No fa gaire en una entrevista a Radio Rubí em van preguntar que com és que estava en el món de la política i en concret com a regidor pel PSC. Els hi vaig respondre que hi sóc com a regidor de manera accidental. Es un tema que no m'havia plantejat fins fa aproximadament un any. Però que vaig acceptar amb molta il·lusió, sabent que és una cosa temporal.
Tanmateix em considero polític des de fa molt de temps. Entenc que la política forma part de la persona. Gandhi deia que si no et quedes en el teu cercle familiar i mires pels altres, això és fer política. No comprenc als que diuen que són apolítics. Puc acceptar que algú digui que és apartidista, que no vulgui militar en un partit concret. O fins i tot que estigui en contra dels partits. La militància és una opció personal. Però ser polític significa ser social, preocupar-se pel be comú, pel present i pel futur dels nostres veïns i conciutadans. Per la societat en general.
Un paisà meu, Joan Fuster, ho va deixar molt clar quan deia que "si no fas política, algú la farà per tu i, la farà en contra teva". Aquesta sorna pròpia del Fuster potser és una mica exagerada, però té part de raó. Si tu no fas el possible per incidir en la política, en el que passa al teu voltant, a la societat, algú ho farà per tu i potser no t'agradi com ho faci.
