Un edifici sostenible i construït en temps record, la nova escola bressol

Fa uns dies l’Alcaldessa va inaugurar l’Escola Bressol Municipal Bruna, un edifici construït en mig any i que pot marcar una línia en quan a tipologia d’edificis escolars a la ciutat
Es tracta d’un edifici original, funcional i integrat a l’entorn que està dissenyat amb criteris bioclimàtics amb una sistema de climatització natural i fent servir l’energia solar
Si us fixeu veureu que està orientat al sud i que compta amb il·luminació natural a totes les aules, tant des del pati com pel sostre. El sistema d’il•luminació elèctric es regula en funció de la intensitat lumínica exterior.
A més, per aïllar les aules s’ha construït una coberta verda amb cultiu extensiu i que com diuen els autors del projecte es convertirà en la cinquena façana. I en aquesta línia, s’ha construït uns voladissos que permeten que els raigs del sol arribin directament a les aules a l’hivern, mentre que eviten la radiació directa els mesos d’estiu
Compta amb uns mecanismes de ventilació però sense necessitat de fer servir suports calorífics o frigorífics extraordinaris i l’energia solar que s’ha instal·lat serà per a l’aigua sanitària i la calefacció. Els radiadors són de baix consum i gran rendiment calòric que al no sobrepassar els 42 graus eviten que els nens es puguin cremar.
Però a més, aquest edifici s’ha construït en un temps record. Necessitàvem que l’edifici estigues acabat per l’inici del curs escolar i ho hem aconseguit, entre d’altres factors, escollint el sistema de concurs de “projecte + obra”en el que mitjançant un concurs d’idees previ es selecciona conjuntament un equip d’arquitectes, un projecte i una empresa constructora en un sol paquet, d’aquesta manera vam guanyar alguns mesos del període de licitacions dels projectes de les obres.
Ara ja el tenim en funcionament. Un edifici amb un disseny que l’integra a l’entorn i que com va dir l’Alcaldessa, contribueix a la millora del barri de la Plana de Can Bertran, juntament amb la nova biblioteca i amb la nova plaça i l’ampliació del parquing del Mercat.

No pensis en un elefant!

Que és el que fa decantar un vot indecís? Sovint veiem que molta gent no vota l’opció que el beneficiaria més, sinó aquella en la que s’identifica, encara que potser perjudiqui els seus interessos. L’explicació que dona Lakoff a quest fenomen és la del marc conceptual, estructures que donen forma a la manera com veiem el mon, i és en funció d’aquests marcs conceptuals que una majoria de persones decideixen el seu vot. (No pensis en un elefant?, es una frase que automàticament t’obliga a pensar en aquest animal.)

El llibre analitza el que fan els conservadors i els progressistes nord-americans. Els conservadors fan servir conceptes que els ajuden a expressar millor les seves idees i a influir en l’opinió pública per portar-la cap a la seva ideologia.

Posa exemples de les victòries de Bush i de Schwarzenegger. De quina manera van fer servir marcs conceptuals per convèncer a la gent. Aquesta dreta va invertir molts diners en finançar grups d’opinió per tal de que els ajudessin a comunicar millor les idees i al mateix temps a desarticular els raonaments del contrari. I mentre tant, l’esquerra sovint queia en el parany i es limitava a contrargumentar fent servir el mateix vocabulari de la dreta.

Malgrat ser fruit d’una intervenció improvisada de l’autor i estar centrat en els estats Units, els seu contingut en part es extrapolable al nostre pais i ens aporta molts elements per entendre el que passa en el mon polític i mediàtic i per poder actuar des de l’esquera.

En definitiva, es tracta d’un llibre, curt i molt recomanable, que ens ajuda a entendre aquesta estratègia de la dreta i com s’hauria d’actuar des de l’esquerra.

