc que més m'agrada és el Castell i a partir de l'octubre, un cop acabades les obres ja disposarà de millors condicions d'accessibilitat amb un nou ascensor i també tindrà aire condicionat
Ara bé, amb independència de l'espai concret, generalment, celebrar casaments, m'omple de satisfacció.

Vicenç Ferrer, Premi Nobel de la Pau

2009-07-01T20:22:00.001+02:00

Vicenç Ferrer és un sant amb arrels valencianes (la seva família era originària de Gandia). El passat 19 de juny va morir als 89 anys.

Els diaris l'anomenen el cooperant català, un filantrop (El País), l'intocable català (Vilaweb) ... Jo prefereixo qualificar-lo de sant en el sentit més popular del terme. Creients i no creients li donem un significat molt especial a aquesta paraula com a persona digna d'admiració i de ser imitada. "Persona molt virtuosa" , (diu una de les accepcions del DIEC). Una persona que ha dedicat la major part de la seva vida als demés, als més necessitats.
Durant la seva vida va rebre diverses distincions. L'any 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia . El 2000 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any 2001, la UNESCO el va anomenar Personatge destacat de la història del segle XX. I al 2008 va ser guardonat amb el Premi Català de l'Any pels lectors d'El Periódico. Al 2009 el Govern espanyol li va atorgar la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil. Fins i tot va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau.
Però el millor premi que, segurament, ha obtingut, és la mirada de cents de milers d'ulls de les persones que varen passar per casa seva els dies posteriors a la seva mort, ulls que, amb la mirada fixada a l'horitzó, es movien entre les llàgrimes incrèdules per la pèrdua del seu mestre i l'admiració més pregona envers una persona que, vinguda de lluny, els havia donat tot el que tenia i més sense demanar res a canvi.
Ara és el moment de que la seva fundació rebi aquesta distinció tant important de reconeixement de la labor que ha fet i continua fent en favor dels més desafavorits.
Diverses institucions com la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya, el Senat , així com ajuntaments, partits polítics, diaris com el Periódico s'han unit a aquesta causa. I com no, al Facebook s'ha creat un grup amb la mateixa finalitat i ja compta amb gairebé 39.000 membres.
Aquest sant català, amb arrels valencianes és mereix que la seva fundació rebi el Premi Nobel de la Pau i crec que ho aconseguirem.

Ascensors al 25 de Setembre

2009-06-19T19:04:00.012+02:00

El barri 25 de Setembre de Rubí és un barri tranquil amb habitatges construïts a la dècada dels 60 per donar acollida als damnificats de la rierada de 1962 compta amb molts edificis baixos i per tant amb petites comunitats de propietaris. Es un barri que cada dia va millorant.
Primer es va construir l’Escola 25 de Setembre amb capacitat per 675 alumnes. Ara s’està acabant la urbanització de Can Sant Joan que s’integra al màxim en l’entorn natural i els equipaments existents, com són a més de l’escola, el futur IES i el camp de futbol, i respecta les característiques dels terrenys.
Aquest urbanització incorpora el nou parc de Can Sant Joan, una zona verda amb 6 hectàrees, i 775 arbres, una prolongació del Parc de la Pau i la Natura, que combina espais de passeig i de descans amb àrees de lleure i jocs infantils i compta amb un passeig que ressegueix el torrent dels Alous i que permet gaudir d’aquest entorn natural.
Si viatgeu en tren, quan torneu a Rubí (des de Barcelona) amb els Ferrocarrils de la Generalitat podeu mirar a la dreta, just abans d’arribar a l’estació i comprovareu les dimensions i la bellesa d’aquest nou parc.
A finals del 2010 finalitzaran les obres de la nova zona esportiva municipal amb piscina, aigües termals, saunes i spas, a més de pistes de pàdel, zona fitness, restaurant i un aparcament amb 166 places d’aparcament que millorarà el dèficit de places existent al barri i als voltants.
Com veieu el 25 de Setembre és una zona de la ciutat que està millorant molt amb nous equipaments dels que podrem gaudir tota la ciutat, però de manera especial les zones centre i sud ja que són les zones més properes.
Tanmateix, aquest barri té 43 escales (en total, 344 habitatges) que no disposen d’ascensor. I aquest és el repte que tenim. La gent s’ha anat fent gran i, es mostra de manera més clara la necessitat de disposar d’ascensors. Els quals, milloraran la qualitat de vida del barri, incrementaran el valor dels habitatges i afavoriran la integració social.
Fa unes setmanes, l’alcaldessa, juntament amb el conseller delegat de l’empresa pública ADIGSA, i el president de l’associació de veïns del barri 25 de setembre, van signar un conveni per afavorir la instal•lació d'ascensors en aquells edificis del barri que encara no en disposen. De moment ja comptem amb tres comunitats de propietaris que han manifestat la seva disposició d’acollir-se a aquest
Ara, tots estem treballant amb l’objectiu de que aquest any puguem iniciar la construcció d’aquests ascensors tan necessaris.

