S’acaben les obres del Pla Zapatero

Gairebé totes les 19 obres del FEOSL ja estan acabades. Ja tenim l’anella de fibra òptica complerta, així com les obres de millora de centres esportius i educatius, les de millores mediambientals i les d’estalvi i eficiència energètica...

Aquest mes de desembre finalitzarà la reforma de l’Escardívol i la de la zona esportiva de Can Mir.

I a principis d’any, podrem gaudir dels dos nous espais culturals i de lleure: l’amfiteatre i el parc del Castell i l’entorn del complex esportiu de la Llana.

En total haurà estat una inversió de 6,2 milions d’euros i 19 projectes que incideixen directament en la millora de la ciutat.

Una de les obres que segueixo més de prop és la del Castell. Heu vist els nou amfiteatre com està quedant? Quin espai més gran per passejar, per seure, per anar amb els nens. I per descomptat per gaudir dels espectacles. Però heu vist quin colorit? Com ha guanyat el Castell! Ara ressalta molt més. Les grades fan com d’una escalinata que puja cap el Castell. La millor perspectiva la teniu des de Sant Jordi Parc.

Ara estan fent el tancament i les portes del parc que seran de còrtex, simbolitzat les portes d’una fortalesa. Més endavant instal•laran la zona de jocs infantils.

Però no només tindrem l’anfiteatre. A la part del darrera del Castell s’està acabant l’arboretum. Un parc per poder gaudir de la natura, amb arbres de diferents continents del món.

Em sembla que el pont del carrer Cadmo incrementarà el seu transit de vianants molt aviat.

CEM 25 de Setembre, un edifici integrat al parc.

Rubí ja compta amb un altre equipament esportiu, ubicat al final de la Rambla del Ferrocarril al barri del 25 de Setembre.

Es tracta d’un edifici transparent que dialoga amb el seu entorn, semisoterrat en un 75 % i amb una sola alçada visible des del parc Com comentava Santi Castan, un dels arquitectes del projecte, és com “una capsa de vidre on es reflexen els pollancres del parc” L’edifici està fraccionat en tres parts separades per plantacions de pollancres, de manera que sembla que el parc entra dins el complex esportiu. Un projecte arquitectònic realitzat amb el mínim d’impacte paisatgístic.

Dins d’aquesta actuació, a més, s’ha renovat completament el parc infantil amb jocs per a totes les edats i s’ha millorat la pista esportiva del Parc amb un nou tancament.

En quant a la millora paisatgística del Parc de la Pau i la Natura, s’han replantat alguns arbres a la zona dels jocs infantils i cap al novembre, se'n replantaran més a la resta del parc arribant als 90 arbres nous.

Al mateix temps, a continuació del Parc de la Pau i la Natura, està pràcticament finalitzant el nou Parc de Can Sant Joan amb 6 noves hectàrees de zona verda, amb uns 700 arbres de nova plantació. Un dels grans atractius del nou parc és el passeig que ressegueix i que creua en dos punts el torrent dels Alous. Una visita molt recomanable amb la família.

Miguel Hernàndez, Alfons Roig i JM Serrat

El dia 30 d’octubre celebrarem el 100è aniversari del naixement de Miguel Hernàndez “escriptor contemporani valencià en castellà”, com diu la Wiquipedia. Fill d'una família humil d'Oriola propietària d'un ramat de cabres.

Es un dels meus poetes preferits. Un poeta del poble, amb un estil humà i amb molta sinceritat poètica. “Ese escritor salido de la naturaleza como una piedra intacta, con virginidad selvática y arrolladora fuerza vital” (Pablo Neruda)

Recordo al professor Alfons Roig quan ens va presentar la versió musicada per Joan Manuel Serrat (1972) de las “Nanas de la cebolla”. Una poesia dedicada al seu fill, escrita des de la presó després de rebre una carta de la seva dona, en la que li deia que únicament s’alimentava de pa i ceba. Deia Alfons Roig que una poesia escrita en aquestes circumstàncies no es corresponia amb la versió de cançó de bressol típica que havia fet Serrat. Al professor no li agradava la versió musicada.ja  que enia amb poca força expressiva  i no reflexava el patiment del poeta . Tanmateix cal reconèixer la feina del cantant que ens va ajudar a conèixer al gran poeta Miguel Hernàndez.

