dimarts, 5 juliol de 2011

Polítics amb visió de futur



Un polític, en el moment del seu relleu, va lliurar tres sobres al seu substitut, tot dient-li que quan estigués molt apurat els anés obrint per ordre. El seu contingut li podria ser de gran utilitat per orientar-lo.
L'exercici del poder té les seves complicacions i, passat un temps, el successor es trobà davant d'un seguit de problemes per als quals no veia solució, així que el nou càrrec decidí obrir el primer sobre amb una nota que deia: "Parli malament de mi. Jo tinc la culpa de tot". Encara que no li va agradar massa el consell el va posar en pràctica; amb molt bons resultats.
Al cap d'uns mesos les coses tornaven a complicar-se i decidia obrir el segon sobre: "Amb les estructures actuals no es pot fer res. Canvii-les" I començà a fer una reforma estructural, potser no massa important, però que li va aportar una millor imatge.
Va arribar a un punt, tanmateix, al cap d’un temps, en què aquestes reformes no van ser suficients i va haver d'obrir el tercer sobre, malgrat saber que era el darrer recurs de què disposava. "Comenci a escriure els tres sobres pel seu successor. El seu relleu és imminent".
Mayor Zaragoza reproduïa aquest conte rus en una article al diari "El País" ja fa uns anys.
Sóc del parer que un càrrec public, ja sigui polític o tècnic, ha de treballar com si hagués de perdurar sempre en aquesta funció. Ha de marcar-se fites a mig i llarg termini. No es pot treballar pensant en obtenir només resultats immediats. Un programa de treball ha de mirar més enllà. S'ha de tenir visió de futur i anar aportant tot el que estigui a les nostres mans.
Tot i això, hem de pensar que els càrrecs son efímers: avui hi som i demà podem no ser-hi. La vida canvia i, encara que tots som necessaris, ningú és imprescindible.
El que hem de procurar sempre és aportar el nostre granet de sorra en la construcció d'una ciutat, d'una societat millor.