Les obres del Pla Zapatero obren una nova via a les empreses locals

2009-05-21T20:06:00.004+02:00

Les obres del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) van a molt bon ritme i podem preveure que l’Ajuntament complirà els seus compromisos. Es faran totes les 31 obres previstes i es faran dins del termini que ens marca el Pla Zapatero. Les empreses estan cobrant puntualment a 30 dies. S’estan contractant els treballadors que les empreses havien compromès, molts d’ells procedents de l’atur. Aquestes obres suposaran 12,5 milions d’euros invertits a Rubí per millorar la ciutat. I les molèsties als veïns s’han reduït al mínim.
Però hi un aspecte que caldrà millorar. La participació de les empreses locals en les obres de la ciutat.
Hi ha poca tradició en aquest sentit i les nostres empreses tenen poca experiència en processos de licitació ja fins ara havien escollit l’opció de la promoció privada i pràcticament no es presentaven a les licitacions municipals, les quals tenen uns marges més estrets i uns condicionants administratius estrictes.
Ara be, la crisi del mon de la construcció privada fa que les empreses s’hagin plantejat la participació en les obres públiques i des de l’Ajuntament hem fet un seguit d’accions per afavorir-la.
Com a resultat, les empreses amb seu a Rubí han presentat pressupost per fer 26 de les 31 obres finançades pel Pla Zapatero, i han estat contractades a 7 d’aquestes obres. Dit d’una altra forma, en 3 de cada 10 obres locals a les que s’han presentat han aconseguit el contracte.
Aquest percentatge és encara superior si ens fixem en els contractes que s’han endut les empreses locals en aquelles obres que no requerien la condició de classificació perquè tenen un pressupost inferior als 350.000 €. Un total de 12 empreses de Rubí s’han presentat a les 15 obres que compleixen aquestes característiques i 6 s’han endut el contracte: el 50 %.
Per altra part, vam demanar a les grans empreses que han guanyat els concursos de les grans obres, que subcontractessin empreses de Rubí i que els treballadors aturats els agafessin de les borses de treball locals. Fruit d’aquesta demanda municipal s’ha subcontractat empreses de Rubí en 6 obres i 130 persones de les borses locals hauran sortit de l’atur.
Resumint: en 13 obres de les 31 obres del Pla Zapatero a Rubí participen empreses locals de forma directa o indirecta i, 770 persones treballaran en el conjunt dels projectes.
Malgrat ser un balanç positiu, l’Ajuntament pren nota d’allò que cal millorar i ja hem començat a treballar per facilitar encara més l’accés d’empreses locals tant a les obres municipals d’aquest any com als projectes que s’inclouran en el segon Pla Zapatero que es prepara per a l’any vinent. Per exemple ja hem dividit els nous projectes d’inversió ordinària en paquets més petits, (amb un esforç, en temps i recursos municipals, important.) de manera que es poden presentar els nostres autònoms i les petites i mitjanes empreses locals sense necessitat de disposar de la classificació. A més, facilitarem la màxima informació i transparència des de l’Ajuntament i anirem introduint tots els elements que ens permeti el marc legal, per procurar que les nostres empreses puguin ser adjudicatàries de les nostres obres i també les de la comarca. I això ho volem fer colze a colze amb els agents econòmics locals

Obres Pla Zapatero a tot gas!

2009-05-10T12:15:00.012+02:00

Estem contents. L'arrencada ha estat bona. Totes les obres s'han iniciat a la data prevista i a un molt bon ritme.
Heu passat per davant de l'Ajuntament? Ja no hi és l'edifici que estava en mal estat. Aviat veurem l'inici d'un nou edificis d'oficines municipals amb un disseny i una funcionalitat al servei dels ciutadans.
I l'antiga fàbrica de Can Sedó a Ca n'Alzamora? Ja no en queda res. Aquest serà l'espai que ocuparà en un futur una nova escola bressol. Un espai que queda entre el CEIP Ca n'Alzamora i el parc que s'està remodelant i posant al dia.
Heu patit les cues quan veniu de Sant Quirze o a la sortida de l'Autopista a l'alçada del Pinar? Deu n'hi do les retencions dels primers dies! La causa: les obres del Vial entre rotondes que unirà les dues carreteres, (la BP-1503 i la C-1413a al Pol·ligon industrial de la Bastida) tindrà quatre carrils i voreres de quatre metres amb bancs, enllumenat i arbres. Quin canvi notarem! Com millorarà la circulació de vehicles i de vianants!
Son veïns del carrer Abat Escarré o de la zona? Quants inconvenients! Les obres duraran el mínim imprescindible, però la previssió és d'uns cinc mesos. Ara be per reduir les molèsties les obres es fan per trams i deixant sempre lliure una de les voreres. Els inconvenients hi son però quan acabin les obres tindrem un carrer nou, on es mantindrà l'aparcament a les dues bandes al primer tram (Progrés - Monturiol) deixant voreres de metre i mig i al segon tram serà amb una zona d'aparcament, però de prioritat pels vianants amb arbres i bancs.
I el parc de la bòbila Saltó? L'obra més cara i complicada de les que estem fent. Un parc amb 8.000 m2 de superfície i amb un desnivell màxim de vuit metres. Quants camions que entraran i sortiran pels carrers de Santa Fe i del General Castaños! Quin enrenou! Però quin nou espai verd tindrem a la zona Nord de la ciutat l'any vinent!
I les escoles? Elles saben el que es conviure amb obres i cal agrair la seva col·laboració i comprensió.
I podríem seguir amb la resta de les 31 obres del FEIL, del Pla Zapatero.
Totes funcionen a bon ritme i de moment sense entrebancs. Les empreses fan la seva feina, cobren puntualment cada mes tal i com està previst i donen feina a moltes persones.
Hem de demanar disculpes per les molèsties, encara que sabent que moltes de les obres acabaran a l'estiu i la resta abans de finals d'any.

Google Latitude, el Gran Germà d’Orwell

2009-04-10T23:30:00.001+02:00

Quan vaig llegir el llibre de George Orwell “1984” a finals dels 60, pensava en com seria la societat del futur, però la veia molt llunyana. En la mateixa època també vaig veure la pel·lícula de François Truffaut “Fahrenheit 451”en la que es volia destruir tots els llibres cremant-los i algunes persones memoritzaven un llibre per poder-lo conservar. Tot això em va fer pensar en el control social i la manipulació informativa.
Us podeu imaginar un món on els documents siguin només digitals i on sigui fàcil la seva manipulació? Algú, que Orwell anomenava el “Gran Germà” podria canviar el relat de la història fent desaparèixer alguns personatges o canviant-ne el seu perfil o simplement fent desaparèixer alguns fets.
No exactament, però alguna cosa semblant podria passar amb el Google. Un cercador que a molts ens va convèncer per la seva rapidesa i eficàcia, que ha crescut i leixamplat els seu productes. Actualment té un bagatge informatiu actualitzat constantment i aquest coneixement podria esdevenir perillós.
Google està present en tot un seguit de negocis: DoubleClick (publicitat i màrqueting digital) i FeedBurner (gestió de RSS, noticies i comentaris de blocs i d’altres web).YouTube (vídeo), Blogger (blocs), (correu electrònic), AdSense (publicitat on line), Google News (noticies), Google Docs (documents compartits), Google Talk (xat), Picasa(fotos), Orkut (xarxa social), Google Maps (mapes i geolocalització), Google Images (cercador d’imatges), Google Finance (informació financera), etc.
Tots els correus electrònics que es gestionin amb Gmail, les converses xat que es facin amb Google Talk, les cerques amb el Google i els documents amb el Google Docs, a més de totes les estadístiques dels llocs web, són escanejades i la seva informació és indexada.
A partir d’aquest cabal informatiu Google et pot enviar-te informació d’una agència de viatges amb notícies del lloc on vols viatjar o bé donar-te l’adreça d’una farmàcia i el nom del producte que t’anirà bé per a la malaltia que has comentat que tens.
I, per si faltava quelcom, ara acaba de posar en marxa una nova aplicació. Google Latitude es una funció de Google Maps, que des del teu mòbil serveix per saber on es troben els teus amics a cada moment. Això pot anar molt bé pels pares o pels familiars de persones dependents, però pot ser una eina que posi en perill la teva privacitat, encara que sempre requereix el teu consentiment per activa-la.
En principi Google no fa servir aquestes dades per res negatiu, però la comparació amb el Gran Germà és molt fàcil de fer.
Com sempre, tot es pot fer servir, però hem de ser conscients del que fem i prendre algunes precaucions.

