Mercadona, supermercat valencià

A vegades m’agrada anar a comprar al Mercadona perquè té productes valencians que no trobes a altres supermercats com és el cas dels fartons, fets a Alboraia, i que, un cop torrats, (només una mica) son ideals per sucar a l’orxata, però també a la xocolata desfeta. (Si aneu a València, especialment quan fa bon temps, no us oblideu de visitar Alboraia i prendre una orxata amb fartons. No us en penedireu.)
Al Mercadona també hi pots trobar embotits valencians o magdalenes i valencianes fetes a una fàbrica de la Safor, i que em recorden els sabors de la meva terra d’origen.
Doncs be, el president i principal propietari, d’aquesta cadena de supermercats valenciana, Juan Roig, té una estratègia comercial i una política de personal molt peculiar.
A més de posar condicions exigents als seus proveïdors, té una política basada en el famós SPB, “Sempre Preus Baixos”. Si us fixeu veureu que Mercadona no té ofertes temporals, sinó que té una estabilitat en els preus. Treballa amb industrials que elaboren les seves marques (Hacendado, Bosque Verde...) però ho han de fer als preus que la cadena valenciana imposa i d’aquesta manera els pot oferir productes a preus més assequibles permanent.
La seva política de personal es caracteritza per la formació contínua dels seus treballadors i treballadores i pels contractes indefinits pràcticament des del primer dia. A més crea escoles bressol per les seves treballadores, procura que els treballadors visquin prop del seu lloc de treball i no acostuma a obrir en dies festius. Aquests aspectes ajuden a augmentar la productivitat de la plantilla i afavoreixen la seva estabilitat.
Ara, davant de la crisi econòmica ha fet una aposta per reduir despeses eliminant una part de l'oferta i formats de productes amb menys demanda, entre d’altres accions. No sé com anirà, però a mi em dificulta la compra, ja que no trobo tot el que estic acostumat a comprar.
Fa uns anys, quan es va estendre per Catalunya, recordo que en un barri de Terrassa estava previst fer un supermercat d'aquesta cadena, però per dificultats amb l'immoble no va ser possible. Va ser curiós veure de quina manera els veïns d'aquell barri van reivindicar que s'instal·lés aquest supermercat.

2009: any dels edificis històrics rubinencs

Aquest any serà l’any dels edificis històrics: el Celler Cooperatiu, el Castell, la Torre Bassas, l’Ateneu, l’antiga fàbrica Espona i la masia de Can Serra. Tots aquests edificis emblemàtics de la nostra ciutat seran rehabilitats i adaptats per l’ús que se’ls assigni.

El Celler rebrà la major aportació econòmica i serà rehabilitat íntegrament, com ja sabeu, però no serà l’únic. Dins dels projectes del FEIL (Pla Zapatero) es farà la climatització del Castell, especialment a l'auditori, on es celebren les cerimònies matrimonials, conferències, i altres actes, a més de les sales de treball. També es millorarà l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor i es renovarà el pati, per tal de convertir-lo en un espai més adient per a espectacles a l’aire lliure. La inversió prevista és de 315.000€.
La Torre Bassas i l’Ateneu necessiten una posada al dia tant per fora com internament i és el que es farà aquest any amb un pressupost de 300.000€.
L’antiga fàbrica Espona, amb una inversió de 400.000 €, serà adaptada per acollir el Centre Nacional de Dansa i es solucionaran els aspectes d'accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda
La Masia de Can Serra serà rehabilitada per convertir-se en centre de formació, investigació i viver d’empreses d’energies renovables i actualment es disposa de 650.000€ però a més, es demanarà una subvenció als fons FEDER.
A la Torre Salduba ja s’està treballant amb una Escola Taller i, a l’altre edifici emblemàtic de Rubí, al teatre municipal la Sala, es farà una rehabilitació interna amb una inversió de 150.000 €.
El nostre patrimoni arquitectònic enguany rebrà una posada al dia molt important.