Treballem per vostè, disculpi les molèsties

El dijous passat al Ple vaig haver de respondre a una moció sobre inversions. Em va servir per fer un repàs de les inversions del mandat i vaig recordar les paraules de l’Alcaldessa: “Mai a la història de la ciutat s'havia fet una inversió pública tan gran”.

Si mirem les inversions fetes o programades des de juny del 2007, tant les d’inversió municipal com les del FEIL i les del FEOSL (FEIL2), més les que ha fet la Generalitat veiem que s’han destinat milions d’euros, per a inversions a Rubí.

Tenim grans obres com la nova Biblioteca o el Pavelló esportiu de la Llana o la Rambla del Ferrocarril.

El que s’ha fet referent el nostre patrimoni històric. S’ha rehabilitat el Castell, s’està rehabilitant el Celler, el Bullidor i la Torre Salduba i aviat començaran les obres a l’Ateneu, l’Espona, la Masia de Can Serra, l’Escardívol i la Torre Bassas.

Déu n’hi do!

A més a més amb el FEIL 2 es construirà un parc arboretum al voltant del Castell i un amfiteatre amb capacitat per a unes 2000 persones. Podrem tenir un gran aforament pels espectacles de Festa Major, com l’actuació de l’Esbart Dansaire, i tots els que es puguin programar en aquest nou espai. Un parc cèntric on poder passejar i gaudir amb la família que quedarà integrat dins de la zona del castell envoltat per arbres de tots els continents.

També vam parlar de les noves escoles i de les reformes i millores que s’han fet, de les noves places com la plaça de la Sardana o la plaça del Mercat (en construcció) i aviat la plaça del Dr. Guardiet. Dels nous parcs com el de Can Sant Joan i el de Ca n’Alzamora. Dels col•lectors petits i grans (ara comencen les obres del soterrament d’un nou tram del col•lector de Ca n’Alzamora i el del col•lector del carrer Mallorca. Dels nous vials com el carrer Abat Escarré o el vial entre les rotondes del Molí de la Bastida i Can Rosés.

Són moltes les actuacions que es fan en aquest mandat per posar al dia la ciutat. Aquest mes i el que ve son mesos d'inici d'obres.

Us demanem la vostra comprensió i col•laboració.

Pla Zapatero: s’acaba el FEIL i comença el FEOSL

Ja està en marxa el segon FEIL. Tal i com va comentar l’alcaldessa quan va parlar del pressupost del 2010 , Rubí disposa de més de 6 milions del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL o Pla Zapatero 2) destinats a inversions. Com sabeu el FEIL 1 ens ha permès fer millores importants a la ciutat i ja està pràcticament finalitzat (estan acabant-se les obres del parc de la Bòbila Saltó, si les pluges ens ho permeten). Ara estem preparant tots els processos de les noves inversions del FEIL 2 (posar FEOSL em costa una mica) i a la Revista la Ciutat, d’aquest mes

trobareu informació sobre les inversions del FEIL 2 i les del pressupost municipal.

Entre els projectes a realitzar destacaria els que fan referència a l’estalvi i a l’eficiència energètica dels equipaments públics (educatius, esportius, culturals, socials...).

Amb el FEIL 1 ja hem fet una inversió important per fer més eficient i estalviar amb l’enllumenat públic, en les escoles i altres edificis públics.

Ara farem un pas més amb una doble direcció, per una part instal•lant nous elements com airejadors a les aixetes, llums de baix consum, temporitzadors i termostats d’ambient; en segon lloc instal•lant plaques fotovoltaiques i finalment millorant la formació del personal per fomentar un millor ús de la climatització, de la il•luminació i l’estalvi de l’aigua.

Segurament no és el projecte més important econòmicament parlant, però l’estalvi energètic, i més en un temps de crisi com l’actual, ha de ser una prioritat i als serveis públics s’ha de visualitzar de manera especial.

El Celler al Wiquipèdia

He trobat una nova entrada del Celler a la Wiquipèdia

El Celler Cooperatiu de Rubí (1920-1921) és un edifici modernista situat entre els carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello, obra del Cèsar Martinell. Va ser el penúltim celler que va construir.

