dissabte, 28 de novembre de 2009

Mare, vullc ser polític...


Recorde aquella frase de “mamá quiero ser artista” i la resposta que li dóna sa mare:
- Fill meu primer fes una carrera de profit i després ja veurem.
Una resposta semblant donarien molts pares al desig d’un fill o d’una filla de dedicar-se a la política. Això ja fa temps que es dóna.
Però ara la cosa s’ha agreujat. Ara a més del desprestigi (“tots els polítics són iguals”)  està la sospita “tots els polítics són, presumptament, corruptes”
Quin panorama!
I les paraules del Joan Fuster continuen vigents: “Si tu no fas política algú la farà per tu i, possiblement, la farà en contra teua”
Fem un pas endavant i demanem que es valori la feina del polític. Procurem que els millors, els més preparats, els més solidaris es dediquin a la política. I els que ens dediquem temporalment als afers públics, especialment els que estem a la política local, hem de col•laborar amb els fets primer, però també amb el nostre discurs, fent patent que fer política és treballar pel be comú.
Hauríem de fugir de sembrar dubtes i voler qüestionar algunes actuacions d’uns polítics locals envers altres, de manera poc seriosa i poc consistent.. Com deia ma mare “tinguem coneixement” i mantenint la crítica, no ens deixem portar per una determinada  campanya en la qual tot es vàlid.

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Taula rodona: Amb Bolonya Tenim futur?

Benvinguda: Josep Maixencs. Director de l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Calalunya (ESCAC)

Presentació: Pere Navarro. Alcalde de Terrassa. Secretari de Universitat i recerca del PSC. Primer Secretari de la Federació Vallès Oest.
    

Ponents:

Ministeri d’Educació:
Màrius Rubiralta, Secretari General d’Universitats

Departament d’Innovació, Universitats i Recerca:
Joan Majó, Comissionat per a Universitats i Recerca

Campus de Terrassa (UPC):
Joseba Quevedo, Delegat del Rector

Estudiants 
Andreu Espínola, Secretari General de Associació de Joves Estudiants de Catalunya  (AJEC)


Professorat de Secundària
Xavier Laganga Director de l’IES Copèrnic


Moderadora: Dolors Puig, Diputada al Congrés. Vicepresidenta de la Comissió de Ciència i Innovació


Dia: divendres 6 de novembre del 2009

Hora: 17 h.

Lloc: Plató de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)
C. Colom (Edifici La Farinera), 84-94 Terrassa

Com arribar-hi

Enllaços::
Procés de Bolonya (Wiquipèdia)
Bolonya 2010 (Comissionat d'Universitats)
¿Que es Bolonia? (Ministerio de Educacion)
Bolonya, preguntes i respostes (UPF)
Consultes sobre Bolonya (UAB)
Bolonia en secundaria
Bolonya.org

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Llibres electrònics o llibres de paper?



Diuen que aquest serà el Nadal del llibre electrònic. El sector editorial espanyol ja fa temps que es prepara per aquest canvi tecnològic i per Nadal oferiran “best sellers” en Internet

Però de què es tracta? El llibre electrònic, conegut també com a e-book, és la versió electrònica o digital dels llibres en paper de tota la vida. Els lectors electrònics tenen una pantalla que al contrari que les de plasma, LCD o TFT no emeten llum, sinó que la reflecteixen igual que el paper. Això es degut a que fan servir una tecnologia anomenada tinta electrònica que té un "efecte paper' provocat per l'absència d'il·luminació pròpia (retroiluminació) i per l'alt contrast obtingut. A més aquesta tecnologia té un baix consum ja que només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla. Per això, llegir 100 pàgines en un ordinador o una PDA és molt cansat mentre que llegir-les en un llibre electrònic és agradable.

Aquests llibres son ideals per a persones que no volen viatjar carregades de llibres, estudiants que investiguen i han de consultar molts libres o per a persones que llegeixen molt ja que permeten disposar de molts llibres emmagatzemats i de fàcil lectura o consulta i amb un menor cost d’adquisició.

Ara be, substituiran aquests llibres electrònics als llibres de paper? Com ha dit José Manuel Lara el llibre electrònic, "no serà un canvi d'un dia, sinó d'una evolució generacional, perquè una generació no canvia els seus hàbits de la nit al dia".


Als Estats Units el llibre electrònic ja compta amb un públic fidel , encara que minoritari. La venda del llibre electrònic suposo un 0,4% respecte al mateix llibre en paper.

Al nostre país s’inicia aquesta introducció amb nous lectors dispositius e-book com el Kindle d’Amazon, a més dels Inves, Sony o Papyre entre d’altres, de moment sense color.

Per tant els dos tipus de llibres conviuran durant molt temps, amb un clar predomini del llibre de paper. Jo crec que mai renunciaré al plaer de tenir un llibre a les mans i anar passant els fulls de paper, malgrat confio en disposar d’un e-book per quan viatjo o per treballar.

Que va passar quan va aparèixer la televisió? Es va comentar que acabaria amb la radio i que els cinemes deixarien d’existir. La veritat es que cadascun d’aquets mitjans va anar trobat el seu espai i tots han anat convivint.

Recordo que mon pare ens deia, “ara que tenim televisió no caldrà que us gasteu diners anant al cinema” Però no va ser així. Vam continuar sortint amb els amics i anant al cinema molts diumenges a la tarda o la nit dels dimecres.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Obrim el vial entre rotondes. S’han acabat les retencions!