Nanas de la cebolla

La cebolla es escarcha

cerrada y pobre.

Escarcha de tus días

y de mis noches.

Hambre y cebolla,

hielo negro y escarcha

grande y redonda.

En la cuna del hambre

mi niño estaba.

Con sangre de cebolla

se amamantaba.

Pero tu sangre,

escarchada de azúcar,

cebolla y hambre.

.......

La Ciutat de les Arts i l'arquitectura miraculosa

Fa gairebé dos anys vaig escriure La ria de Rubí on comentava la transformació de la Ria de Bilbao i el que pot suposar per a una ciutat la construcció d’edificis emblemàtics.
Bilbao s’ha transformat canviant la Ria i així ho reafirma Llatzer Moix, en el seu llibre “Arquitectura milagrosa” (Anagrama 2010). El Museu Guggeggeim de Frank Gerhy va fer “milacres” en Bilbao. Va ser un encert el fet de construir un edifici espectacular, encarregant-lo a un arquitecte estrella.
Tanmateix Moix posa en qüestió algunes obres faraòniques com la Ciutat de les Arts i les Ciències de València
en les que la relació entre la necessitat i el preu de les obres encarregades no semblen proporcionada
Aquest estiu he tornat a passar per la Ciutat de les Arts i es cert que la vista exterior és impactant i és molt recomanable la visita d’alguns dels edificis com l’Oceanogràfic o l`Hemisfèric.
Tanmateix, a més de la manca de proporcionalitat apareixen altres dubtes. Per exemple la funcionalitat. La inversió arquitectònica en relació a l’ús que se li dona a l’edifici no sempre es veu justificada.
Quan vaig visitar el Museu de les Ciències Principe Felipe
em va decebre. Malgrat reconèixer la seva bellesa, es molt criticable la seva funcionalitat. Tens la impressió de que s’ha aprofitat un edifici ja construït per ubicar-hi un museu. A més algunes alçades i baranes de protecció no semblen les més adients per rebre visites de grups de nens.
Vaig comentar el tema amb gent del país i encara van aportar altres interrogants. S’havia de fer una inversió tant gran? Calia construir tants edificis i fer-los dins de la llera de l’antic riu?
Calia que tots fossin del mateix arquitecte?
Com diu Moix “València ha passat del monocultiu de cítrics ... al monocultiu Calatrava”.

L'Espona: Centre de dansa Tradicional

Hem donat el tret d’inici d’obres per convertir l’Espona en la seu del futur centre de dansa tradicional. Hi he assistit, per delegació de l’Alcaldessa, amb el Conseller Tresserras i el company Martí Pujol. Ha estat un acte senzill que dona el tret de sortida d’aquestes obres.
L’edifici actual és el que queda de l’antiga fàbrica Espona construïda al 1945 per l’empresa Gaspà i Parramon i remodelada al 1970 quan la va adquirir la fundació J. Espona. Al 1980 va ser adquirida per l'INCASOL, que va enderrocar la major part per a construir habitatges.
Es traca d’ edifici que presenta moltes qualitats per convertir-se en Centre de la dansa. Jo en destacaria dues:
- Les dimensions generoses de les sales de ball i,
- La llum que inunda l’edifici
L’escola comptarà amb dues sales d’assaig (una per l’Esbart dansaire i una altra pel Centre de Dansa), una sala polivalent, sala de reunions, vestidors, magatzem per l’atrezzo, i diversos espais administratius i de serveis
Aquesta actuació en un edifici emblemàtic de la ciutat esta emmarcada dins del pla d’actuacions en el que estan inclosos la resta d’edificis del nostre patrimoni arquitectònic com son l’antiga fàbrica Josa (nova biblioteca municipal), el Celler Cooperatiu, l’Ateneu, La Torre Bassas, el Castell, La Torre Salduba, i La Masia de Can Serra,
Recuperar el nostre patrimoni i rehabilitar-lo es un dels “fets” d’aquest equip de govern i del que tots ens podrem sentir molt orgullosos.

