Mare, vullc ser polític...

Recorde aquella frase de “mamá quiero ser artista” i la resposta que li dóna sa mare:

- Fill meu primer fes una carrera de profit i després ja veurem.

Una resposta semblant donarien molts pares al desig d’un fill o d’una filla de dedicar-se a la política. Això ja fa temps que es dóna.

Però ara la cosa s’ha agreujat. Ara a més del desprestigi (“tots els polítics són iguals”)  està la sospita “tots els polítics són, presumptament, corruptes”

Quin panorama!

I les paraules del Joan Fuster continuen vigents: “Si tu no fas política algú la farà per tu i, possiblement, la farà en contra teua”

Fem un pas endavant i demanem que es valori la feina del polític. Procurem que els millors, els més preparats, els més solidaris es dediquin a la política. I els que ens dediquem temporalment als afers públics, especialment els que estem a la política local, hem de col•laborar amb els fets primer, però també amb el nostre discurs, fent patent que fer política és treballar pel be comú.

Hauríem de fugir de sembrar dubtes i voler qüestionar algunes actuacions d’uns polítics locals envers altres, de manera poc seriosa i poc consistent.. Com deia ma mare “tinguem coneixement” i mantenint la crítica, no ens deixem portar per una determinada  campanya en la qual tot es vàlid.