Demà, dia 6, a primera hora s’obre el vial que uneix la carretera de Terrassa (BP-1503 ) amb la carretera de Sabadell (c-1413a). Entre el Molí de la Bastida, prop del McDonald’s i, el pol•lígon industrial de Can Rosès. Ja podrem circular en ambdues direccions. S’han acabat les retencions que patíem per aquestes obres.

Durant aquests mesos ha estat tancat per obres aquest vial que abans només tenia un carril de baixada. Ara i gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local, (FEIL) hem incrementat fins a quatre el nombre de carrils, dos de baixada i dos de pujada, a més d’unes voreres de quatre metres ben il•luminades i d’una important zona verda.

Us recomano que hi passeu, si pot ser a peu. Com ha canviat la zona! Ara tindrem un altra entrada de la ciutat que ha millorat substancialment.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Ja s’han iniciat les obres del Celler. Per fi!


Recordeu quan va es va enfonsar la teulada del Celler?, l’agost del 2007.
M’acabava d’estrenar com a regidor. L’edifici del Cèsar Martinell (1888-1973), l’arquitecte de les Catedrals del Vi!  Va ser una molt mala notícia d’estiu i no sabíem quin seria l’abast de la tragèdia. Pensàvem que podia caure una part del mur de la façana. Per sort tot va quedar en un ensurt ja que la teulada enfonsada no formava part de l’obra original.
A partir d’aquí vam fer un estudi en profunditat de l’edifici i vam concloure que calia reforçar una fonamentació molt escassa del Celler per assegurar la seva estabilitat. Era el moment de rehabilitar l’edifici per permetre que pugui ser visitat.
I desprès d’aconseguir una subvenció del Ministeri de Foment d’uns 700.000€ a més del pressupost municipal, vam encarregar el projecte executiu a l’arquitecte especialista en edificis històrics, Joan Albert Adell. Ja s’han adjudicat les obres i podem iniciar la primera fase que afecta a les estructures (fonamentació i teulada) i a la rehabilitació interior, fent que es pugui disposar d’una gran sala al soterrani i que tot l’edifici es pugui visitar i gaudir dels seus elements arquitectònics.
La segona fase, lligada a la primera, servirà per fer els banys i rehabilitar els porxos exteriors, i per assegurar que compleixi la normativa requerida a un edifici públic (accessibilitat, instal•lacions....).
Ara. a més, hem obtingut una subvenció dels fons europeus de 500.000€ que ens permetrà poder licitar aquesta segona fase sense problemes.
Rubí es mereix poder gaudir de la nostra Catedral del Vi. Un edifici de gran valor arquitectònic i la memòria històrica del passat vinícola de la ciutat. Com diu la dita, “Rubí noies maques i bon vi”.
Amb la rehabilitació del Celler podrem recordar el procés de producció del vi rubinenc.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Un edifici sostenible i construït en temps record, la nova escola bressol


Fa uns dies l’Alcaldessa va inaugurar l’Escola Bressol Municipal Bruna, un edifici construït en mig any i que pot marcar una línia en quan a tipologia d’edificis escolars a la ciutat
Es tracta d’un edifici original, funcional i integrat a l’entorn que està dissenyat amb criteris bioclimàtics amb una sistema de climatització natural i fent servir l’energia solar
Si us fixeu veureu que està orientat al sud i que compta amb il·luminació natural a totes les aules, tant des del pati com pel sostre. El sistema d’il•luminació elèctric es regula en funció de la intensitat lumínica exterior.
A més, per aïllar les aules s’ha construït una coberta verda amb cultiu extensiu i que com diuen els autors del projecte es convertirà en la cinquena façana. I en aquesta línia, s’ha construït uns voladissos que permeten que els raigs del sol arribin directament a les aules a l’hivern, mentre que eviten la radiació directa els mesos d’estiu
Compta amb uns mecanismes de ventilació però sense necessitat de fer servir suports calorífics o frigorífics extraordinaris i l’energia solar que s’ha instal·lat serà per a l’aigua sanitària i la calefacció. Els radiadors són de baix consum i gran rendiment calòric que al no sobrepassar els 42 graus eviten que els nens es puguin cremar.
Però a més, aquest edifici s’ha construït en un temps record. Necessitàvem que l’edifici estigues acabat per l’inici del curs escolar i ho hem aconseguit, entre d’altres factors, escollint el sistema de concurs de “projecte + obra”en el que mitjançant un concurs d’idees previ es selecciona conjuntament un equip d’arquitectes, un projecte i una empresa constructora en un sol paquet, d’aquesta manera vam guanyar alguns mesos del període de licitacions dels projectes de les obres.
Ara ja el tenim en funcionament. Un edifici amb un disseny que l’integra a l’entorn i que com va dir l’Alcaldessa, contribueix a la millora del barri de la Plana de Can Bertran, juntament amb la nova biblioteca i amb la nova plaça i l’ampliació del parquing del Mercat.

dilluns, 31 d’agost de 2009

No pensis en un elefant!



Que és el que fa decantar un vot indecís? Sovint veiem que molta gent no vota l’opció que el beneficiaria més, sinó aquella en la que s’identifica, encara que potser perjudiqui els seus interessos. L’explicació que dona Lakoff a quest fenomen és la del marc conceptual, estructures que donen forma a la manera com veiem el mon, i és en funció d’aquests marcs conceptuals que una majoria de persones decideixen el seu vot. (No pensis en un elefant?, es una frase que automàticament t’obliga a pensar en aquest animal.)

El llibre analitza el que fan els conservadors i els progressistes nord-americans. Els conservadors fan servir conceptes que els ajuden a expressar millor les seves idees i a influir en l’opinió pública per portar-la cap a la seva ideologia.