Resum del llibre
Conferència de Lakoff (en anglès)

Taronges, polítics i credibilitat

L’altre dia al Ple, vaig explicar una manera de fer dels llauradors valencians, per manifestar que els polítics hem de respectar els acords.
Hi ha un costum valencià que vaig viure a la meua comarca d’origen, la Safor, terra de tarongers. Ja fa anys, els compradors de taronges feien els contractes de compra-venda, “els tractes”, donant-se la mà, sense papers
- Et compre les taronges a 800 pessetes l’arrova
- Hauria de ser a 850
- Com a molt podria arribar a 815
- Si puges a 825 fem el tracte
- D’acord a 825.
I una vegada fet el tracte, tots el respecten. Tant el comerciant com el propietari, el llaurador.
Es comprava amb anticipació a la collita i per tant el preu sovint varia i d’altres llauradors tenen millor o pitjor preu en funció del moment en què han venut les taronges.
Però, el tracte ja s’ha fet i no es pot modificar. Si algú ho fes, ja no seria de fiar. Si ho fes el comprador, ningú mai més li voldria vendre. Si ho fes un llaurador, cap empresa li voldria comprar. Ningú voldria fer tractes amb ells.
Pot donar-se el cas que el cap de família fes el tracte i la seua dona, un germà o son pare, li diguera que ho ha fet malament, que s’havia d’haver esperat a que el preu pujara. La resposta seria “he donat la meua paraula i el tracte ja està fet”. En tot cas, abans d’acordar el preu, es pot consultar amb la família, o acceptar o no la proposta. Però un vegada acordat el preu, es dona la mà i es tanca el tracte. Diga el que diga la família o els amics.
Aquest costum em va anar bé per explicar-li a un dels grups polítics amb representació al Ple que, quan s’arriben a acords orals o escrits, aquests són sagrats i s’han de respectar.
Els polítics, especialment els locals, tenim com a un dels principals valors la nostra credibilitat, la nostra honradesa i hem de complir de manera escrupolosa allò que diem o acordem. Si perdem la credibilitat personal, que ens queda?

Els regidors també casem

Una de les funcions que tenim els regidors és la de celebrar matrimonis. De tant en tant algun cap de setmana, normalment dissabte, vaig al Castell on tinc de dos a quatre casaments. Us haig de dir que és una funció molt gratificant i sovint acabo satisfet d'haver conegut unes persones en un moment tan important per elles i les seves famílies.
Les parelles quan decideixen casar-se solen estar enamorades i això es nota. Com a Regidor, durant la cerimònia, em situo davant mateix de la parella i amb aquesta proximitat és fàcil percebre el seu estat emotiu. Normalment estan nerviosos però se'ls nota molt feliços. Unes vegades és la mirada, el gest, l'expressió de la cara, altres com es donen la ma o com es fan el petó. Potser els que ja han estat un temps vivint junts se'ls nota encara més aquesta complicitat.
De tota manera, algun cop intueixo que algú es casa com a un pur tràmit, o per donar satisfacció a l'altre membre de la parella. Però aquests casos són els menys.
Abans de començar la cerimònia, mentre esperem a la núvia, si puc, parlo amb algun dels convidats, familiars o amics i, els hi demano que m'expliquin alguna cosa dels que es van a casar. D'aquesta manera m'intento ubicar millor per crear un clima més personal i proper.
Al principi acostumo a explicar en que consistirà la cerimònia i entremig els llegeixo alguna poesia i si és el cas, en faig algun comentari.
Recordo el primer matrimoni que vaig celebrar. Jo estava una mica nerviós. Es tractava d'una parella adulta i la cerimònia va tenir algunes sorpreses. Per començar, sense que els nuvis ho sabessin un "Coro Rociero" va començar a cantar quan van fer l'entrada a la sala del Castell i en els moments més importants de la cerimònia. A l'hora dels anells, no va ser un nen o un familiar qui els va portar sinó el gos de la família dins d'un cistellet agafat amb les dents, i amb gran sorpresa de la núvia que no s'ho esperava.
Algunes vegades la celebració es fa a la sala de Plens o l'Espona, tanmateix el lloc que més m'agrada és el Castell i a partir de l'octubre, un cop acabades les obres ja disposarà de millors condicions d'accessibilitat amb un nou ascensor i també tindrà aire condicionat
Ara bé, amb independència de l'espai concret, generalment, celebrar casaments, m'omple de satisfacció.

Vicenç Ferrer, Premi Nobel de la Pau

Vicenç Ferrer és un sant amb arrels valencianes (la seva família era originària de Gandia). El passat 19 de juny va morir als 89 anys.