Quins vials farem amb el FEIL?

2009-03-30T08:20:00.000+02:00

El primer és l'ampliació del vial entre les rotondes de les carreteres BP-1503 y C-1413a. Des de la rotonda de Can Rosés podem accedir a la rotonda de la carretera de Terrassa davant de la DSV, però si venim de la carretera de les Fonts no podem fer servir aquesta via per anar cap a la rotonda de Can Rosés. Únicament hi ha un carril on havia d’haver-ne dos. Quan es va construir aquest vial, ja fa uns quants anys, va quedar incomplet i amb unes tanques New Jersei provisionals per barrar el pas, que es van quedar de manera permanent. Ara, per fi, i dins del Pla Zapatero (FEIL) podrem completar aquest Vial entre rotondes i urbanitzar aquest entorn. Quin canvi que veurem aviat! Les obres costaran un milió d'euros però paguen la pena. Aquest vial està a una de les entrades de la ciutat que millorà considerablement.
I el carrer Abat Escarré? Un carrer amb molta circulació especialment de vianants, una via important de la ciutat, però amb una part de voreres estretes i amb una calçada deteriorada. Dins del Pla Zapatero, s’ha previst fer completament nou aquest carrer amb dues parts ben definides. A la part de dalt (fins al carrer Príncep) s’ampliaran les voreres, procurant mantenir els aparcaments existents, però a partir d’aquí i fins a la Plaça Pearson, el carrer serà de prioritat invertida, a un sol nivell com el carrer de Barcelona, on els vianants tenen la prioritat. Aquesta actuació va acompanyada de la renovació del mobiliari urbà amb bancs, fanals, papereres, senyalització... El cost d’aquesta obra és d'uns 600.000 €.
Un altre vial que es farà és el vial d'accés a la nova escola del Carrer Mallorca que unirà aquest carrer amb l'Avinguda de l'Estatut a través del carrer Anton Borja. Lluminàries, voreres amples, aparcament, bancs... Amb un pressupost de sis-cents noranta-dos mil euros
Al passeig de la Riera, el tram que hi ha a continuació de la Plaça de la Sardana, es farà de nou, perllongant aquesta plaça entre els carrers Zamenhoff i Bullidor. Tindrem un carrer d’un sol nivell, amb noves lluminàries, voreres i mobiliari urbà. El pressupost és de 100.000€ .
Per un altre costat, s'urbanitzarà la zona dels carrers Segre, Llobregat, Francolí i Iriarte, amb un pressupost de sis-cents mil Euros. Això significa que aviat podrem completar el carrer Segre. i disposar de dos carrils en cada direcció. A la mateixa zona es farà una actuació d'instal·lació de l'enllumenat públic a l'av. Astronomia, plaça Urania i av. Comas i Solà. Es tracta de fer voreres i col·locar noves lluminàries principalment, amb un cost de 400.000€.
La darrera intervenció es farà a Can Fatjó. Fonamentalment a la zona dels carrers Or, Diamant i Topazi. Es faran diverses voreres i es millorarà la il·luminació (100.000€).
Estem parlant d'una inversió de quasi tres milions en nous vials a la ciutat.
I quan comencen les obres? Ja mateix. A partir del 6 d’abril es posa en marxa tota la maquinària constructiva i després de Setmana Santa veurem l’inici real de les obres.
Que no ens passi res!
Perquè aquests projectes són set d’un total de 31 que formen part del FEIL i d'altres que es fan amb inversió municipal. Tindrem moltes obres en marxa i això sempre produeix molèsties, temporals, però molèsties al cap i a la fi. Ara bé, totes aquestes obres acabaran a finals d'any i segur que llavors tothom ens haurem oblidat dels inconvenients i gaudirem d'aquests nous vials com si sempre haguessin estat així.

Nous parcs amb el FEIL

2009-03-07T04:00:00.000+01:00

A les inversions del Pla Zapatero a Rubí s’han inclòs les obres de tres parcs o zones verdes: el parc de l’antiga Bòbila Saltó a la Zona Nord, el parc de Ca n’Alzamora i el parc de l’avinguda de les Olimpíades, darrera de l’Escola Bressol Municipal Lluna.

El més important pel seu import, és el parc de l’antiga Bòbila Saltó al barri de la Zona Nord que dotarà d’una nova zona verda a la ciutat. Es crearan unes plataformes per salvar els desnivells del parc i es marcaran uns recorreguts que connectin les diferents plataformes. A més es mirarà que sigui un parc sostenible. Pensant amb els més menuts, s’instal•laran uns jocs infantils. El cost de les obres és de 2,2 milions d’euros.
El segon parc és el de Ca n’Alzamora, al carrer d'Antoni Sedó. Un parc ja existent però que ara es millorarà de manera considerable amb un cost al voltant del mig milió d’euros. A més de solucionar la recollida i canalització de les agües pluvials, es pavimentaran vials interiors, es farà una nova plantació d’arbres, s’habilitarà una zona de jocs infantils i es col•locaran bancs. Aquesta actuació es completarà amb l’enderroc de les naus de l’antiga fàbrica de Can Sedó que es troben al costat del parc.
Al barri de Ca n’Oriol, prop de l’avinguda de l’Estatut es farà el tercer parc amb més arbres, nous fanals, bancs i zona de jocs infantils. També s’urbanitzarà un pas per vianants que uneix l’avinguda de les Olimpíades amb el carrer de Barcelona D’aquesta manera a més de tenir un nou parc es millorà el voltant de l’EBM Lluna. El pressupost és de 350.000€.
Varies vegades hem parlat amb els veïns de la zona de Ca n'Oriol-Can Rosés, i moltes de les famílies han coincidit en que era una prioritat disposar d'una zona de jocs infantils on poder anar amb els infants. Ens comentaven que hi havia diversos terrenys on poder ubicar aquesta zona de jocs a la zona de l'Avinguda de l'Estatut- Avinguda Olimpíades, prop de l'Escola Bressol Municipal Lluna. Ara finalment, i gràcies al Pla Zapatero, aquest nou parc tan necessari serà una realitat aquest any.