Posa exemples de les victòries de Bush i de Schwarzenegger. De quina manera van fer servir marcs conceptuals per convèncer a la gent. Aquesta dreta va invertir molts diners en finançar grups d’opinió per tal de que els ajudessin a comunicar millor les idees i al mateix temps a desarticular els raonaments del contrari. I mentre tant, l’esquerra sovint queia en el parany i es limitava a contrargumentar fent servir el mateix vocabulari de la dreta.

Malgrat ser fruit d’una intervenció improvisada de l’autor i estar centrat en els estats Units, els seu contingut en part es extrapolable al nostre pais i ens aporta molts elements per entendre el que passa en el mon polític i mediàtic i per poder actuar des de l’esquera.

En definitiva, es tracta d’un llibre, curt i molt recomanable, que ens ajuda a entendre aquesta estratègia de la dreta i com s’hauria d’actuar des de l’esquerra.

Resum del llibre
Conferència de Lakoff (en anglès)

diumenge, 2 d’agost de 2009

Taronges, polítics i credibilitat



L’altre dia al Ple, vaig explicar una manera de fer dels llauradors valencians, per manifestar que els polítics hem de respectar els acords.
Hi ha un costum valencià que vaig viure a la meua comarca d’origen, la Safor, terra de tarongers. Ja fa anys, els compradors de taronges feien els contractes de compra-venda, “els tractes”, donant-se la mà, sense papers
- Et compre les taronges a 800 pessetes l’arrova
- Hauria de ser a 850
- Com a molt podria arribar a 815
- Si puges a 825 fem el tracte
- D’acord a 825.
I una vegada fet el tracte, tots el respecten. Tant el comerciant com el propietari, el llaurador.
Es comprava amb anticipació a la collita i per tant el preu sovint varia i d’altres llauradors tenen millor o pitjor preu en funció del moment en què han venut les taronges.
Però, el tracte ja s’ha fet i no es pot modificar. Si algú ho fes, ja no seria de fiar. Si ho fes el comprador, ningú mai més li voldria vendre. Si ho fes un llaurador, cap empresa li voldria comprar. Ningú voldria fer tractes amb ells.
Pot donar-se el cas que el cap de família fes el tracte i la seua dona, un germà o son pare, li diguera que ho ha fet malament, que s’havia d’haver esperat a que el preu pujara. La resposta seria “he donat la meua paraula i el tracte ja està fet”. En tot cas, abans d’acordar el preu, es pot consultar amb la família, o acceptar o no la proposta. Però un vegada acordat el preu, es dona la mà i es tanca el tracte. Diga el que diga la família o els amics.
Aquest costum em va anar bé per explicar-li a un dels grups polítics amb representació al Ple que, quan s’arriben a acords orals o escrits, aquests són sagrats i s’han de respectar.
Els polítics, especialment els locals, tenim com a un dels principals valors la nostra credibilitat, la nostra honradesa i hem de complir de manera escrupolosa allò que diem o acordem. Si perdem la credibilitat personal, que ens queda?

dilluns, 20 de juliol de 2009

Els regidors també casem




Una de les funcions que tenim els regidors és la de celebrar matrimonis. De tant en tant algun cap de setmana, normalment dissabte, vaig al Castell on tinc de dos a quatre casaments. Us haig de dir que és una funció molt gratificant i sovint acabo satisfet d'haver conegut unes persones en un moment tan important per elles i les seves famílies.
Les parelles quan decideixen casar-se solen estar enamorades i això es nota. Com a Regidor, durant la cerimònia, em situo davant mateix de la parella i amb aquesta proximitat és fàcil percebre el seu estat emotiu. Normalment estan nerviosos però se'ls nota molt feliços. Unes vegades és la mirada, el gest, l'expressió de la cara, altres com es donen la ma o com es fan el petó. Potser els que ja han estat un temps vivint junts se'ls nota encara més aquesta complicitat.
De tota manera, algun cop intueixo que algú es casa com a un pur tràmit, o per donar satisfacció a l'altre membre de la parella. Però aquests casos són els menys.
Abans de començar la cerimònia, mentre esperem a la núvia, si puc, parlo amb algun dels convidats, familiars o amics i, els hi demano que m'expliquin alguna cosa dels que es van a casar. D'aquesta manera m'intento ubicar millor per crear un clima més personal i proper.
Al principi acostumo a explicar en que consistirà la cerimònia i entremig els llegeixo alguna poesia i si és el cas, en faig algun comentari.
Recordo el primer matrimoni que vaig celebrar. Jo estava una mica nerviós. Es tractava d'una parella adulta i la cerimònia va tenir algunes sorpreses. Per començar, sense que els nuvis ho sabessin un "Coro Rociero" va començar a cantar quan van fer l'entrada a la sala del Castell i en els moments més importants de la cerimònia. A l'hora dels anells, no va ser un nen o un familiar qui els va portar sinó el gos de la família dins d'un cistellet agafat amb les dents, i amb gran sorpresa de la núvia que no s'ho esperava.
Algunes vegades la celebració es fa a la sala de Plens o l'Espona, tanmateix el lloc que més m'agrada és el Castell i a partir de l'octubre, un cop acabades les obres ja disposarà de millors condicions d'accessibilitat amb un nou ascensor i també tindrà aire condicionat
Ara bé, amb independència de l'espai concret, generalment, celebrar casaments, m'omple de satisfacció.

dimecres, 1 de juliol de 2009

Vicenç Ferrer, Premi Nobel de la Pau


Vicenç Ferrer és un sant amb arrels valencianes (la seva família era originària de Gandia). El passat 19 de juny va morir als 89 anys.