Els diaris l'anomenen el cooperant català, un filantrop (El País), l'intocable català (Vilaweb) ... Jo prefereixo qualificar-lo de sant en el sentit més popular del terme. Creients i no creients li donem un significat molt especial a aquesta paraula com a persona digna d'admiració i de ser imitada. "Persona molt virtuosa" , (diu una de les accepcions del DIEC). Una persona que ha dedicat la major part de la seva vida als demés, als més necessitats.
Durant la seva vida va rebre diverses distincions. L'any 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia . El 2000 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any 2001, la UNESCO el va anomenar Personatge destacat de la història del segle XX. I al 2008 va ser guardonat amb el Premi Català de l'Any pels lectors d'El Periódico. Al 2009 el Govern espanyol li va atorgar la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil. Fins i tot va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau.
Però el millor premi que, segurament, ha obtingut, és la mirada de cents de milers d'ulls de les persones que varen passar per casa seva els dies posteriors a la seva mort, ulls que, amb la mirada fixada a l'horitzó, es movien entre les llàgrimes incrèdules per la pèrdua del seu mestre i l'admiració més pregona envers una persona que, vinguda de lluny, els havia donat tot el que tenia i més sense demanar res a canvi.
Ara és el moment de que la seva fundació rebi aquesta distinció tant important de reconeixement de la labor que ha fet i continua fent en favor dels més desafavorits.
Diverses institucions com la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya, el Senat , així com ajuntaments, partits polítics, diaris com el Periódico s'han unit a aquesta causa. I com no, al Facebook s'ha creat un grup amb la mateixa finalitat i ja compta amb gairebé 39.000 membres.
Aquest sant català, amb arrels valencianes és mereix que la seva fundació rebi el Premi Nobel de la Pau i crec que ho aconseguirem.

Ascensors al 25 de Setembre

El barri 25 de Setembre de Rubí és un barri tranquil amb habitatges construïts a la dècada dels 60 per donar acollida als damnificats de la rierada de 1962 compta amb molts edificis baixos i per tant amb petites comunitats de propietaris. Es un barri que cada dia va millorant.
Primer es va construir l’Escola 25 de Setembre amb capacitat per 675 alumnes. Ara s’està acabant la urbanització de Can Sant Joan que s’integra al màxim en l’entorn natural i els equipaments existents, com són a més de l’escola, el futur IES i el camp de futbol, i respecta les característiques dels terrenys.
Aquest urbanització incorpora el nou parc de Can Sant Joan, una zona verda amb 6 hectàrees, i 775 arbres, una prolongació del Parc de la Pau i la Natura, que combina espais de passeig i de descans amb àrees de lleure i jocs infantils i compta amb un passeig que ressegueix el torrent dels Alous i que permet gaudir d’aquest entorn natural.
Si viatgeu en tren, quan torneu a Rubí (des de Barcelona) amb els Ferrocarrils de la Generalitat podeu mirar a la dreta, just abans d’arribar a l’estació i comprovareu les dimensions i la bellesa d’aquest nou parc.
A finals del 2010 finalitzaran les obres de la nova zona esportiva municipal amb piscina, aigües termals, saunes i spas, a més de pistes de pàdel, zona fitness, restaurant i un aparcament amb 166 places d’aparcament que millorarà el dèficit de places existent al barri i als voltants.
Com veieu el 25 de Setembre és una zona de la ciutat que està millorant molt amb nous equipaments dels que podrem gaudir tota la ciutat, però de manera especial les zones centre i sud ja que són les zones més properes.
Tanmateix, aquest barri té 43 escales (en total, 344 habitatges) que no disposen d’ascensor. I aquest és el repte que tenim. La gent s’ha anat fent gran i, es mostra de manera més clara la necessitat de disposar d’ascensors. Els quals, milloraran la qualitat de vida del barri, incrementaran el valor dels habitatges i afavoriran la integració social.
Fa unes setmanes, l’alcaldessa, juntament amb el conseller delegat de l’empresa pública ADIGSA, i el president de l’associació de veïns del barri 25 de setembre, van signar un conveni per afavorir la instal•lació d'ascensors en aquells edificis del barri que encara no en disposen. De moment ja comptem amb tres comunitats de propietaris que han manifestat la seva disposició d’acollir-se a aquest
Ara, tots estem treballant amb l’objectiu de que aquest any puguem iniciar la construcció d’aquests ascensors tan necessaris.