L’entitat Celler Cooperatiu

L'entitat anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l'actual Casino Espanyol. Un grup de 119 pagesos van decidir formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Aquesta entitat va adquirir uns terrenys de 3.189 metres quadrats per edificar-hi un celler. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel•lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble d'Antoni Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet.
El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a "l'Unió de vinyaters de Catalunya". A l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica.
A finals del 1932 el Celler es va deslligar de la Cambra agrícola i després de diverses fusions i canvis cap a 1939 va adoptar el nom de Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada.
La societat es va anar ampliant fins al 1958. Paral•lelament la seva cabuda de vi va anar augmentant fins als 27.000 hl.
Als anys 60 comença a entrar en decadència Es va iniciar amb la riuada de 1962. A la dècada dels 70 va patir els efectes de la decadència vitícola i es va anar reduint la seva producció. Va ser l’any 1989 que la cooperativa va plegar ja que la seva capacitat va quedar reduïda a 2.000 hl,. I l’Ajuntament va adquirir l'edifici i el terreny que l’envolta..

L’edifici

La construcció del Celler es va iniciar al 1920. Malgrat que el projecte preveia dues naus paral•leles, només se'n va construir una i la sala de màquines, a la part posterior. L'edifici consta d'una nau principal amb forma d'ela", doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants.
A la façana sud hi trobem alguns detalls arquitectònics interessants, com el doble mur de totxo massís actualment com murs de trava, les finestres "termals" amb pilars de totxo massís en una sola crugia acabades en un arc de mig punt.
Les tines de la nau principal estan disposades en dues fileres paral•leles, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats, A la tina número 10 en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: "José Montemar"al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. Al subterrani es van instal•lar dos rengles de dipòsits cilíndrics.
L'any 1957 es va construir una segona nau, és un cos rectangular. Es va destinar a l'emmagatzematge i la venda de vi i derivats. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici.

La rehabilitació

A l'agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada. Actualment el Celler està en fase de restauració sota la direcció de l'arquitecte Joan Albert Adell. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis.

La teulada que es renovarà en la seva totalitat s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’accedirà des del carrer del Pintor Murillo, es mantindrà la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es podrà veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha en l’actualitat. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis

Mare, vullc ser polític...

Recorde aquella frase de “mamá quiero ser artista” i la resposta que li dóna sa mare:

- Fill meu primer fes una carrera de profit i després ja veurem.

Una resposta semblant donarien molts pares al desig d’un fill o d’una filla de dedicar-se a la política. Això ja fa temps que es dóna.

Però ara la cosa s’ha agreujat. Ara a més del desprestigi (“tots els polítics són iguals”)  està la sospita “tots els polítics són, presumptament, corruptes”

Quin panorama!

I les paraules del Joan Fuster continuen vigents: “Si tu no fas política algú la farà per tu i, possiblement, la farà en contra teua”

Fem un pas endavant i demanem que es valori la feina del polític. Procurem que els millors, els més preparats, els més solidaris es dediquin a la política. I els que ens dediquem temporalment als afers públics, especialment els que estem a la política local, hem de col•laborar amb els fets primer, però també amb el nostre discurs, fent patent que fer política és treballar pel be comú.

Hauríem de fugir de sembrar dubtes i voler qüestionar algunes actuacions d’uns polítics locals envers altres, de manera poc seriosa i poc consistent.. Com deia ma mare “tinguem coneixement” i mantenint la crítica, no ens deixem portar per una determinada  campanya en la qual tot es vàlid.

Taula rodona: Amb Bolonya Tenim futur?

Benvinguda: Josep Maixencs. Director de l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Calalunya (ESCAC)

Presentació: Pere Navarro. Alcalde de Terrassa. Secretari de Universitat i recerca del PSC. Primer Secretari de la Federació Vallès Oest.
    

Ponents:

Ministeri d’Educació:
Màrius Rubiralta, Secretari General d’Universitats

Departament d’Innovació, Universitats i Recerca:
Joan Majó, Comissionat per a Universitats i Recerca

Campus de Terrassa (UPC):
Joseba Quevedo, Delegat del Rector

Estudiants 
Andreu Espínola, Secretari General de Associació de Joves Estudiants de Catalunya  (AJEC)


Professorat de Secundària
Xavier Laganga Director de l’IES Copèrnic


Moderadora: Dolors Puig, Diputada al Congrés. Vicepresidenta de la Comissió de Ciència i Innovació


Dia: divendres 6 de novembre del 2009

Hora: 17 h.

Lloc: Plató de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)
C. Colom (Edifici La Farinera), 84-94 Terrassa

Com arribar-hi

Enllaços::
Procés de Bolonya (Wiquipèdia)
Bolonya 2010 (Comissionat d'Universitats)
¿Que es Bolonia? (Ministerio de Educacion)
Bolonya, preguntes i respostes (UPF)
Consultes sobre Bolonya (UAB)
Bolonia en secundaria
Bolonya.org

Llibres electrònics o llibres de paper?