Els diaris l'anomenen el cooperant català, un filantrop (El País), l'intocable català (Vilaweb) ... Jo prefereixo qualificar-lo de sant en el sentit més popular del terme. Creients i no creients li donem un significat molt especial a aquesta paraula com a persona digna d'admiració i de ser imitada. "Persona molt virtuosa" , (diu una de les accepcions del DIEC). Una persona que ha dedicat la major part de la seva vida als demés, als més necessitats.
Durant la seva vida va rebre diverses distincions. L'any 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia . El 2000 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any 2001, la UNESCO el va anomenar Personatge destacat de la història del segle XX. I al 2008 va ser guardonat amb el Premi Català de l'Any pels lectors d'El Periódico. Al 2009 el Govern espanyol li va atorgar la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil. Fins i tot va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau.
Però el millor premi que, segurament, ha obtingut, és la mirada de cents de milers d'ulls de les persones que varen passar per casa seva els dies posteriors a la seva mort, ulls que, amb la mirada fixada a l'horitzó, es movien entre les llàgrimes incrèdules per la pèrdua del seu mestre i l'admiració més pregona envers una persona que, vinguda de lluny, els havia donat tot el que tenia i més sense demanar res a canvi.
Ara és el moment de que la seva fundació rebi aquesta distinció tant important de reconeixement de la labor que ha fet i continua fent en favor dels més desafavorits.
Diverses institucions com la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya, el Senat , així com ajuntaments, partits polítics, diaris com el Periódico s'han unit a aquesta causa. I com no, al Facebook s'ha creat un grup amb la mateixa finalitat i ja compta amb gairebé 39.000 membres.
Aquest sant català, amb arrels valencianes és mereix que la seva fundació rebi el Premi Nobel de la Pau i crec que ho aconseguirem.

divendres, 19 de juny de 2009

Ascensors al 25 de Setembre


El barri 25 de Setembre de Rubí és un barri tranquil amb habitatges construïts a la dècada dels 60 per donar acollida als damnificats de la rierada de 1962 compta amb molts edificis baixos i per tant amb petites comunitats de propietaris. Es un barri que cada dia va millorant.
Primer es va construir l’Escola 25 de Setembre amb capacitat per 675 alumnes. Ara s’està acabant la urbanització de Can Sant Joan que s’integra al màxim en l’entorn natural i els equipaments existents, com són a més de l’escola, el futur IES i el camp de futbol, i respecta les característiques dels terrenys.
Aquest urbanització incorpora el nou parc de Can Sant Joan, una zona verda amb 6 hectàrees, i 775 arbres, una prolongació del Parc de la Pau i la Natura, que combina espais de passeig i de descans amb àrees de lleure i jocs infantils i compta amb un passeig que ressegueix el torrent dels Alous i que permet gaudir d’aquest entorn natural.
Si viatgeu en tren, quan torneu a Rubí (des de Barcelona) amb els Ferrocarrils de la Generalitat podeu mirar a la dreta, just abans d’arribar a l’estació i comprovareu les dimensions i la bellesa d’aquest nou parc.
A finals del 2010 finalitzaran les obres de la nova zona esportiva municipal amb piscina, aigües termals, saunes i spas, a més de pistes de pàdel, zona fitness, restaurant i un aparcament amb 166 places d’aparcament que millorarà el dèficit de places existent al barri i als voltants.
Com veieu el 25 de Setembre és una zona de la ciutat que està millorant molt amb nous equipaments dels que podrem gaudir tota la ciutat, però de manera especial les zones centre i sud ja que són les zones més properes.
Tanmateix, aquest barri té 43 escales (en total, 344 habitatges) que no disposen d’ascensor. I aquest és el repte que tenim. La gent s’ha anat fent gran i, es mostra de manera més clara la necessitat de disposar d’ascensors. Els quals, milloraran la qualitat de vida del barri, incrementaran el valor dels habitatges i afavoriran la integració social.
Fa unes setmanes, l’alcaldessa, juntament amb el conseller delegat de l’empresa pública ADIGSA, i el president de l’associació de veïns del barri 25 de setembre, van signar un conveni per afavorir la instal•lació d'ascensors en aquells edificis del barri que encara no en disposen. De moment ja comptem amb tres comunitats de propietaris que han manifestat la seva disposició d’acollir-se a aquest
Ara, tots estem treballant amb l’objectiu de que aquest any puguem iniciar la construcció d’aquests ascensors tan necessaris.

