dilluns, 30 de juny de 2008

Ser polític

No fa gaire en una entrevista a Radio Rubí em van preguntar que com és que estava en el món de la política i en concret com a regidor pel PSC. Els hi vaig respondre que hi sóc com a regidor de manera accidental. Es un tema que no m'havia plantejat fins fa aproximadament un any. Però que vaig acceptar amb molta il·lusió, sabent que és una cosa temporal.
Tanmateix em considero polític des de fa molt de temps. Entenc que la política forma part de la persona. Gandhi deia que si no et quedes en el teu cercle familiar i mires pels altres, això és fer política. No comprenc als que diuen que són apolítics. Puc acceptar que algú digui que és apartidista, que no vulgui militar en un partit concret. O fins i tot que estigui en contra dels partits. La militància és una opció personal. Però ser polític significa ser social, preocupar-se pel be comú, pel present i pel futur dels nostres veïns i conciutadans. Per la societat en general.
Un paisà meu, Joan Fuster, ho va deixar molt clar quan deia que "si no fas política, algú la farà per tu i, la farà en contra teva". Aquesta sorna pròpia del Fuster potser és una mica exagerada, però té part de raó. Si tu no fas el possible per incidir en la política, en el que passa al teu voltant, a la societat, algú ho farà per tu i potser no t'agradi com ho faci.

3 comentaris:

Jordi Peiró ha dit...

Amic Roger:
Benvingut a aquest "mundillo". Espero que el blog et doni grans moments d'alliberament de la dura tasca quotidiana, i surti més sovint de l'interior el Roger de la intel·ligent i fina ironia.
Una abraçada.

Salva López ha dit...

Estimat Roger:
En complau sentir coses de la política que no sentia en el meu voltant feia temps. Hi ha de reivindicar la paraula en el bon sentit. Les fites de les persones i les mateixes persones básiques.
Anims i endavant.

Salva Lopez

Anònim ha dit...

Doncs sí­, estic d'acord. Sembla, pel que veig, que hui en dia es confonen els conceptes de política i militància...i, per tant, de apartidista i apolític. La veritat que la majoria de gent que conec la qual s'autodiu apolí­tic no deu pensar-ho dels del punt de vista del que parles.

Cal pensar-s'ho i fer-ne pensar... I qui sap si aquest blog serà un mitjà per a reflexionar...

Des de Gandia,

Núria