dijous, 31 març de 2011

Crisis de la construcció i obres aturades

Amb la crisi econòmica i davant de la reducció de l’activitat constructiva, Rubí, com tantes altres ciutats, s’ha trobat amb blocs de pisos sense habitar, amb algunes obres aturades i amb una sèrie de solars sense edificar a diversos indrets de la ciutat.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament, a principis del 2009, es va marcar un doble objectiu: per una part procurar minvar els efectes de la crisi econòmica en el sector immobiliari i de la construcció i per l’altra procurar que tots els solars no edificats i les obres aturades estiguessin en les millors condicions de seguretat i de neteja possibles
Des d’aleshores hem treballat per acomplir aquest doble objectiu. Per una banda, hem flexibilitat les condicions de les llicències concedides atorgant més temps als promotors per iniciar-les i acabar-les. Això els ha permès disposar del més temps per trobar el finançament que necessitaven per completar l’edificació.
Pel que fa a l’inici d’obres, el termini per a iniciar-les, un cop es rep la notificació de la llicència, es va ampliar de 2 a 24 mesos en el cas d’obres majors i de 2 a 6 mesos per a les menors. El termini per a l’acabament de les obres es va ampliar de 2 a 4 anys en obres majors i de 6 a 12 mesos en obres menors. Al 2009 es van acollir 48 promotors a l’ampliació d’aquesta terminis i al 2010 en van ser 46.
L’altra acció s’ha centrat en millorar la imatge i la seguretat dels solars no edificats i les obres aturades assegurant el seu tancament, neteja i manteniment. En primer lloc vam aprovar un document amb les condicions necessàries i obligatòries que calia complir per al tancament dels solars no edificats i obres aturades de propietat privada que hi ha a la ciutat. El pas següent ha estat analitzar, una per una, les situacions detectades i informar als promotors de les obres de l’obligació de complir amb els requisits.
Al 2009 es van dictar 80 ordres d’execució de tancament i neteja de solars de les quals 28 corresponien a obres aturades. Al 2010 van ser 84 les ordres d’execució de les quals 55 corresponien a obres aturades i solars no edificats.
Un dels temes que més ens ha preocupat durant aquest temps ha estat la presència de grues torres en obres aturades. És obligació del promotor assegurar el manteniment de la grua i és competència de la Generalitat (concretament del Departament d’Indústria) controlar que aquest manteniment es faci malgrat que l’obra estigui aturada.
Des de l’Ajuntament, que es qui atorga les llicències, ens vam marcar un pla d’acció per assegurar que cadascú compleixi amb les seves obligacions.
Aquest Pla ha consistit en intensificar les inspeccions i fer un seguiment de la situació d’aquestes grues, després de fer reunions amb les empreses propietàries de les grues i amb els responsables del Departament d’Indústria. Hem fet requeriments insistents a tots els agents que intervenen en els projectes d’instal·lació de la grua: al propietari del solar, al promotor de l’obra, a l’enginyer responsable i al propietari de la grua, a més de notificar-ho a la Generalitat. Amb aquestes accions hem anat aconseguint que, des del 2009, s’hagin retirat 6 grues, i que s’hagi reprès el manteniment de 3 grues més. Fins i tot, que alguna obra aturada es reactivés d’immediat o bé que demanés una ampliació del termini i mantingués totes les mesures de seguretat exigibles.
Quan no hem aconseguit resposta a les nostres peticions mitjançant el procediment administratiu, demanem l’autorització judicial per entrar a l’obra i procedir a retirar la grua de forma subsidiària.
Es tracta d’un procés lent ja que moltes empreses promotores han desaparegut o s’han dissolt. Tot i la lentitud d’aquests tràmits administratius, aquesta és una actuació prioritària per garantir la seguretat i la millora de la imatge dels carrers del municipi. Aquest procés ens ha permès que només hi hagi en aquests moments 5 grues en obres aturades, de les quals, 1 segueix el seu procés per ser retirada de manera subsidiària i la resta està en tràmits per assegurar el seu manteniment i conservació mentre es treballa per reactivar l’obra.

dimarts, 8 març de 2011

Xarxes socials i educació



Aquest estiu es va plantejar a Alemanya si les xarxes socials havien de formar part del currículum escolar.  A partir d'aquí vaig pensar amb l’alumnat dels nostres centres., cal ensenyar el funcionament de les xarxes a l’escola? No té una resposta fàcil però el que si que podem afirmar és, que si les xarxes socials les fa servir l’alumnat en la seva relació, l’escola no en pot quedar al marge, (i la família tampoc). Us plantejo interrogants i materials per la discussió.
Quan parlem de xarxes socials ens estem referint d’entrada a Twitter, Tuenti, Facebook,  però també d’altres que ens poden ser d’utilitat a l’aula com els blocs, Google docs, wiquis, Dropbox, Moodle, etc. (Alguns recursos útils; Guías de ayuda para la configuración de la privacidad y seguridad en redes socials, Manual de Facebook, Manual de Twitter,
Tanmateix podem incloure en aquest concepte d'altres xarxes socials que es fan servir com a entorns d’aprenentatge, com seria el cas de SocialGO, EDMODO o Ning. Son xarxes que permeten la creació de grups privats (per una classe o un curs). Aquestes xarxes es poden fer servir per crear comunitats d’aprenentatge entre docents com Internet en el aula. i Red magistral Aula Red Podeu mirar els treballs de Juan José de Haro. (Més informació a: Que son xarxes socials, Xarxes socials educatives, Xarxes socials amb socialGo)
L’ús de es xarxes com entorn educatiu i d’aprenentatge ens pot ser útil per crear comunitats, per afavorir la motivació i per fomentar la participació en l’aprenentatge
Es tracta d’aprofitar els recursos que fa servir l’alumnat (classe fora de l’aula) la qual cosa comporta un ensenyament continu i en conseqüència un treball del professor més enllà de l’horari lectiu.
Si ens preguntem quines aplicacions en línia poden fer servir, o quins projectes o activitats poden desenvolupar en entorns de xarxa social, poden trobar algunes propostes com l’experiència de Gregorio Toribio feta amb Twitter a primària,  on la que la classe opina, aporta coneixements, investiga, i en la seva xarxa social Altres experiències les trobem a batxillerat com crea grups privats al Facebook,  per exemple, per realitzar treballs en equip o per discutir temes amb tota la classes i el professor. (Recursos: EduTwitter, 10 formes de fer servir el Twitter a l’aula, Crear una xarxa privada amb els alumnes )
Finalment ens hauríem de plantejar la conveniència d’incloure l’ús de les xarxes socials dins de la programació de la formació del professorat, ja que aquest ha de ser-ne coneixedor i ha de tenir-ne una visió crítica , així com també els pares i les mares, especialment dels adolescents.
Pensem que allò que fan servir l’alumnat constantment no pot quedar al marge de l’educació i per tant el professorat i les famílies hem de ser-ne coneixedors.