dijous, 21 de maig de 2009

Les obres del Pla Zapatero obren una nova via a les empreses locals


Les obres del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) van a molt bon ritme i podem preveure que l’Ajuntament complirà els seus compromisos. Es faran totes les 31 obres previstes i es faran dins del termini que ens marca el Pla Zapatero. Les empreses estan cobrant puntualment a 30 dies. S’estan contractant els treballadors que les empreses havien compromès, molts d’ells procedents de l’atur. Aquestes obres suposaran 12,5 milions d’euros invertits a Rubí per millorar la ciutat. I les molèsties als veïns s’han reduït al mínim.
Però hi un aspecte que caldrà millorar. La participació de les empreses locals en les obres de la ciutat.
Hi ha poca tradició en aquest sentit i les nostres empreses tenen poca experiència en processos de licitació ja fins ara havien escollit l’opció de la promoció privada i pràcticament no es presentaven a les licitacions municipals, les quals tenen uns marges més estrets i uns condicionants administratius estrictes.
Ara be, la crisi del mon de la construcció privada fa que les empreses s’hagin plantejat la participació en les obres públiques i des de l’Ajuntament hem fet un seguit d’accions per afavorir-la.
Com a resultat, les empreses amb seu a Rubí han presentat pressupost per fer 26 de les 31 obres finançades pel Pla Zapatero, i han estat contractades a 7 d’aquestes obres. Dit d’una altra forma, en 3 de cada 10 obres locals a les que s’han presentat han aconseguit el contracte.
Aquest percentatge és encara superior si ens fixem en els contractes que s’han endut les empreses locals en aquelles obres que no requerien la condició de classificació perquè tenen un pressupost inferior als 350.000 €. Un total de 12 empreses de Rubí s’han presentat a les 15 obres que compleixen aquestes característiques i 6 s’han endut el contracte: el 50 %.
Per altra part, vam demanar a les grans empreses que han guanyat els concursos de les grans obres, que subcontractessin empreses de Rubí i que els treballadors aturats els agafessin de les borses de treball locals. Fruit d’aquesta demanda municipal s’ha subcontractat empreses de Rubí en 6 obres i 130 persones de les borses locals hauran sortit de l’atur.
Resumint: en 13 obres de les 31 obres del Pla Zapatero a Rubí participen empreses locals de forma directa o indirecta i, 770 persones treballaran en el conjunt dels projectes.
Malgrat ser un balanç positiu, l’Ajuntament pren nota d’allò que cal millorar i ja hem començat a treballar per facilitar encara més l’accés d’empreses locals tant a les obres municipals d’aquest any com als projectes que s’inclouran en el segon Pla Zapatero que es prepara per a l’any vinent. Per exemple ja hem dividit els nous projectes d’inversió ordinària en paquets més petits, (amb un esforç, en temps i recursos municipals, important.) de manera que es poden presentar els nostres autònoms i les petites i mitjanes empreses locals sense necessitat de disposar de la classificació. A més, facilitarem la màxima informació i transparència des de l’Ajuntament i anirem introduint tots els elements que ens permeti el marc legal, per procurar que les nostres empreses puguin ser adjudicatàries de les nostres obres i també les de la comarca. I això ho volem fer colze a colze amb els agents econòmics locals

diumenge, 10 de maig de 2009

Obres Pla Zapatero a tot gas!


Estem contents. L'arrencada ha estat bona. Totes les obres s'han iniciat a la data prevista i a un molt bon ritme.
Heu passat per davant de l'Ajuntament? Ja no hi és l'edifici que estava en mal estat. Aviat veurem l'inici d'un nou edificis d'oficines municipals amb un disseny i una funcionalitat al servei dels ciutadans.
I l'antiga fàbrica de Can Sedó a Ca n'Alzamora? Ja no en queda res. Aquest serà l'espai que ocuparà en un futur una nova escola bressol. Un espai que queda entre el CEIP Ca n'Alzamora i el parc que s'està remodelant i posant al dia.
Heu patit les cues quan veniu de Sant Quirze o a la sortida de l'Autopista a l'alçada del Pinar? Deu n'hi do les retencions dels primers dies! La causa: les obres del Vial entre rotondes que unirà les dues carreteres, (la BP-1503 i la C-1413a al Pol·ligon industrial de la Bastida) tindrà quatre carrils i voreres de quatre metres amb bancs, enllumenat i arbres. Quin canvi notarem! Com millorarà la circulació de vehicles i de vianants!
Son veïns del carrer Abat Escarré o de la zona? Quants inconvenients! Les obres duraran el mínim imprescindible, però la previssió és d'uns cinc mesos. Ara be per reduir les molèsties les obres es fan per trams i deixant sempre lliure una de les voreres. Els inconvenients hi son però quan acabin les obres tindrem un carrer nou, on es mantindrà l'aparcament a les dues bandes al primer tram (Progrés - Monturiol) deixant voreres de metre i mig i al segon tram serà amb una zona d'aparcament, però de prioritat pels vianants amb arbres i bancs.
I el parc de la bòbila Saltó? L'obra més cara i complicada de les que estem fent. Un parc amb 8.000 m2 de superfície i amb un desnivell màxim de vuit metres. Quants camions que entraran i sortiran pels carrers de Santa Fe i del General Castaños! Quin enrenou! Però quin nou espai verd tindrem a la zona Nord de la ciutat l'any vinent!
I les escoles? Elles saben el que es conviure amb obres i cal agrair la seva col·laboració i comprensió.
I podríem seguir amb la resta de les 31 obres del FEIL, del Pla Zapatero.
Totes funcionen a bon ritme i de moment sense entrebancs. Les empreses fan la seva feina, cobren puntualment cada mes tal i com està previst i donen feina a moltes persones.
Hem de demanar disculpes per les molèsties, encara que sabent que moltes de les obres acabaran a l'estiu i la resta abans de finals d'any.