Diuen que aquest serà el Nadal del llibre electrònic. El sector editorial espanyol ja fa temps que es prepara per aquest canvi tecnològic i per Nadal oferiran “best sellers” en Internet

Però de què es tracta? El llibre electrònic, conegut també com a e-book, és la versió electrònica o digital dels llibres en paper de tota la vida. Els lectors electrònics tenen una pantalla que al contrari que les de plasma, LCD o TFT no emeten llum, sinó que la reflecteixen igual que el paper. Això es degut a que fan servir una tecnologia anomenada tinta electrònica que té un "efecte paper' provocat per l'absència d'il·luminació pròpia (retroiluminació) i per l'alt contrast obtingut. A més aquesta tecnologia té un baix consum ja que només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla. Per això, llegir 100 pàgines en un ordinador o una PDA és molt cansat mentre que llegir-les en un llibre electrònic és agradable.

Aquests llibres son ideals per a persones que no volen viatjar carregades de llibres, estudiants que investiguen i han de consultar molts libres o per a persones que llegeixen molt ja que permeten disposar de molts llibres emmagatzemats i de fàcil lectura o consulta i amb un menor cost d’adquisició.

Ara be, substituiran aquests llibres electrònics als llibres de paper? Com ha dit José Manuel Lara el llibre electrònic, "no serà un canvi d'un dia, sinó d'una evolució generacional, perquè una generació no canvia els seus hàbits de la nit al dia".

Als Estats Units el llibre electrònic ja compta amb un públic fidel , encara que minoritari. La venda del llibre electrònic suposo un 0,4% respecte al mateix llibre en paper.

Al nostre país s’inicia aquesta introducció amb nous lectors dispositius e-book com el Kindle d’Amazon, a més dels Inves, Sony o Papyre entre d’altres, de moment sense color.

Per tant els dos tipus de llibres conviuran durant molt temps, amb un clar predomini del llibre de paper. Jo crec que mai renunciaré al plaer de tenir un llibre a les mans i anar passant els fulls de paper, malgrat confio en disposar d’un e-book per quan viatjo o per treballar.

Que va passar quan va aparèixer la televisió? Es va comentar que acabaria amb la radio i que els cinemes deixarien d’existir. La veritat es que cadascun d’aquets mitjans va anar trobat el seu espai i tots han anat convivint.

Recordo que mon pare ens deia, “ara que tenim televisió no caldrà que us gasteu diners anant al cinema” Però no va ser així. Vam continuar sortint amb els amics i anant al cinema molts diumenges a la tarda o la nit dels dimecres.

Obrim el vial entre rotondes. S’han acabat les retencions!

Demà, dia 6, a primera hora s’obre el vial que uneix la carretera de Terrassa (BP-1503 ) amb la carretera de Sabadell (c-1413a). Entre el Molí de la Bastida, prop del McDonald’s i, el pol•lígon industrial de Can Rosès. Ja podrem circular en ambdues direccions. S’han acabat les retencions que patíem per aquestes obres.

Durant aquests mesos ha estat tancat per obres aquest vial que abans només tenia un carril de baixada. Ara i gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local, (FEIL) hem incrementat fins a quatre el nombre de carrils, dos de baixada i dos de pujada, a més d’unes voreres de quatre metres ben il•luminades i d’una important zona verda.

Us recomano que hi passeu, si pot ser a peu. Com ha canviat la zona! Ara tindrem un altra entrada de la ciutat que ha millorat substancialment.

Ja s’han iniciat les obres del Celler. Per fi!

Recordeu quan va es va enfonsar la teulada del Celler?, l’agost del 2007.
M’acabava d’estrenar com a regidor. L’edifici del Cèsar Martinell (1888-1973), l’arquitecte de les Catedrals del Vi!  Va ser una molt mala notícia d’estiu i no sabíem quin seria l’abast de la tragèdia. Pensàvem que podia caure una part del mur de la façana. Per sort tot va quedar en un ensurt ja que la teulada enfonsada no formava part de l’obra original.

A partir d’aquí vam fer un estudi en profunditat de l’edifici i vam concloure que calia reforçar una fonamentació molt escassa del Celler per assegurar la seva estabilitat. Era el moment de rehabilitar l’edifici per permetre que pugui ser visitat.

I desprès d’aconseguir una subvenció del Ministeri de Foment d’uns 700.000€ a més del pressupost municipal, vam encarregar el projecte executiu a l’arquitecte especialista en edificis històrics, Joan Albert Adell. Ja s’han adjudicat les obres i podem iniciar la primera fase que afecta a les estructures (fonamentació i teulada) i a la rehabilitació interior, fent que es pugui disposar d’una gran sala al soterrani i que tot l’edifici es pugui visitar i gaudir dels seus elements arquitectònics.

