El Celler al Wiquipèdia

He trobat una nova entrada del Celler a la Wiquipèdia

El Celler Cooperatiu de Rubí (1920-1921) és un edifici modernista situat entre els carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello, obra del Cèsar Martinell. Va ser el penúltim celler que va construir.

L’entitat Celler Cooperatiu

L'entitat anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l'actual Casino Espanyol. Un grup de 119 pagesos van decidir formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Aquesta entitat va adquirir uns terrenys de 3.189 metres quadrats per edificar-hi un celler. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel•lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble d'Antoni Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet.
El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a "l'Unió de vinyaters de Catalunya". A l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica.
A finals del 1932 el Celler es va deslligar de la Cambra agrícola i després de diverses fusions i canvis cap a 1939 va adoptar el nom de Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada.
La societat es va anar ampliant fins al 1958. Paral•lelament la seva cabuda de vi va anar augmentant fins als 27.000 hl.
Als anys 60 comença a entrar en decadència Es va iniciar amb la riuada de 1962. A la dècada dels 70 va patir els efectes de la decadència vitícola i es va anar reduint la seva producció. Va ser l’any 1989 que la cooperativa va plegar ja que la seva capacitat va quedar reduïda a 2.000 hl,. I l’Ajuntament va adquirir l'edifici i el terreny que l’envolta..

L’edifici

La construcció del Celler es va iniciar al 1920. Malgrat que el projecte preveia dues naus paral•leles, només se'n va construir una i la sala de màquines, a la part posterior. L'edifici consta d'una nau principal amb forma d'ela", doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants.
A la façana sud hi trobem alguns detalls arquitectònics interessants, com el doble mur de totxo massís actualment com murs de trava, les finestres "termals" amb pilars de totxo massís en una sola crugia acabades en un arc de mig punt.
Les tines de la nau principal estan disposades en dues fileres paral•leles, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats, A la tina número 10 en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: "José Montemar"al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. Al subterrani es van instal•lar dos rengles de dipòsits cilíndrics.
L'any 1957 es va construir una segona nau, és un cos rectangular. Es va destinar a l'emmagatzematge i la venda de vi i derivats. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici.

La rehabilitació

A l'agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada. Actualment el Celler està en fase de restauració sota la direcció de l'arquitecte Joan Albert Adell. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis.

La teulada que es renovarà en la seva totalitat s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’accedirà des del carrer del Pintor Murillo, es mantindrà la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es podrà veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha en l’actualitat. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis

Mare, vullc ser polític...

Recorde aquella frase de “mamá quiero ser artista” i la resposta que li dóna sa mare:

- Fill meu primer fes una carrera de profit i després ja veurem.

Una resposta semblant donarien molts pares al desig d’un fill o d’una filla de dedicar-se a la política. Això ja fa temps que es dóna.

Però ara la cosa s’ha agreujat. Ara a més del desprestigi (“tots els polítics són iguals”)  està la sospita “tots els polítics són, presumptament, corruptes”

Quin panorama!

I les paraules del Joan Fuster continuen vigents: “Si tu no fas política algú la farà per tu i, possiblement, la farà en contra teua”

Fem un pas endavant i demanem que es valori la feina del polític. Procurem que els millors, els més preparats, els més solidaris es dediquin a la política. I els que ens dediquem temporalment als afers públics, especialment els que estem a la política local, hem de col•laborar amb els fets primer, però també amb el nostre discurs, fent patent que fer política és treballar pel be comú.

Hauríem de fugir de sembrar dubtes i voler qüestionar algunes actuacions d’uns polítics locals envers altres, de manera poc seriosa i poc consistent.. Com deia ma mare “tinguem coneixement” i mantenint la crítica, no ens deixem portar per una determinada  campanya en la qual tot es vàlid.

Obrim el vial entre rotondes. S’han acabat les retencions!

Demà, dia 6, a primera hora s’obre el vial que uneix la carretera de Terrassa (BP-1503 ) amb la carretera de Sabadell (c-1413a). Entre el Molí de la Bastida, prop del McDonald’s i, el pol•lígon industrial de Can Rosès. Ja podrem circular en ambdues direccions. S’han acabat les retencions que patíem per aquestes obres.