divendres, 10 d’abril de 2009

Google Latitude, el Gran Germà d’Orwell


Quan vaig llegir el llibre de George Orwell “1984” a finals dels 60, pensava en com seria la societat del futur, però la veia molt llunyana. En la mateixa època també vaig veure la pel·lícula de François Truffaut “Fahrenheit 451”en la que es volia destruir tots els llibres cremant-los i algunes persones memoritzaven un llibre per poder-lo conservar. Tot això em va fer pensar en el control social i la manipulació informativa.
Us podeu imaginar un món on els documents siguin només digitals i on sigui fàcil la seva manipulació? Algú, que Orwell anomenava el “Gran Germà” podria canviar el relat de la història fent desaparèixer alguns personatges o canviant-ne el seu perfil o simplement fent desaparèixer alguns fets.
No exactament, però alguna cosa semblant podria passar amb el Google. Un cercador que a molts ens va convèncer per la seva rapidesa i eficàcia, que ha crescut i leixamplat els seu productes. Actualment té un bagatge informatiu actualitzat constantment i aquest coneixement podria esdevenir perillós.
Google està present en tot un seguit de negocis: DoubleClick (publicitat i màrqueting digital) i FeedBurner (gestió de RSS, noticies i comentaris de blocs i d’altres web).YouTube (vídeo), Blogger (blocs), (correu electrònic), AdSense (publicitat on line), Google News (noticies), Google Docs (documents compartits), Google Talk (xat), Picasa(fotos), Orkut (xarxa social), Google Maps (mapes i geolocalització), Google Images (cercador d’imatges), Google Finance (informació financera), etc.
Tots els correus electrònics que es gestionin amb Gmail, les converses xat que es facin amb Google Talk, les cerques amb el Google i els documents amb el Google Docs, a més de totes les estadístiques dels llocs web, són escanejades i la seva informació és indexada.
A partir d’aquest cabal informatiu Google et pot enviar-te informació d’una agència de viatges amb notícies del lloc on vols viatjar o bé donar-te l’adreça d’una farmàcia i el nom del producte que t’anirà bé per a la malaltia que has comentat que tens.
I, per si faltava quelcom, ara acaba de posar en marxa una nova aplicació. Google Latitude es una funció de Google Maps, que des del teu mòbil serveix per saber on es troben els teus amics a cada moment. Això pot anar molt bé pels pares o pels familiars de persones dependents, però pot ser una eina que posi en perill la teva privacitat, encara que sempre requereix el teu consentiment per activa-la.
En principi Google no fa servir aquestes dades per res negatiu, però la comparació amb el Gran Germà és molt fàcil de fer.
Com sempre, tot es pot fer servir, però hem de ser conscients del que fem i prendre algunes precaucions.

dilluns, 30 de març de 2009

Quins vials farem amb el FEIL?


El primer és l'ampliació del vial entre les rotondes de les carreteres BP-1503 y C-1413a. Des de la rotonda de Can Rosés podem accedir a la rotonda de la carretera de Terrassa davant de la DSV, però si venim de la carretera de les Fonts no podem fer servir aquesta via per anar cap a la rotonda de Can Rosés. Únicament hi ha un carril on havia d’haver-ne dos. Quan es va construir aquest vial, ja fa uns quants anys, va quedar incomplet i amb unes tanques New Jersei provisionals per barrar el pas, que es van quedar de manera permanent. Ara, per fi, i dins del Pla Zapatero (FEIL) podrem completar aquest Vial entre rotondes i urbanitzar aquest entorn. Quin canvi que veurem aviat! Les obres costaran un milió d'euros però paguen la pena. Aquest vial està a una de les entrades de la ciutat que millorà considerablement.
I el carrer Abat Escarré? Un carrer amb molta circulació especialment de vianants, una via important de la ciutat, però amb una part de voreres estretes i amb una calçada deteriorada. Dins del Pla Zapatero, s’ha previst fer completament nou aquest carrer amb dues parts ben definides. A la part de dalt (fins al carrer Príncep) s’ampliaran les voreres, procurant mantenir els aparcaments existents, però a partir d’aquí i fins a la Plaça Pearson, el carrer serà de prioritat invertida, a un sol nivell com el carrer de Barcelona, on els vianants tenen la prioritat. Aquesta actuació va acompanyada de la renovació del mobiliari urbà amb bancs, fanals, papereres, senyalització... El cost d’aquesta obra és d'uns 600.000 €.
Un altre vial que es farà és el vial d'accés a la nova escola del Carrer Mallorca que unirà aquest carrer amb l'Avinguda de l'Estatut a través del carrer Anton Borja. Lluminàries, voreres amples, aparcament, bancs... Amb un pressupost de sis-cents noranta-dos mil euros
Al passeig de la Riera, el tram que hi ha a continuació de la Plaça de la Sardana, es farà de nou, perllongant aquesta plaça entre els carrers Zamenhoff i Bullidor. Tindrem un carrer d’un sol nivell, amb noves lluminàries, voreres i mobiliari urbà. El pressupost és de 100.000€ .
Per un altre costat, s'urbanitzarà la zona dels carrers Segre, Llobregat, Francolí i Iriarte, amb un pressupost de sis-cents mil Euros. Això significa que aviat podrem completar el carrer Segre. i disposar de dos carrils en cada direcció. A la mateixa zona es farà una actuació d'instal·lació de l'enllumenat públic a l'av. Astronomia, plaça Urania i av. Comas i Solà. Es tracta de fer voreres i col·locar noves lluminàries principalment, amb un cost de 400.000€.
La darrera intervenció es farà a Can Fatjó. Fonamentalment a la zona dels carrers Or, Diamant i Topazi. Es faran diverses voreres i es millorarà la il·luminació (100.000€).
Estem parlant d'una inversió de quasi tres milions en nous vials a la ciutat.
I quan comencen les obres? Ja mateix. A partir del 6 d’abril es posa en marxa tota la maquinària constructiva i després de Setmana Santa veurem l’inici real de les obres.
Que no ens passi res!
Perquè aquests projectes són set d’un total de 31 que formen part del FEIL i d'altres que es fan amb inversió municipal. Tindrem moltes obres en marxa i això sempre produeix molèsties, temporals, però molèsties al cap i a la fi. Ara bé, totes aquestes obres acabaran a finals d'any i segur que llavors tothom ens haurem oblidat dels inconvenients i gaudirem d'aquests nous vials com si sempre haguessin estat així.