Visita d’obres a la nova escola bressol

Avui he visitat la nova escola bressol del Bullidor. Ja estan totes les aules acabades, així com la cuina, la bugaderia, les sales polivalents i els despatxos. Les aules són molt grans amb grans finestrals i molta llum. Disposen de canviadors lavabos i dormitoris.
S’ha pintat d’uns colors vius, molt idonis per una escola infantil
S’ha tingut cura de detalls pensant amb els més petits, com posar proteccions a les portes i al radiadors. També s’ha pensat amb dotar l’escola de connexió a Internet a totes les aules i despatxos, així com intèrfons.
Però el que més m’agrada de l’escola es l’enorme espai de les classes. Quin luxe! A més de la seva ubicació, al centre de la ciutat!a s’han iniciat les obres del pati amb l’objectiu de que estiguis finalitzades per l‘inici de classes al setembre.
Hi haurà un pati cobert pels més petits, amb un terra de cautxú per que puguin gatejar sense perills.
El pati gran serà pels altres infants i disposarà d’una zona jocs i d’un sorral. També hi haurà un armari d’obra per deixar les pales les galledes, els cotxets i altres estris.
Es renovarà la tanca existent i es milloraran els accessos des de la zona de correus.
Al setembre tindrem una altra obra acabada.
Com diu la nostra alcaldessa, mai a la història de la ciutat s’havia fet una inversió pública tan gran!

José María Díez-Alegría

José María Díez-Alegría ha mort als 98 anys. Gairebé un segle de vida dedicada en gran part al servei dels altres. Alegria tenia els seus seguidors i els seus detractors, com tots els grans personatges.
Recullo una de les seves anècdotes en la biografia publicada per Pedro Miguel Lamet que també va treballar al "Pozo del Tio Raimundo" i que ens ajuden a entendre la seva manera de pensar i de viure.

Explica que una catequista de dones adultes a Andalusia es va topar amb una jove molt pobra, casada i amb fills, que se n'havia anat a viure amb un vell.
-Dona, has de tornar, no pots seguir amb el vell.
-Es clar que sí, senyoreta. Però és que el vell morirà de seguida, i jo em quedaré amb una caseta molt apanyada, em porto al meu marit i als meus fills, i problema resolt.
-Però, dona, és que això va contra la llei de Déu.
La dona va respondre amb convicció: "No, senyoreta, si jo amb el Senyor no tinc cap dificultat. Jo li dic al Senyor: Senyor, tu em perdones a mi i jo et perdono a tu "per tenir-me tan pobra", va matisar Alegria, i estem en pau"

Diuen que Diez-Alegria era un jesuïta sense papers.

Visita d’obres a un nou gran parc urbà

L’altre dia vaig fer una visita d’obres al Parc de la Bòbila Saltó, a la Plaça Josep Tarradellas. Entre el carrer General Castaños i Eivissa

Es una de les darreres obres del FEIL

Vaig quedar impressionat. Quina meravella. L’arquitecta Olga Tarrasó ha dissenyat un gran parc urbà en una zona que té desnivells importants. Cal felicitar-la pel seu projecte i pel seguiment de les obres. A més l’empresa constructora està treballant amb molta cura i això es nota en els acabats.

Quan vaig veure el projecte em va semblar un projecte interessant però no vaig arribar a captar els matisos i els detalls que he pogut observar en la meva visita, ara que l’obra està en la seva recta final.