Durant aquests mesos ha estat tancat per obres aquest vial que abans només tenia un carril de baixada. Ara i gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local, (FEIL) hem incrementat fins a quatre el nombre de carrils, dos de baixada i dos de pujada, a més d’unes voreres de quatre metres ben il•luminades i d’una important zona verda.

Us recomano que hi passeu, si pot ser a peu. Com ha canviat la zona! Ara tindrem un altra entrada de la ciutat que ha millorat substancialment.

Els regidors també casem

Una de les funcions que tenim els regidors és la de celebrar matrimonis. De tant en tant algun cap de setmana, normalment dissabte, vaig al Castell on tinc de dos a quatre casaments. Us haig de dir que és una funció molt gratificant i sovint acabo satisfet d'haver conegut unes persones en un moment tan important per elles i les seves famílies.
Les parelles quan decideixen casar-se solen estar enamorades i això es nota. Com a Regidor, durant la cerimònia, em situo davant mateix de la parella i amb aquesta proximitat és fàcil percebre el seu estat emotiu. Normalment estan nerviosos però se'ls nota molt feliços. Unes vegades és la mirada, el gest, l'expressió de la cara, altres com es donen la ma o com es fan el petó. Potser els que ja han estat un temps vivint junts se'ls nota encara més aquesta complicitat.
De tota manera, algun cop intueixo que algú es casa com a un pur tràmit, o per donar satisfacció a l'altre membre de la parella. Però aquests casos són els menys.
Abans de començar la cerimònia, mentre esperem a la núvia, si puc, parlo amb algun dels convidats, familiars o amics i, els hi demano que m'expliquin alguna cosa dels que es van a casar. D'aquesta manera m'intento ubicar millor per crear un clima més personal i proper.
Al principi acostumo a explicar en que consistirà la cerimònia i entremig els llegeixo alguna poesia i si és el cas, en faig algun comentari.
Recordo el primer matrimoni que vaig celebrar. Jo estava una mica nerviós. Es tractava d'una parella adulta i la cerimònia va tenir algunes sorpreses. Per començar, sense que els nuvis ho sabessin un "Coro Rociero" va començar a cantar quan van fer l'entrada a la sala del Castell i en els moments més importants de la cerimònia. A l'hora dels anells, no va ser un nen o un familiar qui els va portar sinó el gos de la família dins d'un cistellet agafat amb les dents, i amb gran sorpresa de la núvia que no s'ho esperava.
Algunes vegades la celebració es fa a la sala de Plens o l'Espona, tanmateix el lloc que més m'agrada és el Castell i a partir de l'octubre, un cop acabades les obres ja disposarà de millors condicions d'accessibilitat amb un nou ascensor i també tindrà aire condicionat
Ara bé, amb independència de l'espai concret, generalment, celebrar casaments, m'omple de satisfacció.