Mercadona, supermercat valencià

2009-02-20T09:21:00.000+01:00

A vegades m’agrada anar a comprar al Mercadona perquè té productes valencians que no trobes a altres supermercats com és el cas dels fartons, fets a Alboraia, i que, un cop torrats, (només una mica) son ideals per sucar a l’orxata, però també a la xocolata desfeta. (Si aneu a València, especialment quan fa bon temps, no us oblideu de visitar Alboraia i prendre una orxata amb fartons. No us en penedireu.)
Al Mercadona també hi pots trobar embotits valencians o magdalenes i valencianes fetes a una fàbrica de la Safor, i que em recorden els sabors de la meva terra d’origen.
Doncs be, el president i principal propietari, d’aquesta cadena de supermercats valenciana, Juan Roig, té una estratègia comercial i una política de personal molt peculiar.
A més de posar condicions exigents als seus proveïdors, té una política basada en el famós SPB, “Sempre Preus Baixos”. Si us fixeu veureu que Mercadona no té ofertes temporals, sinó que té una estabilitat en els preus. Treballa amb industrials que elaboren les seves marques (Hacendado, Bosque Verde...) però ho han de fer als preus que la cadena valenciana imposa i d’aquesta manera els pot oferir productes a preus més assequibles permanent.
La seva política de personal es caracteritza per la formació contínua dels seus treballadors i treballadores i pels contractes indefinits pràcticament des del primer dia. A més crea escoles bressol per les seves treballadores, procura que els treballadors visquin prop del seu lloc de treball i no acostuma a obrir en dies festius. Aquests aspectes ajuden a augmentar la productivitat de la plantilla i afavoreixen la seva estabilitat.
Ara, davant de la crisi econòmica ha fet una aposta per reduir despeses eliminant una part de l'oferta i formats de productes amb menys demanda, entre d’altres accions. No sé com anirà, però a mi em dificulta la compra, ja que no trobo tot el que estic acostumat a comprar.
Fa uns anys, quan es va estendre per Catalunya, recordo que en un barri de Terrassa estava previst fer un supermercat d'aquesta cadena, però per dificultats amb l'immoble no va ser possible. Va ser curiós veure de quina manera els veïns d'aquell barri van reivindicar que s'instal·lés aquest supermercat.

2009: any dels edificis històrics rubinencs

2009-02-08T15:35:00.000+01:00

Aquest any serà l’any dels edificis històrics: el Celler Cooperatiu, el Castell, la Torre Bassas, l’Ateneu, l’antiga fàbrica Espona i la masia de Can Serra. Tots aquests edificis emblemàtics de la nostra ciutat seran rehabilitats i adaptats per l’ús que se’ls assigni.

El Celler rebrà la major aportació econòmica i serà rehabilitat íntegrament, com ja sabeu, però no serà l’únic. Dins dels projectes del FEIL (Pla Zapatero) es farà la climatització del Castell, especialment a l'auditori, on es celebren les cerimònies matrimonials, conferències, i altres actes, a més de les sales de treball. També es millorarà l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor i es renovarà el pati, per tal de convertir-lo en un espai més adient per a espectacles a l’aire lliure. La inversió prevista és de 315.000€.
La Torre Bassas i l’Ateneu necessiten una posada al dia tant per fora com internament i és el que es farà aquest any amb un pressupost de 300.000€.
L’antiga fàbrica Espona, amb una inversió de 400.000 €, serà adaptada per acollir el Centre Nacional de Dansa i es solucionaran els aspectes d'accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda
La Masia de Can Serra serà rehabilitada per convertir-se en centre de formació, investigació i viver d’empreses d’energies renovables i actualment es disposa de 650.000€ però a més, es demanarà una subvenció als fons FEDER.
A la Torre Salduba ja s’està treballant amb una Escola Taller i, a l’altre edifici emblemàtic de Rubí, al teatre municipal la Sala, es farà una rehabilitació interna amb una inversió de 150.000 €.
El nostre patrimoni arquitectònic enguany rebrà una posada al dia molt important.

Projecte del Celler de Rubí

2009-01-28T05:00:00.000+01:00

Ja s'ha presentat el projecte del Celler de Rubí. L'Alcaldessa ha fet la presentació a la premsa i el Joan Albert Adell, ha explicat el projecte de rehabilitació. Adell n'és l'autor i és un arquitecte especialista en edificis històrics, amb un currículum impressionant.

Ara ja falta menys. Ja podem iniciar els tràmits de licitació i esperem veure l'inici de les obres aviat.
Fa més d'un any i mig que va caure part de la teulada i , d'aquesta desgràcia en vam fer una virtut i, vam iniciar el procés per dignificar un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Hem dedicat molts esforços, hem obtingut una subvenció del Ministeri de Foment (uns 700.000 €) i en aquests moments ja disposem del projecte executiu de l'obra aprovat.
A més de fer un reforç de la fonamentació per assegurar l'estabilitat de l'edifici, es farà una rehabilitació seguint les idees de l'arquitecte Cèsar Martinell l'autor original del celler.
Es disposarà d'un nou espai multifuncional apte per a exposicions, reunions o sala d'actes a la planta soterrani. Aquest espai tindrà un caràcter ben singular donat que, l'estructura d'arcs i pilars de peces de ceràmiques crearà un espai únic a Rubí d'una gran originalitat (mirar imatge). S'hi podrà accedir per dues escales i un ascensor.
A la planta principal es conservaran totes les tines del vi i es farà una neteja i restauració, a més de construir una nova teulada amb teules planes, seguint el costum de Cèsar Martinell, precisament de manera similar a les teulades d'altres cellers cooperatius.
Finalment, a la part de dalt, es refarà el porxo per on entrava el raïm i es convertirà en l'entrada principal de l'edifici, de tal manera que la visita permetrà seguir el procés d'elaboració del vi.
Les obres, un cop iniciades han d'estar acabades en dos anys. Tant de bo que sigui en menys temps i puguem gaudir del Celler al 2010.

Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) a Rubí

2009-01-18T08:00:00.000+01:00

El Tió i els reis ens van portar 12,5 milions d'Euros per inversions a Rubí a través d'una iniciativa del govern estatal de creació d'un Fons Estatal d'Inversió Local, que es coneix com a Pla Zapatero.
Quina sort! Podrem donar un gran impuls a la millora de les escoles de primària, instal·lacions esportives i altres edificis municipals. Es posaran al dia les instal·lacions elèctriques, la calefacció i la fontaneria així com la pintura de les escoles públiques.

També es construirà un nou edifici al davant de l'Ajuntament per serveis municipals i atenció ciutadana.
Però no s'acaba aquí. En quant a vials, s'obrirà el segon carril i s'urbanitzarà el vial que uneix la rotonda de Can Rosés amb la rotonda de la carretera que va a Terrassa. Es millorarà el Carrer Abat Escarré ampliant les voreres i donat prioritat al vianants, es milloraran les voreres i la il·luminació del tram del passeig de la Riera a continuació de la Plaça de la Sardana. S'obrirà un nou vial de connexió del carrer Mallorca amb el carrer Anton de Borja i l'Estatut, urbanitzant la zona on va la nova escola. Es completarà el carrer Segre amb quatre carrils i s'urbanitzarà aquest carrer i les avingudes Astronomia i Comàs i Solà amb noves voreres i il·luminació. A Can Fatjó, completarem i ampliarem algunes voreres i millorarem la il·luminació dels carrers Topaci, Or i Diamant.
Es construiran dos nous parcs. Un amb jocs infantils al voltant de l'Escola Bressol Lluna (entre l'avinguda Olímpíades i el carrer Barcelona) i l'altre a l'antiga bòbila Saltó. També es remodelarà el parc de Ca n'Alzamora, a més d'enderrocar l'antiga nau de Can Sedó.
Respecte a l'enllumenat públic, i per evitar la contaminació lumínica i mediambiental, i per estalvi energètic, es canviaran totes les bombetes de vapor de mercuri a vapor de sodi, es col·locaran reguladors d'intensitat i es canviaran les lluminàries contaminats i/o en mal estat.
I hem de finalitzar totes aquestes obres al 2009, ja que es una de les condicions del FEIL.
Aquestes actuacions seran una ajuda pels treballadors i les empreses relacionades amb el sector de la construcció. I a més, caldrà sumar les altres obres que es duran a terme amb les inversions que ja teníem previstes per aquest any a la nostra ciutat, a través del pressupost municipal.

Bolonya: ho estem fent be?

2008-12-08T12:56:00.000+01:00

La construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya, està sent criticat dient que privatitzarà la universitat, que la mercantilitzarà al rebre finançament privat. Per altra part es diu que prioritzarà els estudis tècnics per sobre dels humanístics, que es degradaran els títols o que el preu de les matrícules augmentarà de manera desorbitada. Tanmateix aquesta crítica té un aspecte positiu i és que ha aconseguit mobilitzar als estudiants d'una manera organitzada i fomentar l'esperit crític.

Però que diu La Declaració de Bolonya? Quins son els seus objectius? Principalment Bolonya proposa:

Construir un espai europeu d’estudis superiors pel qual els estudiants puguin moure’s en igualtat de condicions i faciliti el treball en xarxa
Homologar els estudis en tres nivells, Grau (de quatre anys que substituirà a les diplomatures i llicenciatures), Màster d’especialització (d’un o dos anys) i Doctorat. Totes les carreres han d’estar adaptades pel curs 2010-2011.
Fixar un sistema de crèdits que asseguri el mateix esforç en tots els països per obtenir un títol

Que podem fer?
Aquesta reforma universitària presenta una sèrie de temes que fan complexa la seva aplicació i el mon estudiantil es mostra crític amb alguna de les possibles dificultats. Podem apuntar algunes possibles respostes als interrogants existents.
Ha d’haver col•laboració amb les empreses privades. Aquest lligam amb l’empresa ha de permetre millorar la innovació i disposar de més inversió. Però la Universitat pública no pot ser depenent del mon empresarial. Cal assegurar la inversió necessària de les administracions en les universitats públiques amb un pla de millora del finançament universitari.
La igualtat d’oportunitats s’ha d’assegurar establint un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (matrícules, estudi de llengües, habitatge, viatges) amb uns preus públics assequibles.
S’ha de facilitar l’accés als estudiants que treballin, creant itineraris de dedicació parcial i combinar ensenyaments mixtos, presencials i a distància
Per facilitat la nova forma de treball personal de l’alumne caldrà reduir la ràtio d’alumnes per aula i assegurar la coordinació entre el professorat per tal de no sobrecarregar els estudiants amb treballs i pràctiques
Ara bé, no podem dir que Bolonya afavoreixi els estudis tècnics reduint els humanístics. El que hem de tenir clar, es que no es pot malbaratar el temps ni els diners ni en ciència ni en humanitats, especialment quan parlem de diners públics. L’Educació no es una despesa, és una inversió, però tota inversió ha de produir un rendiment.

No es un camí fàcil i més en un moment de crisi com aquest. Però tot repte implica una oportunitat que cal aprofitar, i situar la nostra universitat i als nostres estudiants, a un nivell de qualitat que ens permeti afrontar els reptes de futur.

Facebook i privacitat

2008-11-05T09:39:00.000+01:00

Aquest lloc web de xarxes socials està agafant molta embranzida. Sembla que si no hi ets al Facebook, no existeixes. I si fas de polític la cosa està clara.
Cal reconèixer que és una eina molt útil per estar en contacte amb molta gent i cada cop la xarxa "d'amics" es va fent més gran. A més de poder penjar fotos i vídeos, pots organitzar grups i trobades. També pots retrobar molts amics i coneguts i fer-ne de nous.
Però el Facebook té un inconvenient i un problema. L'inconvenient és que li has de dedicar temps. I el problema és que pot perillar la teva privacitat.
Algunes empreses de recursos humans fan servir el Facebook per conèixer aspectes de les persones que s'han presentat en un procés de selecció. I de la mateixa manera ho poden fer servir organitzacions amb finalitats no massa clares i les quals et poden perjudicar.
A l'apartat de Privacitat del Facebook ens avisen de que poden passar les dades a tercers. "Els nostres proveïdors de servei poden tenir accés a la teva informació personal per a l'ús en un temps limitat en connexió amb aquestes activitats de negocis" I també ens diuen que les "Aplicacions de la Plataforma poden accedir i compartir certa informació teva amb d’altres d’acord amb la teva configuració de privacitat"
Comento alguns aspectes a tenir en consideració i que podem controlar qui tindrà accés entrant a l'apartat de "configuració de la privacitat".