------------------------------------------------
Recursos per fer servir amb l’alumnat o els fills:
Altres:

dissabte, 27 novembre de 2010

S’acaben les obres del Pla Zapatero



Gairebé totes les 19 obres del FEOSL ja estan acabades. Ja tenim l’anella de fibra òptica complerta, així com les obres de millora de centres esportius i educatius, les de millores mediambientals i les d’estalvi i eficiència energètica...
Aquest mes de desembre finalitzarà la reforma de l’Escardívol i la de la zona esportiva de Can Mir.
I a principis d’any, podrem gaudir dels dos nous espais culturals i de lleure: l’amfiteatre i el parc del Castell i l’entorn del complex esportiu de la Llana.
En total haurà estat una inversió de 6,2 milions d’euros i 19 projectes que incideixen directament en la millora de la ciutat.
Una de les obres que segueixo més de prop és la del Castell. Heu vist els nou amfiteatre com està quedant? Quin espai més gran per passejar, per seure, per anar amb els nens. I per descomptat per gaudir dels espectacles. Però heu vist quin colorit? Com ha guanyat el Castell! Ara ressalta molt més. Les grades fan com d’una escalinata que puja cap el Castell. La millor perspectiva la teniu des de Sant Jordi Parc.
Ara estan fent el tancament i les portes del parc que seran de còrtex, simbolitzat les portes d’una fortalesa. Més endavant instal•laran la zona de jocs infantils.
Però no només tindrem l’anfiteatre. A la part del darrera del Castell s’està acabant l’arboretum. Un parc per poder gaudir de la natura, amb arbres de diferents continents del món.
Em sembla que el pont del carrer Cadmo incrementarà el seu transit de vianants molt aviat.

dimarts, 12 octubre de 2010

CEM 25 de Setembre, un edifici integrat al parc.

Rubí ja compta amb un altre equipament esportiu, ubicat al final de la Rambla del Ferrocarril al barri del 25 de Setembre.
Es tracta d’un edifici transparent que dialoga amb el seu entorn, semisoterrat en un 75 % i amb una sola alçada visible des del parc Com comentava Santi Castan, un dels arquitectes del projecte, és com “una capsa de vidre on es reflexen els pollancres del parc” L’edifici està fraccionat en tres parts separades per plantacions de pollancres, de manera que sembla que el parc entra dins el complex esportiu. Un projecte arquitectònic realitzat amb el mínim d’impacte paisatgístic.
Dins d’aquesta actuació, a més, s’ha renovat completament el parc infantil amb jocs per a totes les edats i s’ha millorat la pista esportiva del Parc amb un nou tancament.
En quant a la millora paisatgística del Parc de la Pau i la Natura, s’han replantat alguns arbres a la zona dels jocs infantils i cap al novembre, se'n replantaran més a la resta del parc arribant als 90 arbres nous.
Al mateix temps, a continuació del Parc de la Pau i la Natura, està pràcticament finalitzant el nou Parc de Can Sant Joan amb 6 noves hectàrees de zona verda, amb uns 700 arbres de nova plantació. Un dels grans atractius del nou parc és el passeig que ressegueix i que creua en dos punts el torrent dels Alous. Una visita molt recomanable amb la família.

