dilluns, 16 d’agost del 2010

La Ciutat de les Arts i l'arquitectura miraculosa


Fa gairebé dos anys vaig escriure La ria de Rubí on comentava la transformació de la Ria de Bilbao i el que pot suposar per a una ciutat la construcció d’edificis emblemàtics.
Bilbao s’ha transformat canviant la Ria i així ho reafirma Llatzer Moix, en el seu llibre “Arquitectura milagrosa” (Anagrama 2010). El Museu Guggeggeim de Frank Gerhy va fer “milacres” en Bilbao. Va ser un encert el fet de construir un edifici espectacular, encarregant-lo a un arquitecte estrella.
Tanmateix Moix posa en qüestió algunes obres faraòniques com la Ciutat de les Arts i les Ciències de València
en les que la relació entre la necessitat i el preu de les obres encarregades no semblen proporcionada
Aquest estiu he tornat a passar per la Ciutat de les Arts i es cert que la vista exterior és impactant i és molt recomanable la visita d’alguns dels edificis com l’Oceanogràfic o l`Hemisfèric.
Tanmateix, a més de la manca de proporcionalitat apareixen altres dubtes. Per exemple la funcionalitat. La inversió arquitectònica en relació a l’ús que se li dona a l’edifici no sempre es veu justificada.
Quan vaig visitar el Museu de les Ciències Principe Felipe
em va decebre. Malgrat reconèixer la seva bellesa, es molt criticable la seva funcionalitat. Tens la impressió de que s’ha aprofitat un edifici ja construït per ubicar-hi un museu. A més algunes alçades i baranes de protecció no semblen les més adients per rebre visites de grups de nens.
Vaig comentar el tema amb gent del país i encara van aportar altres interrogants. S’havia de fer una inversió tant gran? Calia construir tants edificis i fer-los dins de la llera de l’antic riu?
Calia que tots fossin del mateix arquitecte?
Com diu Moix “València ha passat del monocultiu de cítrics ... al monocultiu Calatrava”.