dissabte, 7 de març de 2009

Nous parcs amb el FEIL


A les inversions del Pla Zapatero a Rubí s’han inclòs les obres de tres parcs o zones verdes: el parc de l’antiga Bòbila Saltó a la Zona Nord, el parc de Ca n’Alzamora i el parc de l’avinguda de les Olimpíades, darrera de l’Escola Bressol Municipal Lluna.
El més important pel seu import, és el parc de l’antiga Bòbila Saltó al barri de la Zona Nord que dotarà d’una nova zona verda a la ciutat. Es crearan unes plataformes per salvar els desnivells del parc i es marcaran uns recorreguts que connectin les diferents plataformes. A més es mirarà que sigui un parc sostenible. Pensant amb els més menuts, s’instal•laran uns jocs infantils. El cost de les obres és de 2,2 milions d’euros.
El segon parc és el de Ca n’Alzamora, al carrer d'Antoni Sedó. Un parc ja existent però que ara es millorarà de manera considerable amb un cost al voltant del mig milió d’euros. A més de solucionar la recollida i canalització de les agües pluvials, es pavimentaran vials interiors, es farà una nova plantació d’arbres, s’habilitarà una zona de jocs infantils i es col•locaran bancs. Aquesta actuació es completarà amb l’enderroc de les naus de l’antiga fàbrica de Can Sedó que es troben al costat del parc.
Al barri de Ca n’Oriol, prop de l’avinguda de l’Estatut es farà el tercer parc amb més arbres, nous fanals, bancs i zona de jocs infantils. També s’urbanitzarà un pas per vianants que uneix l’avinguda de les Olimpíades amb el carrer de Barcelona D’aquesta manera a més de tenir un nou parc es millorà el voltant de l’EBM Lluna. El pressupost és de 350.000€.
Varies vegades hem parlat amb els veïns de la zona de Ca n'Oriol-Can Rosés, i moltes de les famílies han coincidit en que era una prioritat disposar d'una zona de jocs infantils on poder anar amb els infants. Ens comentaven que hi havia diversos terrenys on poder ubicar aquesta zona de jocs a la zona de l'Avinguda de l'Estatut- Avinguda Olimpíades, prop de l'Escola Bressol Municipal Lluna. Ara finalment, i gràcies al Pla Zapatero, aquest nou parc tan necessari serà una realitat aquest any.

divendres, 20 de febrer de 2009

Mercadona, supermercat valencià



A vegades m’agrada anar a comprar al Mercadona perquè té productes valencians que no trobes a altres supermercats com és el cas dels fartons, fets a Alboraia, i que, un cop torrats, (només una mica) son ideals per sucar a l’orxata, però també a la xocolata desfeta. (Si aneu a València, especialment quan fa bon temps, no us oblideu de visitar Alboraia i prendre una orxata amb fartons. No us en penedireu.)
Al Mercadona també hi pots trobar embotits valencians o magdalenes i valencianes fetes a una fàbrica de la Safor, i que em recorden els sabors de la meva terra d’origen.
Doncs be, el president i principal propietari, d’aquesta cadena de supermercats valenciana, Juan Roig, té una estratègia comercial i una política de personal molt peculiar.
A més de posar condicions exigents als seus proveïdors, té una política basada en el famós SPB, “Sempre Preus Baixos”. Si us fixeu veureu que Mercadona no té ofertes temporals, sinó que té una estabilitat en els preus. Treballa amb industrials que elaboren les seves marques (Hacendado, Bosque Verde...) però ho han de fer als preus que la cadena valenciana imposa i d’aquesta manera els pot oferir productes a preus més assequibles permanent.
La seva política de personal es caracteritza per la formació contínua dels seus treballadors i treballadores i pels contractes indefinits pràcticament des del primer dia. A més crea escoles bressol per les seves treballadores, procura que els treballadors visquin prop del seu lloc de treball i no acostuma a obrir en dies festius. Aquests aspectes ajuden a augmentar la productivitat de la plantilla i afavoreixen la seva estabilitat.
Ara, davant de la crisi econòmica ha fet una aposta per reduir despeses eliminant una part de l'oferta i formats de productes amb menys demanda, entre d’altres accions. No sé com anirà, però a mi em dificulta la compra, ja que no trobo tot el que estic acostumat a comprar.
Fa uns anys, quan es va estendre per Catalunya, recordo que en un barri de Terrassa estava previst fer un supermercat d'aquesta cadena, però per dificultats amb l'immoble no va ser possible. Va ser curiós veure de quina manera els veïns d'aquell barri van reivindicar que s'instal·lés aquest supermercat.