Ara que les obres es troben avançades aniran apareixent subtilment el verd que sorgirà en mig del gris del formigó i de les peces de paviment prefabricat.

Es sorprenent com l’arquitecta ha combinat les zones verdes amb gespa i les mixtes amb verd entre les pedres (uns 2000 m2) amb la zona de jocs infantils, la zona de sauló i les zones de ciment, les pujades de pendent suau, la il•luminació, els bancs, l’arbrat... En total es planten més de 100 arbres (plataners, nogueres...), tant a les zones verdes com a les zones enrajolades.

Sobta com s’ha jugat amb els materials: les escales de pedra amb tonalitats diferents; les esplanades i diversos camins fets amb ciment de diferents acabats i tractaments tot combinant amb els arbres i les zones verdes;

S’ha de veure!

Per una segona fase s’ha reservat l’espai per a una escola bressol que estarà integrada aprofitant un dels desnivells. Quin encert! Mentrestant tindrem una esplanada de sauló en la que els infants hi podran jugar.

Aviat podrem gaudir d’aquest nou parc a la Zona Nord de la Ciutat. Com guanyarà el barri i la ciutat. Es un dels tres parcs que es realitzen o es completen amb el FEIL, juntament amb el de Ca n’Alzamora i el de l’entorn de l’escola bressol Lluna.

A més aviat també podrem passejar pel parc de Can Sant Joan, al barri 25 de Setembre, al costat del Torrent dels Alous.

Treballem per vostè, disculpi les molèsties

El dijous passat al Ple vaig haver de respondre a una moció sobre inversions. Em va servir per fer un repàs de les inversions del mandat i vaig recordar les paraules de l’Alcaldessa: “Mai a la història de la ciutat s'havia fet una inversió pública tan gran”.

Si mirem les inversions fetes o programades des de juny del 2007, tant les d’inversió municipal com les del FEIL i les del FEOSL (FEIL2), més les que ha fet la Generalitat veiem que s’han destinat milions d’euros, per a inversions a Rubí.

Tenim grans obres com la nova Biblioteca o el Pavelló esportiu de la Llana o la Rambla del Ferrocarril.

El que s’ha fet referent el nostre patrimoni històric. S’ha rehabilitat el Castell, s’està rehabilitant el Celler, el Bullidor i la Torre Salduba i aviat començaran les obres a l’Ateneu, l’Espona, la Masia de Can Serra, l’Escardívol i la Torre Bassas.

Déu n’hi do!

A més a més amb el FEIL 2 es construirà un parc arboretum al voltant del Castell i un amfiteatre amb capacitat per a unes 2000 persones. Podrem tenir un gran aforament pels espectacles de Festa Major, com l’actuació de l’Esbart Dansaire, i tots els que es puguin programar en aquest nou espai. Un parc cèntric on poder passejar i gaudir amb la família que quedarà integrat dins de la zona del castell envoltat per arbres de tots els continents.

També vam parlar de les noves escoles i de les reformes i millores que s’han fet, de les noves places com la plaça de la Sardana o la plaça del Mercat (en construcció) i aviat la plaça del Dr. Guardiet. Dels nous parcs com el de Can Sant Joan i el de Ca n’Alzamora. Dels col•lectors petits i grans (ara comencen les obres del soterrament d’un nou tram del col•lector de Ca n’Alzamora i el del col•lector del carrer Mallorca. Dels nous vials com el carrer Abat Escarré o el vial entre les rotondes del Molí de la Bastida i Can Rosés.

Són moltes les actuacions que es fan en aquest mandat per posar al dia la ciutat. Aquest mes i el que ve son mesos d'inici d'obres.

Us demanem la vostra comprensió i col•laboració.

