divendres, 20 de febrer de 2009

Mercadona, supermercat valencià



A vegades m’agrada anar a comprar al Mercadona perquè té productes valencians que no trobes a altres supermercats com és el cas dels fartons, fets a Alboraia, i que, un cop torrats, (només una mica) son ideals per sucar a l’orxata, però també a la xocolata desfeta. (Si aneu a València, especialment quan fa bon temps, no us oblideu de visitar Alboraia i prendre una orxata amb fartons. No us en penedireu.)
Al Mercadona també hi pots trobar embotits valencians o magdalenes i valencianes fetes a una fàbrica de la Safor, i que em recorden els sabors de la meva terra d’origen.
Doncs be, el president i principal propietari, d’aquesta cadena de supermercats valenciana, Juan Roig, té una estratègia comercial i una política de personal molt peculiar.
A més de posar condicions exigents als seus proveïdors, té una política basada en el famós SPB, “Sempre Preus Baixos”. Si us fixeu veureu que Mercadona no té ofertes temporals, sinó que té una estabilitat en els preus. Treballa amb industrials que elaboren les seves marques (Hacendado, Bosque Verde...) però ho han de fer als preus que la cadena valenciana imposa i d’aquesta manera els pot oferir productes a preus més assequibles permanent.
La seva política de personal es caracteritza per la formació contínua dels seus treballadors i treballadores i pels contractes indefinits pràcticament des del primer dia. A més crea escoles bressol per les seves treballadores, procura que els treballadors visquin prop del seu lloc de treball i no acostuma a obrir en dies festius. Aquests aspectes ajuden a augmentar la productivitat de la plantilla i afavoreixen la seva estabilitat.
Ara, davant de la crisi econòmica ha fet una aposta per reduir despeses eliminant una part de l'oferta i formats de productes amb menys demanda, entre d’altres accions. No sé com anirà, però a mi em dificulta la compra, ja que no trobo tot el que estic acostumat a comprar.
Fa uns anys, quan es va estendre per Catalunya, recordo que en un barri de Terrassa estava previst fer un supermercat d'aquesta cadena, però per dificultats amb l'immoble no va ser possible. Va ser curiós veure de quina manera els veïns d'aquell barri van reivindicar que s'instal·lés aquest supermercat.

1 comentari:

marlobato ha dit...

Completament d'acord amb tu, Roger. Aquest és un supermercat que ajusta preus, veus bona qualitat i per gent que conec que hi treballen, tenen una bona política de personal (i també facilitats per conciliar vida familiar i laboral). Segurament no són perfectes, però jo també hi vaig a comprar.