Creences i ideologia. En aquests temes val la pena ser molt curosos i no deixar-hi constància o mostrar el mínim possible. Estem mostrant aspectes molt personals als que tindrà accés també gent desconeguda. També caldrà vigilar a quines "causes" ens adherim , quines son les nostres afeccions o quins escrits deixem al "mur".
Data de naixement. Pot estar bé si volem que ens felicitin, però potser no cal que es visualitzi l'any. Algunes persones fan servir aquesta data com a password. Si es el nostre cas quan menys gent ho sàpiga millor. A més si som menors d'edat els hi pot resultar fàcil trobar-nos a persones amb pocs escrúpols.
Fotos i vídeos. Si pengem fotos nostres en segons quina situació (per exemple en una festa després d'unes copes de més) aquestes poden indicar una persona poc convenient per algunes feines. Es preferible penjar-les a programes com el Picasa i convidar a les persones que hi tindran accés.
Adreça particular i telèfons. Consell: no posar-los mai. Algú pot vendre les nostres dades i rebre publicitat a casa. I en el pitjor dels casos podem rebre cartes o trucades poc agradables.
L'adreça electrònica. Pot ser usada per enviar-nos spam o perquè persones que no desitges ens omplin la nostra bústia. Per tant, dos consells: fem servir una adreça de correu específica (no l'habitual) i a més que l'e-mail no sigui visible al "perfil". Ho podem desactivar des de l'opció de configuració. Si algú es vol posar en contacte amb nosaltres ho pot fer a través del Facebook i ens arribarà un missatge a la nostra bústia de correu. No cal que fem públiques totes les nostres dades personals.
Què estàs fent ara? Cal ser prudents quan escrivim el nostre "estat". Si diem que no hi som a casa, que marxem fora un cap de setmana, algú pot aprofitar per fer-nos una visita domiciliaria aprofitant l'absència. Si escrivim en hores de feina, al nostre cap potser no li agradi saber que ens connectem al Facebook durant la jornada laboral.
Acceptació d'amistat. Quan acceptem com a amic a una persona poc coneguda (o que no coneixem) millor permetre-li únicament l'accés al perfil bàsic.
Aplicacions externes. Amb les aplicacions de plataforma, afegides al Facebook no els hem de permetre l'accés a les nostres dades, ja que aquí si que no hi ha cap seguretat de privacitat.
Menors d'edat. Als menors de 13 anys Facebook no els deixa inscriure's i si tenen menys de 18, els recomana parlar amb els pares abans de passar informació a estranys. El risc es major en aquesta edat.

Val la pena fer servir el Facebook? La meva resposta és sí. Però sabent al que ens exposem. Recordem el que deien els romans, "quod escriptum, escriptum est" allò que està escrit queda escrit.

--------------------------

Configuració de la Privacitat
Como vivir sin riesgo en la red (Ciberpais)
Facebook y privacidad (exemple de configuració de la privacitat)
Ajustar les opcions de seguretat (Sofos)
How to stay safe on facebook (Video en anglès)
Redes sociales y menores de edad

Un polític de trinxeres

2008-10-18T15:00:00.000+02:00

Diu una amiga meua que un polític local és un polític de trinxeres. Està sempre a primera línia. El polític a nivell autonòmic o estatal es troba a una certa distància del seu electorat per una part i, per l'altra, els temes als que es dedica no solen tenir una repercussió tan immediata amb les persones a les que afecta. Si elabora una llei aquesta tindrà uns efectes a mig o llarg termini, però no de manera imminent. El polític local veu als seus electors a cada moment. En un poble o ciutat mitjana tothom es coneix i qualsevol moment és bo per proposar, criticar o exigir alguna cosa al regidor/a o alcalde/ssa que es troba al carrer, al cinema o comprant.
Recordo una visita a la festa de barri, dels Avets, en la que alguns veïns van aprofitar per plantejar els problemes que els afectaven, especialment els que feien referència a una antena de telefonia que els preocupava molt. A partir d'aquí alguns companys de l'Ajuntament vam haver de d'assistir un altre dia a una assemblea a la plaça del barri, ja que no hi cabíem tots al local de l'associació de veïns. Tothom va poder manifestar el seu neguit i fer-nos les crítiques pertinents per les nostres actuacions i les propostes de solució. Uns es van expressar més calmats, altres no tant. Jo feia poc que era regidor i vaig respirar quan es va acabar l'assemblea que va durar bastant. Per sort, el tema que més els preocupava es va poder solucionar al cap d'unes setmanes.
La feina del polític local és molt enriquidora i pot donar moltes satisfaccions. Es té a les mans la possibilitat de resoldre temes, d'aportar solucions que millorin la vida ciutadana, la vida dels veïns i veïnes de la pròpia ciutat. En alguns casos els seus efectes són immediats, per exemple millorant les places, ampliant les voreres o plantant més arbres. En altres ocasions es treballen temes, que encara que es veuen de seguida, serviran per millorar el futur de la ciutat, com és el cas del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).
Per això hem de treballar tots per tal de que tothom, però especialment els joves, s’apuntin a participar en la millora de la ciutat i per tant, a col·laborar en la política, municipal.
Recordant al President J F Kennedy, diria: "no et preguntis què pot fer Rubí per tu, sinó què pots fer tu per Rubí" La política local és cosa de tots.