Ascensors al 25 de Setembre

El barri 25 de Setembre de Rubí és un barri tranquil amb habitatges construïts a la dècada dels 60 per donar acollida als damnificats de la rierada de 1962 compta amb molts edificis baixos i per tant amb petites comunitats de propietaris. Es un barri que cada dia va millorant.
Primer es va construir l’Escola 25 de Setembre amb capacitat per 675 alumnes. Ara s’està acabant la urbanització de Can Sant Joan que s’integra al màxim en l’entorn natural i els equipaments existents, com són a més de l’escola, el futur IES i el camp de futbol, i respecta les característiques dels terrenys.
Aquest urbanització incorpora el nou parc de Can Sant Joan, una zona verda amb 6 hectàrees, i 775 arbres, una prolongació del Parc de la Pau i la Natura, que combina espais de passeig i de descans amb àrees de lleure i jocs infantils i compta amb un passeig que ressegueix el torrent dels Alous i que permet gaudir d’aquest entorn natural.
Si viatgeu en tren, quan torneu a Rubí (des de Barcelona) amb els Ferrocarrils de la Generalitat podeu mirar a la dreta, just abans d’arribar a l’estació i comprovareu les dimensions i la bellesa d’aquest nou parc.
A finals del 2010 finalitzaran les obres de la nova zona esportiva municipal amb piscina, aigües termals, saunes i spas, a més de pistes de pàdel, zona fitness, restaurant i un aparcament amb 166 places d’aparcament que millorarà el dèficit de places existent al barri i als voltants.
Com veieu el 25 de Setembre és una zona de la ciutat que està millorant molt amb nous equipaments dels que podrem gaudir tota la ciutat, però de manera especial les zones centre i sud ja que són les zones més properes.
Tanmateix, aquest barri té 43 escales (en total, 344 habitatges) que no disposen d’ascensor. I aquest és el repte que tenim. La gent s’ha anat fent gran i, es mostra de manera més clara la necessitat de disposar d’ascensors. Els quals, milloraran la qualitat de vida del barri, incrementaran el valor dels habitatges i afavoriran la integració social.
Fa unes setmanes, l’alcaldessa, juntament amb el conseller delegat de l’empresa pública ADIGSA, i el president de l’associació de veïns del barri 25 de setembre, van signar un conveni per afavorir la instal•lació d'ascensors en aquells edificis del barri que encara no en disposen. De moment ja comptem amb tres comunitats de propietaris que han manifestat la seva disposició d’acollir-se a aquest
Ara, tots estem treballant amb l’objectiu de que aquest any puguem iniciar la construcció d’aquests ascensors tan necessaris.

Les obres del Pla Zapatero obren una nova via a les empreses locals

Les obres del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) van a molt bon ritme i podem preveure que l’Ajuntament complirà els seus compromisos. Es faran totes les 31 obres previstes i es faran dins del termini que ens marca el Pla Zapatero. Les empreses estan cobrant puntualment a 30 dies. S’estan contractant els treballadors que les empreses havien compromès, molts d’ells procedents de l’atur. Aquestes obres suposaran 12,5 milions d’euros invertits a Rubí per millorar la ciutat. I les molèsties als veïns s’han reduït al mínim.
Però hi un aspecte que caldrà millorar. La participació de les empreses locals en les obres de la ciutat.
Hi ha poca tradició en aquest sentit i les nostres empreses tenen poca experiència en processos de licitació ja fins ara havien escollit l’opció de la promoció privada i pràcticament no es presentaven a les licitacions municipals, les quals tenen uns marges més estrets i uns condicionants administratius estrictes.
Ara be, la crisi del mon de la construcció privada fa que les empreses s’hagin plantejat la participació en les obres públiques i des de l’Ajuntament hem fet un seguit d’accions per afavorir-la.
Com a resultat, les empreses amb seu a Rubí han presentat pressupost per fer 26 de les 31 obres finançades pel Pla Zapatero, i han estat contractades a 7 d’aquestes obres. Dit d’una altra forma, en 3 de cada 10 obres locals a les que s’han presentat han aconseguit el contracte.
Aquest percentatge és encara superior si ens fixem en els contractes que s’han endut les empreses locals en aquelles obres que no requerien la condició de classificació perquè tenen un pressupost inferior als 350.000 €. Un total de 12 empreses de Rubí s’han presentat a les 15 obres que compleixen aquestes característiques i 6 s’han endut el contracte: el 50 %.
Per altra part, vam demanar a les grans empreses que han guanyat els concursos de les grans obres, que subcontractessin empreses de Rubí i que els treballadors aturats els agafessin de les borses de treball locals. Fruit d’aquesta demanda municipal s’ha subcontractat empreses de Rubí en 6 obres i 130 persones de les borses locals hauran sortit de l’atur.
Resumint: en 13 obres de les 31 obres del Pla Zapatero a Rubí participen empreses locals de forma directa o indirecta i, 770 persones treballaran en el conjunt dels projectes.
Malgrat ser un balanç positiu, l’Ajuntament pren nota d’allò que cal millorar i ja hem començat a treballar per facilitar encara més l’accés d’empreses locals tant a les obres municipals d’aquest any com als projectes que s’inclouran en el segon Pla Zapatero que es prepara per a l’any vinent. Per exemple ja hem dividit els nous projectes d’inversió ordinària en paquets més petits, (amb un esforç, en temps i recursos municipals, important.) de manera que es poden presentar els nostres autònoms i les petites i mitjanes empreses locals sense necessitat de disposar de la classificació. A més, facilitarem la màxima informació i transparència des de l’Ajuntament i anirem introduint tots els elements que ens permeti el marc legal, per procurar que les nostres empreses puguin ser adjudicatàries de les nostres obres i també les de la comarca. I això ho volem fer colze a colze amb els agents econòmics locals