Les obres del Pla Zapatero obren una nova via a les empreses locals

Les obres del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) van a molt bon ritme i podem preveure que l’Ajuntament complirà els seus compromisos. Es faran totes les 31 obres previstes i es faran dins del termini que ens marca el Pla Zapatero. Les empreses estan cobrant puntualment a 30 dies. S’estan contractant els treballadors que les empreses havien compromès, molts d’ells procedents de l’atur. Aquestes obres suposaran 12,5 milions d’euros invertits a Rubí per millorar la ciutat. I les molèsties als veïns s’han reduït al mínim.
Però hi un aspecte que caldrà millorar. La participació de les empreses locals en les obres de la ciutat.
Hi ha poca tradició en aquest sentit i les nostres empreses tenen poca experiència en processos de licitació ja fins ara havien escollit l’opció de la promoció privada i pràcticament no es presentaven a les licitacions municipals, les quals tenen uns marges més estrets i uns condicionants administratius estrictes.
Ara be, la crisi del mon de la construcció privada fa que les empreses s’hagin plantejat la participació en les obres públiques i des de l’Ajuntament hem fet un seguit d’accions per afavorir-la.
Com a resultat, les empreses amb seu a Rubí han presentat pressupost per fer 26 de les 31 obres finançades pel Pla Zapatero, i han estat contractades a 7 d’aquestes obres. Dit d’una altra forma, en 3 de cada 10 obres locals a les que s’han presentat han aconseguit el contracte.
Aquest percentatge és encara superior si ens fixem en els contractes que s’han endut les empreses locals en aquelles obres que no requerien la condició de classificació perquè tenen un pressupost inferior als 350.000 €. Un total de 12 empreses de Rubí s’han presentat a les 15 obres que compleixen aquestes característiques i 6 s’han endut el contracte: el 50 %.
Per altra part, vam demanar a les grans empreses que han guanyat els concursos de les grans obres, que subcontractessin empreses de Rubí i que els treballadors aturats els agafessin de les borses de treball locals. Fruit d’aquesta demanda municipal s’ha subcontractat empreses de Rubí en 6 obres i 130 persones de les borses locals hauran sortit de l’atur.
Resumint: en 13 obres de les 31 obres del Pla Zapatero a Rubí participen empreses locals de forma directa o indirecta i, 770 persones treballaran en el conjunt dels projectes.
Malgrat ser un balanç positiu, l’Ajuntament pren nota d’allò que cal millorar i ja hem començat a treballar per facilitar encara més l’accés d’empreses locals tant a les obres municipals d’aquest any com als projectes que s’inclouran en el segon Pla Zapatero que es prepara per a l’any vinent. Per exemple ja hem dividit els nous projectes d’inversió ordinària en paquets més petits, (amb un esforç, en temps i recursos municipals, important.) de manera que es poden presentar els nostres autònoms i les petites i mitjanes empreses locals sense necessitat de disposar de la classificació. A més, facilitarem la màxima informació i transparència des de l’Ajuntament i anirem introduint tots els elements que ens permeti el marc legal, per procurar que les nostres empreses puguin ser adjudicatàries de les nostres obres i també les de la comarca. I això ho volem fer colze a colze amb els agents econòmics locals

Obres Pla Zapatero a tot gas!

