“Els pilars de la Terra” de Ken Follett, és un dels llibres “gruixuts” que es llegeixen d’una tirada. He trobat molt de consens en aquesta afirmació en el sentit que es un dels llibres que “t’enganxa”.
Això mateix pensava que em passaria aquest estiu amb l’anunciada segona part titulada “Un món sense fi” Però si be es cert que té capítols de lectura molt intensa, i es tracta d'un llibre molt treballat històricament, tanmateix no aconsegueix tenir la mateixa força narrativa que “Els pilars de la Terra”.
Aquesta anomenada segona part, es situa temporalment en la mateixa època i combina els mateixos temes (acció, arquitectura, vida social i sexe, entre d’altres), jugant amb varies històries al mateix temps. La primera part del llibre va mantenint la intriga. I, malgrat ser un llibre de lectura fàcil, la segona part va perdent interès començant a ser un llibre “sense fi”.