Obres Pla Zapatero a tot gas!

Estem contents. L'arrencada ha estat bona. Totes les obres s'han iniciat a la data prevista i a un molt bon ritme.
Heu passat per davant de l'Ajuntament? Ja no hi és l'edifici que estava en mal estat. Aviat veurem l'inici d'un nou edificis d'oficines municipals amb un disseny i una funcionalitat al servei dels ciutadans.
I l'antiga fàbrica de Can Sedó a Ca n'Alzamora? Ja no en queda res. Aquest serà l'espai que ocuparà en un futur una nova escola bressol. Un espai que queda entre el CEIP Ca n'Alzamora i el parc que s'està remodelant i posant al dia.
Heu patit les cues quan veniu de Sant Quirze o a la sortida de l'Autopista a l'alçada del Pinar? Deu n'hi do les retencions dels primers dies! La causa: les obres del Vial entre rotondes que unirà les dues carreteres, (la BP-1503 i la C-1413a al Pol·ligon industrial de la Bastida) tindrà quatre carrils i voreres de quatre metres amb bancs, enllumenat i arbres. Quin canvi notarem! Com millorarà la circulació de vehicles i de vianants!
Son veïns del carrer Abat Escarré o de la zona? Quants inconvenients! Les obres duraran el mínim imprescindible, però la previssió és d'uns cinc mesos. Ara be per reduir les molèsties les obres es fan per trams i deixant sempre lliure una de les voreres. Els inconvenients hi son però quan acabin les obres tindrem un carrer nou, on es mantindrà l'aparcament a les dues bandes al primer tram (Progrés - Monturiol) deixant voreres de metre i mig i al segon tram serà amb una zona d'aparcament, però de prioritat pels vianants amb arbres i bancs.
I el parc de la bòbila Saltó? L'obra més cara i complicada de les que estem fent. Un parc amb 8.000 m2 de superfície i amb un desnivell màxim de vuit metres. Quants camions que entraran i sortiran pels carrers de Santa Fe i del General Castaños! Quin enrenou! Però quin nou espai verd tindrem a la zona Nord de la ciutat l'any vinent!
I les escoles? Elles saben el que es conviure amb obres i cal agrair la seva col·laboració i comprensió.
I podríem seguir amb la resta de les 31 obres del FEIL, del Pla Zapatero.
Totes funcionen a bon ritme i de moment sense entrebancs. Les empreses fan la seva feina, cobren puntualment cada mes tal i com està previst i donen feina a moltes persones.
Hem de demanar disculpes per les molèsties, encara que sabent que moltes de les obres acabaran a l'estiu i la resta abans de finals d'any.