diumenge, 8 de febrer de 2009

2009: any dels edificis històrics rubinencs


Aquest any serà l’any dels edificis històrics: el Celler Cooperatiu, el Castell, la Torre Bassas, l’Ateneu, l’antiga fàbrica Espona i la masia de Can Serra. Tots aquests edificis emblemàtics de la nostra ciutat seran rehabilitats i adaptats per l’ús que se’ls assigni.
El Celler rebrà la major aportació econòmica i serà rehabilitat íntegrament, com ja sabeu, però no serà l’únic. Dins dels projectes del FEIL (Pla Zapatero) es farà la climatització del Castell, especialment a l'auditori, on es celebren les cerimònies matrimonials, conferències, i altres actes, a més de les sales de treball. També es millorarà l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor i es renovarà el pati, per tal de convertir-lo en un espai més adient per a espectacles a l’aire lliure. La inversió prevista és de 315.000€.
La Torre Bassas i l’Ateneu necessiten una posada al dia tant per fora com internament i és el que es farà aquest any amb un pressupost de 300.000€.
L’antiga fàbrica Espona, amb una inversió de 400.000 €, serà adaptada per acollir el Centre Nacional de Dansa i es solucionaran els aspectes d'accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda
La Masia de Can Serra serà rehabilitada per convertir-se en centre de formació, investigació i viver d’empreses d’energies renovables i actualment es disposa de 650.000€ però a més, es demanarà una subvenció als fons FEDER.
A la Torre Salduba ja s’està treballant amb una Escola Taller i, a l’altre edifici emblemàtic de Rubí, al teatre municipal la Sala, es farà una rehabilitació interna amb una inversió de 150.000 €.
El nostre patrimoni arquitectònic enguany rebrà una posada al dia molt important.

dimecres, 28 de gener de 2009

Projecte del Celler de Rubí


Ja s'ha presentat el projecte del Celler de Rubí. L'Alcaldessa ha fet la presentació a la premsa i el Joan Albert Adell, ha explicat el projecte de rehabilitació. Adell n'és l'autor i és un arquitecte especialista en edificis històrics, amb un currículum impressionant.
Ara ja falta menys. Ja podem iniciar els tràmits de licitació i esperem veure l'inici de les obres aviat.
Fa més d'un any i mig que va caure part de la teulada i , d'aquesta desgràcia en vam fer una virtut i, vam iniciar el procés per dignificar un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Hem dedicat molts esforços, hem obtingut una subvenció del Ministeri de Foment (uns 700.000 €) i en aquests moments ja disposem del projecte executiu de l'obra aprovat.
A més de fer un reforç de la fonamentació per assegurar l'estabilitat de l'edifici, es farà una rehabilitació seguint les idees de l'arquitecte Cèsar Martinell l'autor original del celler.
Es disposarà d'un nou espai multifuncional apte per a exposicions, reunions o sala d'actes a la planta soterrani. Aquest espai tindrà un caràcter ben singular donat que, l'estructura d'arcs i pilars de peces de ceràmiques crearà un espai únic a Rubí d'una gran originalitat (mirar imatge). S'hi podrà accedir per dues escales i un ascensor.
A la planta principal es conservaran totes les tines del vi i es farà una neteja i restauració, a més de construir una nova teulada amb teules planes, seguint el costum de Cèsar Martinell, precisament de manera similar a les teulades d'altres cellers cooperatius.
Finalment, a la part de dalt, es refarà el porxo per on entrava el raïm i es convertirà en l'entrada principal de l'edifici, de tal manera que la visita permetrà seguir el procés d'elaboració del vi.
Les obres, un cop iniciades han d'estar acabades en dos anys. Tant de bo que sigui en menys temps i puguem gaudir del Celler al 2010.

diumenge, 18 de gener de 2009

Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) a Rubí


El Tió i els reis ens van portar 12,5 milions d'Euros per inversions a Rubí a través d'una iniciativa del govern estatal de creació d'un Fons Estatal d'Inversió Local, que es coneix com a Pla Zapatero.
Quina sort! Podrem donar un gran impuls a la millora de les escoles de primària, instal·lacions esportives i altres edificis municipals. Es posaran al dia les instal·lacions elèctriques, la calefacció i la fontaneria així com la pintura de les escoles públiques.
També es construirà un nou edifici al davant de l'Ajuntament per serveis municipals i atenció ciutadana.
Però no s'acaba aquí. En quant a vials, s'obrirà el segon carril i s'urbanitzarà el vial que uneix la rotonda de Can Rosés amb la rotonda de la carretera que va a Terrassa. Es millorarà el Carrer Abat Escarré ampliant les voreres i donat prioritat al vianants, es milloraran les voreres i la il·luminació del tram del passeig de la Riera a continuació de la Plaça de la Sardana. S'obrirà un nou vial de connexió del carrer Mallorca amb el carrer Anton de Borja i l'Estatut, urbanitzant la zona on va la nova escola. Es completarà el carrer Segre amb quatre carrils i s'urbanitzarà aquest carrer i les avingudes Astronomia i Comàs i Solà amb noves voreres i il·luminació. A Can Fatjó, completarem i ampliarem algunes voreres i millorarem la il·luminació dels carrers Topaci, Or i Diamant.
Es construiran dos nous parcs. Un amb jocs infantils al voltant de l'Escola Bressol Lluna (entre l'avinguda Olímpíades i el carrer Barcelona) i l'altre a l'antiga bòbila Saltó. També es remodelarà el parc de Ca n'Alzamora, a més d'enderrocar l'antiga nau de Can Sedó.
Respecte a l'enllumenat públic, i per evitar la contaminació lumínica i mediambiental, i per estalvi energètic, es canviaran totes les bombetes de vapor de mercuri a vapor de sodi, es col·locaran reguladors d'intensitat i es canviaran les lluminàries contaminats i/o en mal estat.
I hem de finalitzar totes aquestes obres al 2009, ja que es una de les condicions del FEIL.
Aquestes actuacions seran una ajuda pels treballadors i les empreses relacionades amb el sector de la construcció. I a més, caldrà sumar les altres obres que es duran a terme amb les inversions que ja teníem previstes per aquest any a la nostra ciutat, a través del pressupost municipal.