La segona fase, lligada a la primera, servirà per fer els banys i rehabilitar els porxos exteriors, i per assegurar que compleixi la normativa requerida a un edifici públic (accessibilitat, instal•lacions....).

Ara. a més, hem obtingut una subvenció dels fons europeus de 500.000€ que ens permetrà poder licitar aquesta segona fase sense problemes.

Rubí es mereix poder gaudir de la nostra Catedral del Vi. Un edifici de gran valor arquitectònic i la memòria històrica del passat vinícola de la ciutat. Com diu la dita, “Rubí noies maques i bon vi”.
Amb la rehabilitació del Celler podrem recordar el procés de producció del vi rubinenc.

Un edifici sostenible i construït en temps record, la nova escola bressol

Fa uns dies l’Alcaldessa va inaugurar l’Escola Bressol Municipal Bruna, un edifici construït en mig any i que pot marcar una línia en quan a tipologia d’edificis escolars a la ciutat
Es tracta d’un edifici original, funcional i integrat a l’entorn que està dissenyat amb criteris bioclimàtics amb una sistema de climatització natural i fent servir l’energia solar
Si us fixeu veureu que està orientat al sud i que compta amb il·luminació natural a totes les aules, tant des del pati com pel sostre. El sistema d’il•luminació elèctric es regula en funció de la intensitat lumínica exterior.
A més, per aïllar les aules s’ha construït una coberta verda amb cultiu extensiu i que com diuen els autors del projecte es convertirà en la cinquena façana. I en aquesta línia, s’ha construït uns voladissos que permeten que els raigs del sol arribin directament a les aules a l’hivern, mentre que eviten la radiació directa els mesos d’estiu
Compta amb uns mecanismes de ventilació però sense necessitat de fer servir suports calorífics o frigorífics extraordinaris i l’energia solar que s’ha instal·lat serà per a l’aigua sanitària i la calefacció. Els radiadors són de baix consum i gran rendiment calòric que al no sobrepassar els 42 graus eviten que els nens es puguin cremar.
Però a més, aquest edifici s’ha construït en un temps record. Necessitàvem que l’edifici estigues acabat per l’inici del curs escolar i ho hem aconseguit, entre d’altres factors, escollint el sistema de concurs de “projecte + obra”en el que mitjançant un concurs d’idees previ es selecciona conjuntament un equip d’arquitectes, un projecte i una empresa constructora en un sol paquet, d’aquesta manera vam guanyar alguns mesos del període de licitacions dels projectes de les obres.
Ara ja el tenim en funcionament. Un edifici amb un disseny que l’integra a l’entorn i que com va dir l’Alcaldessa, contribueix a la millora del barri de la Plana de Can Bertran, juntament amb la nova biblioteca i amb la nova plaça i l’ampliació del parquing del Mercat.

No pensis en un elefant!

Que és el que fa decantar un vot indecís? Sovint veiem que molta gent no vota l’opció que el beneficiaria més, sinó aquella en la que s’identifica, encara que potser perjudiqui els seus interessos. L’explicació que dona Lakoff a quest fenomen és la del marc conceptual, estructures que donen forma a la manera com veiem el mon, i és en funció d’aquests marcs conceptuals que una majoria de persones decideixen el seu vot. (No pensis en un elefant?, es una frase que automàticament t’obliga a pensar en aquest animal.)

El llibre analitza el que fan els conservadors i els progressistes nord-americans. Els conservadors fan servir conceptes que els ajuden a expressar millor les seves idees i a influir en l’opinió pública per portar-la cap a la seva ideologia.

Posa exemples de les victòries de Bush i de Schwarzenegger. De quina manera van fer servir marcs conceptuals per convèncer a la gent. Aquesta dreta va invertir molts diners en finançar grups d’opinió per tal de que els ajudessin a comunicar millor les idees i al mateix temps a desarticular els raonaments del contrari. I mentre tant, l’esquerra sovint queia en el parany i es limitava a contrargumentar fent servir el mateix vocabulari de la dreta.

Malgrat ser fruit d’una intervenció improvisada de l’autor i estar centrat en els estats Units, els seu contingut en part es extrapolable al nostre pais i ens aporta molts elements per entendre el que passa en el mon polític i mediàtic i per poder actuar des de l’esquera.

En definitiva, es tracta d’un llibre, curt i molt recomanable, que ens ajuda a entendre aquesta estratègia de la dreta i com s’hauria d’actuar des de l’esquerra.

Resum del llibre
Conferència de Lakoff (en anglès)