Un polític de trinxeres

Diu una amiga meua que un polític local és un polític de trinxeres. Està sempre a primera línia. El polític a nivell autonòmic o estatal es troba a una certa distància del seu electorat per una part i, per l'altra, els temes als que es dedica no solen tenir una repercussió tan immediata amb les persones a les que afecta. Si elabora una llei aquesta tindrà uns efectes a mig o llarg termini, però no de manera imminent. El polític local veu als seus electors a cada moment. En un poble o ciutat mitjana tothom es coneix i qualsevol moment és bo per proposar, criticar o exigir alguna cosa al regidor/a o alcalde/ssa que es troba al carrer, al cinema o comprant.
Recordo una visita a la festa de barri, dels Avets, en la que alguns veïns van aprofitar per plantejar els problemes que els afectaven, especialment els que feien referència a una antena de telefonia que els preocupava molt. A partir d'aquí alguns companys de l'Ajuntament vam haver de d'assistir un altre dia a una assemblea a la plaça del barri, ja que no hi cabíem tots al local de l'associació de veïns. Tothom va poder manifestar el seu neguit i fer-nos les crítiques pertinents per les nostres actuacions i les propostes de solució. Uns es van expressar més calmats, altres no tant. Jo feia poc que era regidor i vaig respirar quan es va acabar l'assemblea que va durar bastant. Per sort, el tema que més els preocupava es va poder solucionar al cap d'unes setmanes.
La feina del polític local és molt enriquidora i pot donar moltes satisfaccions. Es té a les mans la possibilitat de resoldre temes, d'aportar solucions que millorin la vida ciutadana, la vida dels veïns i veïnes de la pròpia ciutat. En alguns casos els seus efectes són immediats, per exemple millorant les places, ampliant les voreres o plantant més arbres. En altres ocasions es treballen temes, que encara que es veuen de seguida, serviran per millorar el futur de la ciutat, com és el cas del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).
Per això hem de treballar tots per tal de que tothom, però especialment els joves, s’apuntin a participar en la millora de la ciutat i per tant, a col·laborar en la política, municipal.
Recordant al President J F Kennedy, diria: "no et preguntis què pot fer Rubí per tu, sinó què pots fer tu per Rubí" La política local és cosa de tots.

El Celler: després d'un any de treball

Quan portava només unes setmanes com a regidor i ja estava de vacances, em van avisar que s'havia enfonsat la teulada del Celler Cooperatiu, un dels edificis més emblemàtics de Rubí. Es tracta d'un dels cellers (les catedrals del vi) del Cesar Martinell, un dels seus edificis modernistes.

El vaig visitar amb el Coordinador d'Obra Pública de l'Ajuntament (que també estava de vacances). La visió era depriment. Una part de la teulada, enfonsada, una altra part que podia caure en qualsevol moment, una paret (de les més importants) estava inclinada i l'empresa que havíem fet venir proposava que l'enderroquéssim... Carrers tallats per seguretat, la policia municipal vigilant, els veïns de la zona preocupats...
Que vam fer? En primer lloc, havíem pogut contractar una empresa constructora (a l'agost!), calia enderrocar la part de la teulada que amenaçava en caure i reforçar l'edifici, tot garantint la seva estabilitat. Per sort tot es va poder solucionar amb el mínim temps possible i això s’ha d’agrair als tècnics municipals.
La solució immediata era refer la teulada, però per no repetir possibles errors, varem encarregar un estudi de les causes de l'enfonsament i quina seria la millor solució. Vam contractar immediatament un arquitecte especialista en la recuperació i restauració d'edificis històrics. No ho podíem encarregar a qualsevol professional. El Celler Cooperatiu és una part molt important del nostre patrimoni.
Un cop vist l'informe, i desprès d'una reunió amb representants del Col·legi d'Arquitectes, vam encarregar un estudi sobre l'estat de l'estructura i la fonamentació del Celler a més d’altres estudis. Volíem assegurar-ho tot abans de fer cap actuació.
Ha passat el temps i ja disposem dels darrers resultats de tots els estudis.
Ara sabem gairebé tot sobre l'edifici i, sabem que no té fonamentació, (quina mala notícia!). A l'actuació prevista de canviar tota la teulada actual, hem d'afegir els treballs de fonamentació. A més ja tenim un projecte de restauració que enviarem al Ministerio de Fomento, ja que hem trobat una via de subvenció i, la volem aprofitar. Per tant, si tenim aquest ajut(i jo crec que sí), anirem més enllà del previst i podrem fer una restauració completa del Celler, seguint la línia del Martinell. i fent que pugui ser visitable.
Totes les obres són lentes però confiem que a l'inici del 2009 es puguin iniciar les obres i en un termini no massa llarg podrem gaudir d’uns dels elements més emblemàtics dels nostre patrimoni.
Estimar el nostre patrimoni, es estimar la nostra ciutat.