Estem contents. L'arrencada ha estat bona. Totes les obres s'han iniciat a la data prevista i a un molt bon ritme.
Heu passat per davant de l'Ajuntament? Ja no hi és l'edifici que estava en mal estat. Aviat veurem l'inici d'un nou edificis d'oficines municipals amb un disseny i una funcionalitat al servei dels ciutadans.
I l'antiga fàbrica de Can Sedó a Ca n'Alzamora? Ja no en queda res. Aquest serà l'espai que ocuparà en un futur una nova escola bressol. Un espai que queda entre el CEIP Ca n'Alzamora i el parc que s'està remodelant i posant al dia.
Heu patit les cues quan veniu de Sant Quirze o a la sortida de l'Autopista a l'alçada del Pinar? Deu n'hi do les retencions dels primers dies! La causa: les obres del Vial entre rotondes que unirà les dues carreteres, (la BP-1503 i la C-1413a al Pol·ligon industrial de la Bastida) tindrà quatre carrils i voreres de quatre metres amb bancs, enllumenat i arbres. Quin canvi notarem! Com millorarà la circulació de vehicles i de vianants!
Son veïns del carrer Abat Escarré o de la zona? Quants inconvenients! Les obres duraran el mínim imprescindible, però la previssió és d'uns cinc mesos. Ara be per reduir les molèsties les obres es fan per trams i deixant sempre lliure una de les voreres. Els inconvenients hi son però quan acabin les obres tindrem un carrer nou, on es mantindrà l'aparcament a les dues bandes al primer tram (Progrés - Monturiol) deixant voreres de metre i mig i al segon tram serà amb una zona d'aparcament, però de prioritat pels vianants amb arbres i bancs.
I el parc de la bòbila Saltó? L'obra més cara i complicada de les que estem fent. Un parc amb 8.000 m2 de superfície i amb un desnivell màxim de vuit metres. Quants camions que entraran i sortiran pels carrers de Santa Fe i del General Castaños! Quin enrenou! Però quin nou espai verd tindrem a la zona Nord de la ciutat l'any vinent!
I les escoles? Elles saben el que es conviure amb obres i cal agrair la seva col·laboració i comprensió.
I podríem seguir amb la resta de les 31 obres del FEIL, del Pla Zapatero.
Totes funcionen a bon ritme i de moment sense entrebancs. Les empreses fan la seva feina, cobren puntualment cada mes tal i com està previst i donen feina a moltes persones.
Hem de demanar disculpes per les molèsties, encara que sabent que moltes de les obres acabaran a l'estiu i la resta abans de finals d'any.

Google Latitude, el Gran Germà d’Orwell

Quan vaig llegir el llibre de George Orwell “1984” a finals dels 60, pensava en com seria la societat del futur, però la veia molt llunyana. En la mateixa època també vaig veure la pel·lícula de François Truffaut “Fahrenheit 451”en la que es volia destruir tots els llibres cremant-los i algunes persones memoritzaven un llibre per poder-lo conservar. Tot això em va fer pensar en el control social i la manipulació informativa.
Us podeu imaginar un món on els documents siguin només digitals i on sigui fàcil la seva manipulació? Algú, que Orwell anomenava el “Gran Germà” podria canviar el relat de la història fent desaparèixer alguns personatges o canviant-ne el seu perfil o simplement fent desaparèixer alguns fets.
No exactament, però alguna cosa semblant podria passar amb el Google. Un cercador que a molts ens va convèncer per la seva rapidesa i eficàcia, que ha crescut i leixamplat els seu productes. Actualment té un bagatge informatiu actualitzat constantment i aquest coneixement podria esdevenir perillós.
Google està present en tot un seguit de negocis: DoubleClick (publicitat i màrqueting digital) i FeedBurner (gestió de RSS, noticies i comentaris de blocs i d’altres web).YouTube (vídeo), Blogger (blocs), (correu electrònic), AdSense (publicitat on line), Google News (noticies), Google Docs (documents compartits), Google Talk (xat), Picasa(fotos), Orkut (xarxa social), Google Maps (mapes i geolocalització), Google Images (cercador d’imatges), Google Finance (informació financera), etc.
Tots els correus electrònics que es gestionin amb Gmail, les converses xat que es facin amb Google Talk, les cerques amb el Google i els documents amb el Google Docs, a més de totes les estadístiques dels llocs web, són escanejades i la seva informació és indexada.
A partir d’aquest cabal informatiu Google et pot enviar-te informació d’una agència de viatges amb notícies del lloc on vols viatjar o bé donar-te l’adreça d’una farmàcia i el nom del producte que t’anirà bé per a la malaltia que has comentat que tens.
I, per si faltava quelcom, ara acaba de posar en marxa una nova aplicació. Google Latitude es una funció de Google Maps, que des del teu mòbil serveix per saber on es troben els teus amics a cada moment. Això pot anar molt bé pels pares o pels familiars de persones dependents, però pot ser una eina que posi en perill la teva privacitat, encara que sempre requereix el teu consentiment per activa-la.
En principi Google no fa servir aquestes dades per res negatiu, però la comparació amb el Gran Germà és molt fàcil de fer.
Com sempre, tot es pot fer servir, però hem de ser conscients del que fem i prendre algunes precaucions.

