divendres, 26 de setembre del 2008

La ria de Rubí


Fa unes setmanes vaig visitar Bilbao. Feia bastants anys que no havia estat i el canvi és fascinant. Recordava el "Botxo" amb aquella boira baixa i aquella ria fosca i bruta.
Ara aquella ria ha esdevingut l'eix vertebrador de la ciutat. Ha estat el motor de canvi urbanístic de la ciutat. La construcció d'edificis emblemàtics com el Museu Guggenheim i el Palau Euskalduna de congressos i música van ser factors que van contribuir força a aquesta transformació, acompanyada d'una urbanització d'alta qualitat de tot l'entorn de la ria.
Els nous ponts, les zones de passeig, la neteja... , van completar la inserció de la ria dins de la ciutat, trencant la separació que havia produït fins aleshores.
Bilbao ha sabut convertir un problema en una virtut.
A Rubí tenim la Riera que ens divideix en dos. A més a més, els carrers que la conformen actualment són unes vies ràpides.
Tal i com planteja el POUM, hem de convertir-la en un eix cívic, fent d'element connector dels diferents barris de la ciutat. S'ha de transformar en un passeig urbà, amb edificis emblemàtics i amb passeres i ponts que trenquin aquesta divisió urbana.
I ben cert que hem començat a caminar en aquesta direcció. Ja s'ha iniciat el projecte dels nous jutjats amb un edifici modern que canviarà la imatge de la zona.
També estem avançant en la futura zona comercial i d'oci del Rubí+D, tan necessària a la ciutat i que anirà acompanyada d'un gran aparcament i d'una passera que la unirà amb la zona dels la nova seu judicial.
Les actuacions han de continuar encara amb el nou Ajuntament a l'Escardívol; i amb la passera que l'unirà a la futura zona docent i cultural del Vapor Nou. A més de la nova estació de FFCC de la Llana, la nova zona universitària i l'actuació urbanística de la plaça del Vallès, la porta nord de la ciutat
Hem de fer de la Riera no solament una zona de transformació urbana que millorarà substancialment la ciutat, sinó també, el símbol d’un nou Rubí del qual ens podrem sentir més orgullosos.

dissabte, 20 de setembre del 2008

Hipoteques subprime i globalització a Rubí


Als Estats Units, molt lluny de Rubí el quart banc d'inversions del món, s'ensorra per la crisi de les hipoteques subprime. Aquestes hipoteques "basura" són les que ens han acabat afectant a nosaltres com a conseqüència de la globalització.
Que ha passat?
En un moment en el que el preu dels habitatges als Estats Units es va anar multiplicant, i, donat que els crèdits es donaven a un interès baix, a alguns bancs se'ls hi va ocórrer la brillant idea de donar préstecs hipotecaris amb més risc (subprime) però a un interès més alt. Que passava si el client es quedava sense feina? Cap problema, l'economia americana anava tant bé que ràpidament podria tornar a trobar feina. Per altra part l'increment constant dels habitatges feia que el valor del préstec sempre fos inferior al seu cost real i, per tant el banc sempre podia recuperar l'import prestat.
Per acabar-ho d'embolicar, quan a aquests bancs americans se'ls hi acabaven els diners van trobar la solució acudint als bancs estrangers per que els hi deixessin diners. Van empaquetar les hipoteques i les van vendre com a "Obligacions garantides per hipoteques"
Els nostres bancs, com no, van fer el negoci del segle i, van comprar aquestes obligacions americanes. El que ve d'Amèrica "es bo", ja ho sabem
Ara aquests bancs americans s'han ensorrat i els nostres bancs estan afectats per aquesta crisi americana i no es deixen diners entre ells o ho fan a un interès molt alt. I no se'n fien per que no sabem quin és el grau de contaminació d'hipoteques subprime d'aquestes obligacions americanes.
I com que els nostres bancs no tenen diners, no poden donar crèdits, ni concedir hipoteques i , això està provocant aquesta situació actual en la que puja l'euribor i per tant puja el que hem de pagar per les nostres hipoteques. A més, hi ha dificultat per vendre pisos, les constructores no poden construir, s'incrementa l'atur....
La globalització ens ha afectat personalment i també als ajuntaments que veiem com disminueixen de manera important els ingressos que teníem per les llicències urbanístiques. en un moment en el que hem de destinar més recursos per atendre a les persones mes perjudicades per aquesta crisi.
Gracies a la globalització, l'esternut americà ens ha constipat a Rubí.

Video TV3: Leopoldo Abadía, exprofessor de IESE

dimecres, 3 de setembre del 2008

El mòbil al Ple


Hi ha persones que no poden passar sense el mòbil i, ni tan sols el posen en silenci en situacions importants que requereixen una atenció i una consideració.
Comenta Manuel Campo Vidal, que una autoritat autonòmica va rebre dues trucades de mòbil estan assegut al costat del Rei i que aquest li va comentar: "Que alguien responda que no puede ponerse porque està hablando con el Rey"
La resposta va ser simpàtica però va quedar molt clara. Que soni el mòbil un cop pot ser un despiste, malgrat no hauria de passar. Dos cops té molt difícil justificació.
Hi ha situacions en que el mòbil no pot molestar. I una d'elles és durant una sessió del Ple de l'Ajuntament.
També passa que a vegades anem pel carrer o en el tren i sona un mòbil i a partir d'aquell moment escoltem converses personals en un to de veu perfecte sense cap problema.
Abans no teníem mòbil i no passava res. Ara no podem sortir ni a la cantonada de casa sense ell i, sovint, volem contestar i mantenir una conversa normal malgrat no sigui el lloc més adient.