dissabte, 31 d’octubre del 2009

Taula rodona: Amb Bolonya Tenim futur?

Benvinguda: Josep Maixencs. Director de l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Calalunya (ESCAC)

Presentació: Pere Navarro. Alcalde de Terrassa. Secretari de Universitat i recerca del PSC. Primer Secretari de la Federació Vallès Oest.
    

Ponents:

Ministeri d’Educació:
Màrius Rubiralta, Secretari General d’Universitats

Departament d’Innovació, Universitats i Recerca:
Joan Majó, Comissionat per a Universitats i Recerca

Campus de Terrassa (UPC):
Joseba Quevedo, Delegat del Rector

Estudiants 
Andreu Espínola, Secretari General de Associació de Joves Estudiants de Catalunya  (AJEC)


Professorat de Secundària
Xavier Laganga Director de l’IES Copèrnic


Moderadora: Dolors Puig, Diputada al Congrés. Vicepresidenta de la Comissió de Ciència i Innovació


Dia: divendres 6 de novembre del 2009

Hora: 17 h.

Lloc: Plató de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)
C. Colom (Edifici La Farinera), 84-94 Terrassa

Com arribar-hi

Enllaços::
Procés de Bolonya (Wiquipèdia)
Bolonya 2010 (Comissionat d'Universitats)
¿Que es Bolonia? (Ministerio de Educacion)
Bolonya, preguntes i respostes (UPF)
Consultes sobre Bolonya (UAB)
Bolonia en secundaria
Bolonya.org

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Llibres electrònics o llibres de paper?



Diuen que aquest serà el Nadal del llibre electrònic. El sector editorial espanyol ja fa temps que es prepara per aquest canvi tecnològic i per Nadal oferiran “best sellers” en Internet

Però de què es tracta? El llibre electrònic, conegut també com a e-book, és la versió electrònica o digital dels llibres en paper de tota la vida. Els lectors electrònics tenen una pantalla que al contrari que les de plasma, LCD o TFT no emeten llum, sinó que la reflecteixen igual que el paper. Això es degut a que fan servir una tecnologia anomenada tinta electrònica que té un "efecte paper' provocat per l'absència d'il·luminació pròpia (retroiluminació) i per l'alt contrast obtingut. A més aquesta tecnologia té un baix consum ja que només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla. Per això, llegir 100 pàgines en un ordinador o una PDA és molt cansat mentre que llegir-les en un llibre electrònic és agradable.

Aquests llibres son ideals per a persones que no volen viatjar carregades de llibres, estudiants que investiguen i han de consultar molts libres o per a persones que llegeixen molt ja que permeten disposar de molts llibres emmagatzemats i de fàcil lectura o consulta i amb un menor cost d’adquisició.

Ara be, substituiran aquests llibres electrònics als llibres de paper? Com ha dit José Manuel Lara el llibre electrònic, "no serà un canvi d'un dia, sinó d'una evolució generacional, perquè una generació no canvia els seus hàbits de la nit al dia".


Als Estats Units el llibre electrònic ja compta amb un públic fidel , encara que minoritari. La venda del llibre electrònic suposo un 0,4% respecte al mateix llibre en paper.

Al nostre país s’inicia aquesta introducció amb nous lectors dispositius e-book com el Kindle d’Amazon, a més dels Inves, Sony o Papyre entre d’altres, de moment sense color.

Per tant els dos tipus de llibres conviuran durant molt temps, amb un clar predomini del llibre de paper. Jo crec que mai renunciaré al plaer de tenir un llibre a les mans i anar passant els fulls de paper, malgrat confio en disposar d’un e-book per quan viatjo o per treballar.

Que va passar quan va aparèixer la televisió? Es va comentar que acabaria amb la radio i que els cinemes deixarien d’existir. La veritat es que cadascun d’aquets mitjans va anar trobat el seu espai i tots han anat convivint.

Recordo que mon pare ens deia, “ara que tenim televisió no caldrà que us gasteu diners anant al cinema” Però no va ser així. Vam continuar sortint amb els amics i anant al cinema molts diumenges a la tarda o la nit dels dimecres.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Obrim el vial entre rotondes. S’han acabat les retencions!


Demà, dia 6, a primera hora s’obre el vial que uneix la carretera de Terrassa (BP-1503 ) amb la carretera de Sabadell (c-1413a). Entre el Molí de la Bastida, prop del McDonald’s i, el pol•lígon industrial de Can Rosès. Ja podrem circular en ambdues direccions. S’han acabat les retencions que patíem per aquestes obres.

Durant aquests mesos ha estat tancat per obres aquest vial que abans només tenia un carril de baixada. Ara i gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local, (FEIL) hem incrementat fins a quatre el nombre de carrils, dos de baixada i dos de pujada, a més d’unes voreres de quatre metres ben il•luminades i d’una important zona verda.

Us recomano que hi passeu, si pot ser a peu. Com ha canviat la zona! Ara tindrem un altra entrada de la ciutat que ha millorat substancialment.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Ja s’han iniciat les obres del Celler. Per fi!


Recordeu quan va es va enfonsar la teulada del Celler?, l’agost del 2007.
M’acabava d’estrenar com a regidor. L’edifici del Cèsar Martinell (1888-1973), l’arquitecte de les Catedrals del Vi!  Va ser una molt mala notícia d’estiu i no sabíem quin seria l’abast de la tragèdia. Pensàvem que podia caure una part del mur de la façana. Per sort tot va quedar en un ensurt ja que la teulada enfonsada no formava part de l’obra original.
A partir d’aquí vam fer un estudi en profunditat de l’edifici i vam concloure que calia reforçar una fonamentació molt escassa del Celler per assegurar la seva estabilitat. Era el moment de rehabilitar l’edifici per permetre que pugui ser visitat.
I desprès d’aconseguir una subvenció del Ministeri de Foment d’uns 700.000€ a més del pressupost municipal, vam encarregar el projecte executiu a l’arquitecte especialista en edificis històrics, Joan Albert Adell. Ja s’han adjudicat les obres i podem iniciar la primera fase que afecta a les estructures (fonamentació i teulada) i a la rehabilitació interior, fent que es pugui disposar d’una gran sala al soterrani i que tot l’edifici es pugui visitar i gaudir dels seus elements arquitectònics.
La segona fase, lligada a la primera, servirà per fer els banys i rehabilitar els porxos exteriors, i per assegurar que compleixi la normativa requerida a un edifici públic (accessibilitat, instal•lacions....).
Ara. a més, hem obtingut una subvenció dels fons europeus de 500.000€ que ens permetrà poder licitar aquesta segona fase sense problemes.
Rubí es mereix poder gaudir de la nostra Catedral del Vi. Un edifici de gran valor arquitectònic i la memòria històrica del passat vinícola de la ciutat. Com diu la dita, “Rubí noies maques i bon vi”.
Amb la rehabilitació del Celler podrem recordar el procés de producció del vi rubinenc.