La ria de Rubí

2008-09-26T08:00:00.000+02:00

Fa unes setmanes vaig visitar Bilbao. Feia bastants anys que no havia estat i el canvi és fascinant. Recordava el "Botxo" amb aquella boira baixa i aquella ria fosca i bruta.
Ara aquella ria ha esdevingut l'eix vertebrador de la ciutat. Ha estat el motor de canvi urbanístic de la ciutat. La construcció d'edificis emblemàtics com el Museu Guggenheim i el Palau Euskalduna de congressos i música van ser factors que van contribuir força a aquesta transformació, acompanyada d'una urbanització d'alta qualitat de tot l'entorn de la ria.
Els nous ponts, les zones de passeig, la neteja... , van completar la inserció de la ria dins de la ciutat, trencant la separació que havia produït fins aleshores.
Bilbao ha sabut convertir un problema en una virtut.
A Rubí tenim la Riera que ens divideix en dos. A més a més, els carrers que la conformen actualment són unes vies ràpides.
Tal i com planteja el POUM, hem de convertir-la en un eix cívic, fent d'element connector dels diferents barris de la ciutat. S'ha de transformar en un passeig urbà, amb edificis emblemàtics i amb passeres i ponts que trenquin aquesta divisió urbana.
I ben cert que hem començat a caminar en aquesta direcció. Ja s'ha iniciat el projecte dels nous jutjats amb un edifici modern que canviarà la imatge de la zona.
També estem avançant en la futura zona comercial i d'oci del Rubí+D, tan necessària a la ciutat i que anirà acompanyada d'un gran aparcament i d'una passera que la unirà amb la zona dels la nova seu judicial.
Les actuacions han de continuar encara amb el nou Ajuntament a l'Escardívol; i amb la passera que l'unirà a la futura zona docent i cultural del Vapor Nou. A més de la nova estació de FFCC de la Llana, la nova zona universitària i l'actuació urbanística de la plaça del Vallès, la porta nord de la ciutat
Hem de fer de la Riera no solament una zona de transformació urbana que millorarà substancialment la ciutat, sinó també, el símbol d’un nou Rubí del qual ens podrem sentir més orgullosos.

Hipoteques subprime i globalització a Rubí

2008-09-20T04:54:00.000+02:00

Als Estats Units, molt lluny de Rubí el quart banc d'inversions del món, s'ensorra per la crisi de les hipoteques subprime. Aquestes hipoteques "basura" són les que ens han acabat afectant a nosaltres com a conseqüència de la globalització.
Que ha passat?
En un moment en el que el preu dels habitatges als Estats Units es va anar multiplicant, i, donat que els crèdits es donaven a un interès baix, a alguns bancs se'ls hi va ocórrer la brillant idea de donar préstecs hipotecaris amb més risc (subprime) però a un interès més alt. Que passava si el client es quedava sense feina? Cap problema, l'economia americana anava tant bé que ràpidament podria tornar a trobar feina. Per altra part l'increment constant dels habitatges feia que el valor del préstec sempre fos inferior al seu cost real i, per tant el banc sempre podia recuperar l'import prestat.
Per acabar-ho d'embolicar, quan a aquests bancs americans se'ls hi acabaven els diners van trobar la solució acudint als bancs estrangers per que els hi deixessin diners. Van empaquetar les hipoteques i les van vendre com a "Obligacions garantides per hipoteques"
Els nostres bancs, com no, van fer el negoci del segle i, van comprar aquestes obligacions americanes. El que ve d'Amèrica "es bo", ja ho sabem
Ara aquests bancs americans s'han ensorrat i els nostres bancs estan afectats per aquesta crisi americana i no es deixen diners entre ells o ho fan a un interès molt alt. I no se'n fien per que no sabem quin és el grau de contaminació d'hipoteques subprime d'aquestes obligacions americanes.
I com que els nostres bancs no tenen diners, no poden donar crèdits, ni concedir hipoteques i , això està provocant aquesta situació actual en la que puja l'euribor i per tant puja el que hem de pagar per les nostres hipoteques. A més, hi ha dificultat per vendre pisos, les constructores no poden construir, s'incrementa l'atur....
La globalització ens ha afectat personalment i també als ajuntaments que veiem com disminueixen de manera important els ingressos que teníem per les llicències urbanístiques. en un moment en el que hem de destinar més recursos per atendre a les persones mes perjudicades per aquesta crisi.
Gracies a la globalització, l'esternut americà ens ha constipat a Rubí.

Video TV3: Leopoldo Abadía, exprofessor de IESE

El mòbil al Ple

2008-09-03T19:08:00.000+02:00

Hi ha persones que no poden passar sense el mòbil i, ni tan sols el posen en silenci en situacions importants que requereixen una atenció i una consideració.
Comenta Manuel Campo Vidal, que una autoritat autonòmica va rebre dues trucades de mòbil estan assegut al costat del Rei i que aquest li va comentar: "Que alguien responda que no puede ponerse porque està hablando con el Rey"
La resposta va ser simpàtica però va quedar molt clara. Que soni el mòbil un cop pot ser un despiste, malgrat no hauria de passar. Dos cops té molt difícil justificació.
Hi ha situacions en que el mòbil no pot molestar. I una d'elles és durant una sessió del Ple de l'Ajuntament.
També passa que a vegades anem pel carrer o en el tren i sona un mòbil i a partir d'aquell moment escoltem converses personals en un to de veu perfecte sense cap problema.
Abans no teníem mòbil i no passava res. Ara no podem sortir ni a la cantonada de casa sense ell i, sovint, volem contestar i mantenir una conversa normal malgrat no sigui el lloc més adient.

Un llibre sense fi

2008-08-28T04:30:00.000+02:00

“Els pilars de la Terra” de Ken Follett, és un dels llibres “gruixuts” que es llegeixen d’una tirada. He trobat molt de consens en aquesta afirmació en el sentit que es un dels llibres que “t’enganxa”.
Això mateix pensava que em passaria aquest estiu amb l’anunciada segona part titulada “Un món sense fi” Però si be es cert que té capítols de lectura molt intensa, i es tracta d'un llibre molt treballat històricament, tanmateix no aconsegueix tenir la mateixa força narrativa que “Els pilars de la Terra”.
Aquesta anomenada segona part, es situa temporalment en la mateixa època i combina els mateixos temes (acció, arquitectura, vida social i sexe, entre d’altres), jugant amb varies històries al mateix temps. La primera part del llibre va mantenint la intriga. I, malgrat ser un llibre de lectura fàcil, la segona part va perdent interès començant a ser un llibre “sense fi”.

El Celler: després d'un any de treball

2008-07-21T20:36:00.002+02:00

Quan portava només unes setmanes com a regidor i ja estava de vacances, em van avisar que s'havia enfonsat la teulada del Celler Cooperatiu, un dels edificis més emblemàtics de Rubí. Es tracta d'un dels cellers (les catedrals del vi) del Cesar Martinell, un dels seus edificis modernistes.

