Vicenç Ferrer és un sant amb arrels valencianes (la seva família era originària de Gandia). El passat 19 de juny va morir als 89 anys.Els diaris l'anomenen el cooperant català, un filantrop (El País), l'intocable català (Vilaweb) ... Jo prefereixo qualificar-lo de sant en el sentit més popular del terme. Creients i no creients li donem un significat molt especial a aquesta paraula com a persona digna d'admiració i de ser imitada. "Persona molt virtuosa" , (diu una de les accepcions del DIEC). Una persona que ha dedicat la major part de la seva vida als demés, als més necessitats.
Durant la seva vida va rebre diverses distincions. L'any 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia . El 2000 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any 2001, la UNESCO el va anomenar Personatge destacat de la història del segle XX. I al 2008 va ser guardonat amb el Premi Català de l'Any pels lectors d'El Periódico. Al 2009 el Govern espanyol li va atorgar la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil. Fins i tot va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau.
Però el millor premi que, segurament, ha obtingut, és la mirada de cents de milers d'ulls de les persones que varen passar per casa seva els dies posteriors a la seva mort, ulls que, amb la mirada fixada a l'horitzó, es movien entre les llàgrimes incrèdules per la pèrdua del seu mestre i l'admiració més pregona envers una persona que, vinguda de lluny, els havia donat tot el que tenia i més sense demanar res a canvi.
Ara és el moment de que la seva fundació rebi aquesta distinció tant important de reconeixement de la labor que ha fet i continua fent en favor dels més desafavorits.
Diverses institucions com la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya, el Senat , així com ajuntaments, partits polítics, diaris com el Periódico s'han unit a aquesta causa. I com no, al Facebook s'ha creat un grup amb la mateixa finalitat i ja compta amb gairebé 39.000 membres.
Aquest sant català, amb arrels valencianes és mereix que la seva fundació rebi el Premi Nobel de la Pau i crec que ho aconseguirem.
2 comentaris:
Xè, és bona idea això de parlar de Vicent Ferrer i de les seues arrels valencianes. De fet, durant la seua infantesa va viure a Gandia, on els seus pares tenien un hostal, i és fill adoptiu d'aquesta ciutat des de 2001, quan era alcaldessa Pepa Frau. Ell era d'aquestes persones senzilles i alhora valentes que et reconcilien amb la teua espècie.
Estic totalment d’acord amb tu, el premi Nobel per a la fundació de Vicenç Ferrer seria absolutament just.
En aquests temps de materialisme portat a l’extrem , la figura de Vicenç Ferrer ressalta sobre manera i el seu exemple ens ha de fer pensar a tots el futur d’aquesta societat materialista.
Publica un comentari a l'entrada