dissabte, 18 setembre de 2010

Miguel Hernàndez, Alfons Roig i JM Serrat

El dia 30 d’octubre celebrarem el 100è aniversari del naixement de Miguel Hernàndez “escriptor contemporani valencià en castellà”, com diu la Wiquipedia. Fill d'una família humil d'Oriola propietària d'un ramat de cabres.
Es un dels meus poetes preferits. Un poeta del poble, amb un estil humà i amb molta sinceritat poètica. “Ese escritor salido de la naturaleza como una piedra intacta, con virginidad selvática y arrolladora fuerza vital” (Pablo Neruda)
Recordo al professor Alfons Roig quan ens va presentar la versió musicada per Joan Manuel Serrat (1972) de las “Nanas de la cebolla”. Una poesia dedicada al seu fill, escrita des de la presó després de rebre una carta de la seva dona, en la que li deia que únicament s’alimentava de pa i ceba. Deia Alfons Roig que una poesia escrita en aquestes circumstàncies no es corresponia amb la versió de cançó de bressol típica que havia fet Serrat. Al professor no li agradava la versió musicada.ja  que enia amb poca força expressiva  i no reflexava el patiment del poeta . Tanmateix cal reconèixer la feina del cantant que ens va ajudar a conèixer al gran poeta Miguel Hernàndez.


La cebolla es escarcha
cerrada y pobre.
Escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla,
hielo negro y escarcha
grande y redonda.

En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.
.......

dilluns, 16 agost de 2010

La Ciutat de les Arts i l'arquitectura miraculosa


Fa gairebé dos anys vaig escriure La ria de Rubí on comentava la transformació de la Ria de Bilbao i el que pot suposar per a una ciutat la construcció d’edificis emblemàtics.
Bilbao s’ha transformat canviant la Ria i així ho reafirma Llatzer Moix, en el seu llibre “Arquitectura milagrosa” (Anagrama 2010). El Museu Guggeggeim de Frank Gerhy va fer “milacres” en Bilbao. Va ser un encert el fet de construir un edifici espectacular, encarregant-lo a un arquitecte estrella.
Tanmateix Moix posa en qüestió algunes obres faraòniques com la Ciutat de les Arts i les Ciències de València
en les que la relació entre la necessitat i el preu de les obres encarregades no semblen proporcionada
Aquest estiu he tornat a passar per la Ciutat de les Arts i es cert que la vista exterior és impactant i és molt recomanable la visita d’alguns dels edificis com l’Oceanogràfic o l`Hemisfèric.
Tanmateix, a més de la manca de proporcionalitat apareixen altres dubtes. Per exemple la funcionalitat. La inversió arquitectònica en relació a l’ús que se li dona a l’edifici no sempre es veu justificada.
Quan vaig visitar el Museu de les Ciències Principe Felipe
em va decebre. Malgrat reconèixer la seva bellesa, es molt criticable la seva funcionalitat. Tens la impressió de que s’ha aprofitat un edifici ja construït per ubicar-hi un museu. A més algunes alçades i baranes de protecció no semblen les més adients per rebre visites de grups de nens.
Vaig comentar el tema amb gent del país i encara van aportar altres interrogants. S’havia de fer una inversió tant gran? Calia construir tants edificis i fer-los dins de la llera de l’antic riu?
Calia que tots fossin del mateix arquitecte?
Com diu Moix “València ha passat del monocultiu de cítrics ... al monocultiu Calatrava”.