El vaig visitar amb el Coordinador d'Obra Pública de l'Ajuntament (que també estava de vacances). La visió era depriment. Una part de la teulada, enfonsada, una altra part que podia caure en qualsevol moment, una paret (de les més importants) estava inclinada i l'empresa que havíem fet venir proposava que l'enderroquéssim... Carrers tallats per seguretat, la policia municipal vigilant, els veïns de la zona preocupats...
Que vam fer? En primer lloc, havíem pogut contractar una empresa constructora (a l'agost!), calia enderrocar la part de la teulada que amenaçava en caure i reforçar l'edifici, tot garantint la seva estabilitat. Per sort tot es va poder solucionar amb el mínim temps possible i això s’ha d’agrair als tècnics municipals.
La solució immediata era refer la teulada, però per no repetir possibles errors, varem encarregar un estudi de les causes de l'enfonsament i quina seria la millor solució. Vam contractar immediatament un arquitecte especialista en la recuperació i restauració d'edificis històrics. No ho podíem encarregar a qualsevol professional. El Celler Cooperatiu és una part molt important del nostre patrimoni.
Un cop vist l'informe, i desprès d'una reunió amb representants del Col·legi d'Arquitectes, vam encarregar un estudi sobre l'estat de l'estructura i la fonamentació del Celler a més d’altres estudis. Volíem assegurar-ho tot abans de fer cap actuació.
Ha passat el temps i ja disposem dels darrers resultats de tots els estudis.
Ara sabem gairebé tot sobre l'edifici i, sabem que no té fonamentació, (quina mala notícia!). A l'actuació prevista de canviar tota la teulada actual, hem d'afegir els treballs de fonamentació. A més ja tenim un projecte de restauració que enviarem al Ministerio de Fomento, ja que hem trobat una via de subvenció i, la volem aprofitar. Per tant, si tenim aquest ajut(i jo crec que sí), anirem més enllà del previst i podrem fer una restauració completa del Celler, seguint la línia del Martinell. i fent que pugui ser visitable.
Totes les obres són lentes però confiem que a l'inici del 2009 es puguin iniciar les obres i en un termini no massa llarg podrem gaudir d’uns dels elements més emblemàtics dels nostre patrimoni.
Estimar el nostre patrimoni, es estimar la nostra ciutat.

Obsesionats per tenir ens hem oblidat de 'ser'

2008-07-06T17:04:00.000+02:00

L'altre dia al Ple vam aprovar, per unanimitat, una moció que fa referència al compromís de procurar que el dos per cent de les plantilles estigui ocupada per persones discapacitades, tal i com obliga la LISMI (llei 13/1982 d'Integració Social dels Minusvàlids). A més de a l'Ajuntament, s’ha de demanar que el compleixin les empreses amb les que col·labora. A Rubí, quan parlem d'integració social, no podem oblidar la tasca tan important que s’està duent a terme des de la Font del Ferro, una empresa municipal que ofereix una alternativa formativo-laboral per a les persones adultes amb discapacitat psíquica de Rubí.
La meva sensibilitat envers la integració social de les persones discapacitades és major després d’haver llegit el llibre 'La Fageda. Història d'una bogeria’. Parla de les persones que hi treballen i de les claus d’una empresa que ha demostrat que els valors socials són compatibles amb l’èxit comercial.
La Fageda és una cooperativa situada a la Garrotxa i que dóna feina a una part important de les persones amb disminucions psíquiques i/o malalties mentals de la comarca. Les persones discapacitades estan més integrades si tenen un treball i un sou, tal i com fan les altres persones.
El director gerent i, ànima, d’aquesta cooperativa es diu Cristòbal Colón, després de l’èxit comercial que ha demostrat, des de fa un temps es veu obligat a explicar les claus d’èxit d’aquest projecte empresarial. A l'inici de les seves conferències, per trencar el gel, acostuma a explicar que, una vegada un pintor estava fent la seva feina a la Fageda d'En Jordà en mig de la natura. I de cop i volta se li van apropar un parell de nois amb Síndrome de Down a mirar el que estava pintant. Tot seguit es van situar al seu voltant tres persones més, que semblaven disminuïts psíquics. De mica en mica es va veure envoltat per un grup amb unes "pintes" que li van semblar una mica estranyes. El director de la Fageda que es trobava a prop, donat que la cooperativa està ubicada en aquesta zona, al veure que el pintor semblava preocupat, se li va acostar per tranquil·litzar-lo dient-li: "no pateixi, que jo sóc el cap d'aquesta colla i em dic Cristóbal Colon" Ja podeu pensar el que va passar. Aquest pintor enlloc de tranquil·litzar-se, va agafar tots els seus estris i va desaparèixer ràpidament.
Aquest anècdota l'explica Cristóbal, que encara està sorprès de que el seu pare li posés aquest nom sabent el cognom que havia heretat.
Al final del llibre hi ha una frase que fa referència al ser i al tenir. Un pensament filosòfic que feia temps que no el veia escrit. M'ha fet reflexionar. Estic convençut de que a la vida ens hem de preocupar més pel "ser", per ser persones, que no pas pel "tenir", per voler acaparar poder, fama, prestigi, diners, propietats...
A vegades, obsessionats pel 'tenir' ens oblidem del 'ser.<

Ser polític

2008-06-30T13:30:00.000+02:00

No fa gaire en una entrevista a Radio Rubí em van preguntar que com és que estava en el món de la política i en concret com a regidor pel PSC. Els hi vaig respondre que hi sóc com a regidor de manera accidental. Es un tema que no m'havia plantejat fins fa aproximadament un any. Però que vaig acceptar amb molta il·lusió, sabent que és una cosa temporal.
Tanmateix em considero polític des de fa molt de temps. Entenc que la política forma part de la persona. Gandhi deia que si no et quedes en el teu cercle familiar i mires pels altres, això és fer política. No comprenc als que diuen que són apolítics. Puc acceptar que algú digui que és apartidista, que no vulgui militar en un partit concret. O fins i tot que estigui en contra dels partits. La militància és una opció personal. Però ser polític significa ser social, preocupar-se pel be comú, pel present i pel futur dels nostres veïns i conciutadans. Per la societat en general.
Un paisà meu, Joan Fuster, ho va deixar molt clar quan deia que "si no fas política, algú la farà per tu i, la farà en contra teva". Aquesta sorna pròpia del Fuster potser és una mica exagerada, però té part de raó. Si tu no fas el possible per incidir en la política, en el que passa al teu voltant, a la societat, algú ho farà per tu i potser no t'agradi com ho faci.