Quins vials farem amb el FEIL?

El primer és l'ampliació del vial entre les rotondes de les carreteres BP-1503 y C-1413a. Des de la rotonda de Can Rosés podem accedir a la rotonda de la carretera de Terrassa davant de la DSV, però si venim de la carretera de les Fonts no podem fer servir aquesta via per anar cap a la rotonda de Can Rosés. Únicament hi ha un carril on havia d’haver-ne dos. Quan es va construir aquest vial, ja fa uns quants anys, va quedar incomplet i amb unes tanques New Jersei provisionals per barrar el pas, que es van quedar de manera permanent. Ara, per fi, i dins del Pla Zapatero (FEIL) podrem completar aquest Vial entre rotondes i urbanitzar aquest entorn. Quin canvi que veurem aviat! Les obres costaran un milió d'euros però paguen la pena. Aquest vial està a una de les entrades de la ciutat que millorà considerablement.
I el carrer Abat Escarré? Un carrer amb molta circulació especialment de vianants, una via important de la ciutat, però amb una part de voreres estretes i amb una calçada deteriorada. Dins del Pla Zapatero, s’ha previst fer completament nou aquest carrer amb dues parts ben definides. A la part de dalt (fins al carrer Príncep) s’ampliaran les voreres, procurant mantenir els aparcaments existents, però a partir d’aquí i fins a la Plaça Pearson, el carrer serà de prioritat invertida, a un sol nivell com el carrer de Barcelona, on els vianants tenen la prioritat. Aquesta actuació va acompanyada de la renovació del mobiliari urbà amb bancs, fanals, papereres, senyalització... El cost d’aquesta obra és d'uns 600.000 €.
Un altre vial que es farà és el vial d'accés a la nova escola del Carrer Mallorca que unirà aquest carrer amb l'Avinguda de l'Estatut a través del carrer Anton Borja. Lluminàries, voreres amples, aparcament, bancs... Amb un pressupost de sis-cents noranta-dos mil euros
Al passeig de la Riera, el tram que hi ha a continuació de la Plaça de la Sardana, es farà de nou, perllongant aquesta plaça entre els carrers Zamenhoff i Bullidor. Tindrem un carrer d’un sol nivell, amb noves lluminàries, voreres i mobiliari urbà. El pressupost és de 100.000€ .
Per un altre costat, s'urbanitzarà la zona dels carrers Segre, Llobregat, Francolí i Iriarte, amb un pressupost de sis-cents mil Euros. Això significa que aviat podrem completar el carrer Segre. i disposar de dos carrils en cada direcció. A la mateixa zona es farà una actuació d'instal·lació de l'enllumenat públic a l'av. Astronomia, plaça Urania i av. Comas i Solà. Es tracta de fer voreres i col·locar noves lluminàries principalment, amb un cost de 400.000€.
La darrera intervenció es farà a Can Fatjó. Fonamentalment a la zona dels carrers Or, Diamant i Topazi. Es faran diverses voreres i es millorarà la il·luminació (100.000€).
Estem parlant d'una inversió de quasi tres milions en nous vials a la ciutat.
I quan comencen les obres? Ja mateix. A partir del 6 d’abril es posa en marxa tota la maquinària constructiva i després de Setmana Santa veurem l’inici real de les obres.
Que no ens passi res!
Perquè aquests projectes són set d’un total de 31 que formen part del FEIL i d'altres que es fan amb inversió municipal. Tindrem moltes obres en marxa i això sempre produeix molèsties, temporals, però molèsties al cap i a la fi. Ara bé, totes aquestes obres acabaran a finals d'any i segur que llavors tothom ens haurem oblidat dels inconvenients i gaudirem d'aquests nous vials com si sempre haguessin estat així.