dimarts, 13 juliol de 2010

L'Espona: Centre de dansa Tradicional



Hem donat el tret d’inici d’obres per convertir l’Espona en la seu del futur centre de dansa tradicional. Hi he assistit, per delegació de l’Alcaldessa, amb el Conseller Tresserras i el company Martí Pujol. Ha estat un acte senzill que dona el tret de sortida d’aquestes obres.
L’edifici actual és el que queda de l’antiga fàbrica Espona construïda al 1945 per l’empresa Gaspà i Parramon i remodelada al 1970 quan la va adquirir la fundació J. Espona. Al 1980 va ser adquirida per l'INCASOL, que va enderrocar la major part per a construir habitatges.
Es traca d’ edifici que presenta moltes qualitats per convertir-se en Centre de la dansa. Jo en destacaria dues:
- Les dimensions generoses de les sales de ball i,
- La llum que inunda l’edifici
L’escola comptarà amb dues sales d’assaig (una per l’Esbart dansaire i una altra pel Centre de Dansa), una sala polivalent, sala de reunions, vestidors, magatzem per l’atrezzo, i diversos espais administratius i de serveis
Aquesta actuació en un edifici emblemàtic de la ciutat esta emmarcada dins del pla d’actuacions en el que estan inclosos la resta d’edificis del nostre patrimoni arquitectònic com son l’antiga fàbrica Josa (nova biblioteca municipal), el Celler Cooperatiu, l’Ateneu, La Torre Bassas, el Castell, La Torre Salduba, i La Masia de Can Serra,
Recuperar el nostre patrimoni i rehabilitar-lo es un dels “fets” d’aquest equip de govern i del que tots ens podrem sentir molt orgullosos.

dimarts, 6 juliol de 2010

Visita d’obres a la nova escola bressol



Avui he visitat la nova escola bressol del Bullidor. Ja estan totes les aules acabades, així com la cuina, la bugaderia, les sales polivalents i els despatxos. Les aules són molt grans amb grans finestrals i molta llum. Disposen de canviadors lavabos i dormitoris.
S’ha pintat d’uns colors vius, molt idonis per una escola infantil
S’ha tingut cura de detalls pensant amb els més petits, com posar proteccions a les portes i al radiadors. També s’ha pensat amb dotar l’escola de connexió a Internet a totes les aules i despatxos, així com intèrfons.
Però el que més m’agrada de l’escola es l’enorme espai de les classes. Quin luxe! A més de la seva ubicació, al centre de la ciutat!a s’han iniciat les obres del pati amb l’objectiu de que estiguis finalitzades per l‘inici de classes al setembre.
Hi haurà un pati cobert pels més petits, amb un terra de cautxú per que puguin gatejar sense perills.
El pati gran serà pels altres infants i disposarà d’una zona jocs i d’un sorral. També hi haurà un armari d’obra per deixar les pales les galledes, els cotxets i altres estris.
Es renovarà la tanca existent i es milloraran els accessos des de la zona de correus.
Al setembre tindrem una altra obra acabada.
Com diu la nostra alcaldessa, mai a la història de la ciutat s’havia fet una inversió pública tan gran!

dissabte, 26 juny de 2010

José María Díez-Alegría


José María Díez-Alegría ha mort als 98 anys. Gairebé un segle de vida dedicada en gran part al servei dels altres. Alegria tenia els seus seguidors i els seus detractors, com tots els grans personatges.
Recullo una de les seves anècdotes en la biografia publicada per Pedro Miguel Lamet que també va treballar al "Pozo del Tio Raimundo" i que ens ajuden a entendre la seva manera de pensar i de viure.

Explica que una catequista de dones adultes a Andalusia es va topar amb una jove molt pobra, casada i amb fills, que se n'havia anat a viure amb un vell.
-Dona, has de tornar, no pots seguir amb el vell.
-Es clar que sí, senyoreta. Però és que el vell morirà de seguida, i jo em quedaré amb una caseta molt apanyada, em porto al meu marit i als meus fills, i problema resolt.
-Però, dona, és que això va contra la llei de Déu.
La dona va respondre amb convicció: "No, senyoreta, si jo amb el Senyor no tinc cap dificultat. Jo li dic al Senyor: Senyor, tu em perdones a mi i jo et perdono a tu "per tenir-me tan pobra", va matisar Alegria, i estem en pau"

Diuen que Diez-Alegria era un jesuïta sense papers.