Pla Zapatero: s’acaba el FEIL i comença el FEOSL

Ja està en marxa el segon FEIL. Tal i com va comentar l’alcaldessa quan va parlar del pressupost del 2010 , Rubí disposa de més de 6 milions del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL o Pla Zapatero 2) destinats a inversions. Com sabeu el FEIL 1 ens ha permès fer millores importants a la ciutat i ja està pràcticament finalitzat (estan acabant-se les obres del parc de la Bòbila Saltó, si les pluges ens ho permeten). Ara estem preparant tots els processos de les noves inversions del FEIL 2 (posar FEOSL em costa una mica) i a la Revista la Ciutat, d’aquest mes

trobareu informació sobre les inversions del FEIL 2 i les del pressupost municipal.

Entre els projectes a realitzar destacaria els que fan referència a l’estalvi i a l’eficiència energètica dels equipaments públics (educatius, esportius, culturals, socials...).

Amb el FEIL 1 ja hem fet una inversió important per fer més eficient i estalviar amb l’enllumenat públic, en les escoles i altres edificis públics.

Ara farem un pas més amb una doble direcció, per una part instal•lant nous elements com airejadors a les aixetes, llums de baix consum, temporitzadors i termostats d’ambient; en segon lloc instal•lant plaques fotovoltaiques i finalment millorant la formació del personal per fomentar un millor ús de la climatització, de la il•luminació i l’estalvi de l’aigua.

Segurament no és el projecte més important econòmicament parlant, però l’estalvi energètic, i més en un temps de crisi com l’actual, ha de ser una prioritat i als serveis públics s’ha de visualitzar de manera especial.

El Celler al Wiquipèdia

He trobat una nova entrada del Celler a la Wiquipèdia

El Celler Cooperatiu de Rubí (1920-1921) és un edifici modernista situat entre els carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello, obra del Cèsar Martinell. Va ser el penúltim celler que va construir.

L’entitat Celler Cooperatiu

L'entitat anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l'actual Casino Espanyol. Un grup de 119 pagesos van decidir formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Aquesta entitat va adquirir uns terrenys de 3.189 metres quadrats per edificar-hi un celler. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel•lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble d'Antoni Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet.
El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a "l'Unió de vinyaters de Catalunya". A l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica.
A finals del 1932 el Celler es va deslligar de la Cambra agrícola i després de diverses fusions i canvis cap a 1939 va adoptar el nom de Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada.
La societat es va anar ampliant fins al 1958. Paral•lelament la seva cabuda de vi va anar augmentant fins als 27.000 hl.
Als anys 60 comença a entrar en decadència Es va iniciar amb la riuada de 1962. A la dècada dels 70 va patir els efectes de la decadència vitícola i es va anar reduint la seva producció. Va ser l’any 1989 que la cooperativa va plegar ja que la seva capacitat va quedar reduïda a 2.000 hl,. I l’Ajuntament va adquirir l'edifici i el terreny que l’envolta..

L’edifici

La construcció del Celler es va iniciar al 1920. Malgrat que el projecte preveia dues naus paral•leles, només se'n va construir una i la sala de màquines, a la part posterior. L'edifici consta d'una nau principal amb forma d'ela", doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants.
A la façana sud hi trobem alguns detalls arquitectònics interessants, com el doble mur de totxo massís actualment com murs de trava, les finestres "termals" amb pilars de totxo massís en una sola crugia acabades en un arc de mig punt.
Les tines de la nau principal estan disposades en dues fileres paral•leles, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats, A la tina número 10 en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: "José Montemar"al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. Al subterrani es van instal•lar dos rengles de dipòsits cilíndrics.
L'any 1957 es va construir una segona nau, és un cos rectangular. Es va destinar a l'emmagatzematge i la venda de vi i derivats. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici.

La rehabilitació

A l'agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada. Actualment el Celler està en fase de restauració sota la direcció de l'arquitecte Joan Albert Adell. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis.

La teulada que es renovarà en la seva totalitat s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’accedirà des del carrer del Pintor Murillo, es mantindrà la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es podrà veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha en l’actualitat. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis