Polítics amb visió de futur

Un polític, en el moment del seu relleu, va lliurar tres sobres al seu substitut, tot dient-li que quan estigués molt apurat els anés obrint per ordre. El seu contingut li podria ser de gran utilitat per orientar-lo.
L'exercici del poder té les seves complicacions i, passat un temps, el successor es trobà davant d'un seguit de problemes per als quals no veia solució, així que el nou càrrec decidí obrir el primer sobre amb una nota que deia: "Parli malament de mi. Jo tinc la culpa de tot". Encara que no li va agradar massa el consell el va posar en pràctica; amb molt bons resultats.
Al cap d'uns mesos les coses tornaven a complicar-se i decidia obrir el segon sobre: "Amb les estructures actuals no es pot fer res. Canvii-les" I començà a fer una reforma estructural, potser no massa important, però que li va aportar una millor imatge.
Va arribar a un punt, tanmateix, al cap d’un temps, en què aquestes reformes no van ser suficients i va haver d'obrir el tercer sobre, malgrat saber que era el darrer recurs de què disposava. "Comenci a escriure els tres sobres pel seu successor. El seu relleu és imminent".
Mayor Zaragoza reproduïa aquest conte rus en una article al diari "El País" ja fa uns anys.
Sóc del parer que un càrrec public, ja sigui polític o tècnic, ha de treballar com si hagués de perdurar sempre en aquesta funció. Ha de marcar-se fites a mig i llarg termini. No es pot treballar pensant en obtenir només resultats immediats. Un programa de treball ha de mirar més enllà. S'ha de tenir visió de futur i anar aportant tot el que estigui a les nostres mans.
Tot i això, hem de pensar que els càrrecs son efímers: avui hi som i demà podem no ser-hi. La vida canvia i, encara que tots som necessaris, ningú és imprescindible.
El que hem de procurar sempre és aportar el nostre granet de sorra en la construcció d'una ciutat, d'una societat millor.

Crisis de la construcció i obres aturades

Amb la crisi econòmica i davant de la reducció de l’activitat constructiva, Rubí, com tantes altres ciutats, s’ha trobat amb blocs de pisos sense habitar, amb algunes obres aturades i amb una sèrie de solars sense edificar a diversos indrets de la ciutat.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament, a principis del 2009, es va marcar un doble objectiu: per una part procurar minvar els efectes de la crisi econòmica en el sector immobiliari i de la construcció i per l’altra procurar que tots els solars no edificats i les obres aturades estiguessin en les millors condicions de seguretat i de neteja possibles

Des d’aleshores hem treballat per acomplir aquest doble objectiu. Per una banda, hem flexibilitat les condicions de les llicències concedides atorgant més temps als promotors per iniciar-les i acabar-les. Això els ha permès disposar del més temps per trobar el finançament que necessitaven per completar l’edificació.

Pel que fa a l’inici d’obres, el termini per a iniciar-les, un cop es rep la notificació de la llicència, es va ampliar de 2 a 24 mesos en el cas d’obres majors i de 2 a 6 mesos per a les menors. El termini per a l’acabament de les obres es va ampliar de 2 a 4 anys en obres majors i de 6 a 12 mesos en obres menors. Al 2009 es van acollir 48 promotors a l’ampliació d’aquesta terminis i al 2010 en van ser 46.

L’altra acció s’ha centrat en millorar la imatge i la seguretat dels solars no edificats i les obres aturades assegurant el seu tancament, neteja i manteniment. En primer lloc vam aprovar un document amb les condicions necessàries i obligatòries que calia complir per al tancament dels solars no edificats i obres aturades de propietat privada que hi ha a la ciutat. El pas següent ha estat analitzar, una per una, les situacions detectades i informar als promotors de les obres de l’obligació de complir amb els requisits.

Al 2009 es van dictar 80 ordres d’execució de tancament i neteja de solars de les quals 28 corresponien a obres aturades. Al 2010 van ser 84 les ordres d’execució de les quals 55 corresponien a obres aturades i solars no edificats.

Un dels temes que més ens ha preocupat durant aquest temps ha estat la presència de grues torres en obres aturades. És obligació del promotor assegurar el manteniment de la grua i és competència de la Generalitat (concretament del Departament d’Indústria) controlar que aquest manteniment es faci malgrat que l’obra estigui aturada.

Des de l’Ajuntament, que es qui atorga les llicències, ens vam marcar un pla d’acció per assegurar que cadascú compleixi amb les seves obligacions.

Aquest Pla ha consistit en intensificar les inspeccions i fer un seguiment de la situació d’aquestes grues, després de fer reunions amb les empreses propietàries de les grues i amb els responsables del Departament d’Indústria. Hem fet requeriments insistents a tots els agents que intervenen en els projectes d’instal·lació de la grua: al propietari del solar, al promotor de l’obra, a l’enginyer responsable i al propietari de la grua, a més de notificar-ho a la Generalitat. Amb aquestes accions hem anat aconseguint que, des del 2009, s’hagin retirat 6 grues, i que s’hagi reprès el manteniment de 3 grues més. Fins i tot, que alguna obra aturada es reactivés d’immediat o bé que demanés una ampliació del termini i mantingués totes les mesures de seguretat exigibles.

Quan no hem aconseguit resposta a les nostres peticions mitjançant el procediment administratiu, demanem l’autorització judicial per entrar a l’obra i procedir a retirar la grua de forma subsidiària.

Es tracta d’un procés lent ja que moltes empreses promotores han desaparegut o s’han dissolt. Tot i la lentitud d’aquests tràmits administratius, aquesta és una actuació prioritària per garantir la seguretat i la millora de la imatge dels carrers del municipi. Aquest procés ens ha permès que només hi hagi en aquests moments 5 grues en obres aturades, de les quals, 1 segueix el seu procés per ser retirada de manera subsidiària i la resta està en tràmits per assegurar el seu manteniment i conservació mentre es treballa per reactivar l’obra.

Xarxes socials i educació

Aquest estiu es va plantejar a Alemanya si les xarxes socials havien de formar part del currículum escolar.  A partir d'aquí vaig pensar amb l’alumnat dels nostres centres., cal ensenyar el funcionament de les xarxes a l’escola? No té una resposta fàcil però el que si que podem afirmar és, que si les xarxes socials les fa servir l’alumnat en la seva relació, l’escola no en pot quedar al marge, (i la família tampoc). Us plantejo interrogants i materials per la discussió.

Quan parlem de xarxes socials ens estem referint d’entrada a Twitter, Tuenti, Facebook,  però també d’altres que ens poden ser d’utilitat a l’aula com els blocs, Google docs, wiquis, Dropbox, Moodle, etc. (Alguns recursos útils; Guías de ayuda para la configuración de la privacidad y seguridad en redes socials, Manual de Facebook, Manual de Twitter,

Tanmateix podem incloure en aquest concepte d'altres xarxes socials que es fan servir com a entorns d’aprenentatge, com seria el cas de SocialGO, EDMODO o Ning. Son xarxes que permeten la creació de grups privats (per una classe o un curs). Aquestes xarxes es poden fer servir per crear comunitats d’aprenentatge entre docents com Internet en el aula. i Red magistral Aula Red Podeu mirar els treballs de Juan José de Haro. (Més informació a: Que son xarxes socials, Xarxes socials educatives, Xarxes socials amb socialGo)

L’ús de es xarxes com entorn educatiu i d’aprenentatge ens pot ser útil per crear comunitats, per afavorir la motivació i per fomentar la participació en l’aprenentatge

Es tracta d’aprofitar els recursos que fa servir l’alumnat (classe fora de l’aula) la qual cosa comporta un ensenyament continu i en conseqüència un treball del professor més enllà de l’horari lectiu.

Si ens preguntem quines aplicacions en línia poden fer servir, o quins projectes o activitats poden desenvolupar en entorns de xarxa social, poden trobar algunes propostes com l’experiència de Gregorio Toribio feta amb Twitter a primària,  on la que la classe opina, aporta coneixements, investiga, i en la seva xarxa social Altres experiències les trobem a batxillerat com crea grups privats al Facebook,  per exemple, per realitzar treballs en equip o per discutir temes amb tota la classes i el professor. (Recursos: EduTwitter, 10 formes de fer servir el Twitter a l’aula, Crear una xarxa privada amb els alumnes )

Finalment ens hauríem de plantejar la conveniència d’incloure l’ús de les xarxes socials dins de la programació de la formació del professorat, ja que aquest ha de ser-ne coneixedor i ha de tenir-ne una visió crítica , així com també els pares i les mares, especialment dels adolescents.

Pensem que allò que fan servir l’alumnat constantment no pot quedar al marge de l’educació i per tant el professorat i les famílies hem de ser-ne coneixedors.

------------------------------------------------
Recursos per fer servir amb l’alumnat o els fills:

• Si no lo haces en tu vida normal, ¿por qué lo haces por Internet?
• Mi vida a lo Facebook
• No lo digas por Internet
• Think befeore you post, fotos
• ¿Tienes privacidad de verdad en las redes sociales?
• Antes de colgar tu imagen en la web... piénsalo

Altres:

• Tutorial: Como proteger nuestra cuenta de Facebook. Listas, Seguridad,
• Bloquear Personas, y mas
• Redes sociales y privacidad

S’acaben les obres del Pla Zapatero

Gairebé totes les 19 obres del FEOSL ja estan acabades. Ja tenim l’anella de fibra òptica complerta, així com les obres de millora de centres esportius i educatius, les de millores mediambientals i les d’estalvi i eficiència energètica...

Aquest mes de desembre finalitzarà la reforma de l’Escardívol i la de la zona esportiva de Can Mir.

I a principis d’any, podrem gaudir dels dos nous espais culturals i de lleure: l’amfiteatre i el parc del Castell i l’entorn del complex esportiu de la Llana.

En total haurà estat una inversió de 6,2 milions d’euros i 19 projectes que incideixen directament en la millora de la ciutat.

Una de les obres que segueixo més de prop és la del Castell. Heu vist els nou amfiteatre com està quedant? Quin espai més gran per passejar, per seure, per anar amb els nens. I per descomptat per gaudir dels espectacles. Però heu vist quin colorit? Com ha guanyat el Castell! Ara ressalta molt més. Les grades fan com d’una escalinata que puja cap el Castell. La millor perspectiva la teniu des de Sant Jordi Parc.

Ara estan fent el tancament i les portes del parc que seran de còrtex, simbolitzat les portes d’una fortalesa. Més endavant instal•laran la zona de jocs infantils.

Però no només tindrem l’anfiteatre. A la part del darrera del Castell s’està acabant l’arboretum. Un parc per poder gaudir de la natura, amb arbres de diferents continents del món.

Em sembla que el pont del carrer Cadmo incrementarà el seu transit de vianants molt aviat.

CEM 25 de Setembre, un edifici integrat al parc.

Rubí ja compta amb un altre equipament esportiu, ubicat al final de la Rambla del Ferrocarril al barri del 25 de Setembre.

Es tracta d’un edifici transparent que dialoga amb el seu entorn, semisoterrat en un 75 % i amb una sola alçada visible des del parc Com comentava Santi Castan, un dels arquitectes del projecte, és com “una capsa de vidre on es reflexen els pollancres del parc” L’edifici està fraccionat en tres parts separades per plantacions de pollancres, de manera que sembla que el parc entra dins el complex esportiu. Un projecte arquitectònic realitzat amb el mínim d’impacte paisatgístic.

Dins d’aquesta actuació, a més, s’ha renovat completament el parc infantil amb jocs per a totes les edats i s’ha millorat la pista esportiva del Parc amb un nou tancament.

En quant a la millora paisatgística del Parc de la Pau i la Natura, s’han replantat alguns arbres a la zona dels jocs infantils i cap al novembre, se'n replantaran més a la resta del parc arribant als 90 arbres nous.

Al mateix temps, a continuació del Parc de la Pau i la Natura, està pràcticament finalitzant el nou Parc de Can Sant Joan amb 6 noves hectàrees de zona verda, amb uns 700 arbres de nova plantació. Un dels grans atractius del nou parc és el passeig que ressegueix i que creua en dos punts el torrent dels Alous. Una visita molt recomanable amb la família.

Miguel Hernàndez, Alfons Roig i JM Serrat

El dia 30 d’octubre celebrarem el 100è aniversari del naixement de Miguel Hernàndez “escriptor contemporani valencià en castellà”, com diu la Wiquipedia. Fill d'una família humil d'Oriola propietària d'un ramat de cabres.

Es un dels meus poetes preferits. Un poeta del poble, amb un estil humà i amb molta sinceritat poètica. “Ese escritor salido de la naturaleza como una piedra intacta, con virginidad selvática y arrolladora fuerza vital” (Pablo Neruda)

Recordo al professor Alfons Roig quan ens va presentar la versió musicada per Joan Manuel Serrat (1972) de las “Nanas de la cebolla”. Una poesia dedicada al seu fill, escrita des de la presó després de rebre una carta de la seva dona, en la que li deia que únicament s’alimentava de pa i ceba. Deia Alfons Roig que una poesia escrita en aquestes circumstàncies no es corresponia amb la versió de cançó de bressol típica que havia fet Serrat. Al professor no li agradava la versió musicada.ja  que enia amb poca força expressiva  i no reflexava el patiment del poeta . Tanmateix cal reconèixer la feina del cantant que ens va ajudar a conèixer al gran poeta Miguel Hernàndez.

Nanas de la cebolla

La cebolla es escarcha

cerrada y pobre.

Escarcha de tus días

y de mis noches.

Hambre y cebolla,

hielo negro y escarcha

grande y redonda.

En la cuna del hambre

mi niño estaba.

Con sangre de cebolla

se amamantaba.

Pero tu sangre,

escarchada de azúcar,

cebolla y hambre.

.......

La Ciutat de les Arts i l'arquitectura miraculosa

Fa gairebé dos anys vaig escriure La ria de Rubí on comentava la transformació de la Ria de Bilbao i el que pot suposar per a una ciutat la construcció d’edificis emblemàtics.
Bilbao s’ha transformat canviant la Ria i així ho reafirma Llatzer Moix, en el seu llibre “Arquitectura milagrosa” (Anagrama 2010). El Museu Guggeggeim de Frank Gerhy va fer “milacres” en Bilbao. Va ser un encert el fet de construir un edifici espectacular, encarregant-lo a un arquitecte estrella.
Tanmateix Moix posa en qüestió algunes obres faraòniques com la Ciutat de les Arts i les Ciències de València
en les que la relació entre la necessitat i el preu de les obres encarregades no semblen proporcionada
Aquest estiu he tornat a passar per la Ciutat de les Arts i es cert que la vista exterior és impactant i és molt recomanable la visita d’alguns dels edificis com l’Oceanogràfic o l`Hemisfèric.
Tanmateix, a més de la manca de proporcionalitat apareixen altres dubtes. Per exemple la funcionalitat. La inversió arquitectònica en relació a l’ús que se li dona a l’edifici no sempre es veu justificada.
Quan vaig visitar el Museu de les Ciències Principe Felipe
em va decebre. Malgrat reconèixer la seva bellesa, es molt criticable la seva funcionalitat. Tens la impressió de que s’ha aprofitat un edifici ja construït per ubicar-hi un museu. A més algunes alçades i baranes de protecció no semblen les més adients per rebre visites de grups de nens.
Vaig comentar el tema amb gent del país i encara van aportar altres interrogants. S’havia de fer una inversió tant gran? Calia construir tants edificis i fer-los dins de la llera de l’antic riu?
Calia que tots fossin del mateix arquitecte?
Com diu Moix “València ha passat del monocultiu de cítrics ... al monocultiu Calatrava”.

L'Espona: Centre de dansa Tradicional

Hem donat el tret d’inici d’obres per convertir l’Espona en la seu del futur centre de dansa tradicional. Hi he assistit, per delegació de l’Alcaldessa, amb el Conseller Tresserras i el company Martí Pujol. Ha estat un acte senzill que dona el tret de sortida d’aquestes obres.
L’edifici actual és el que queda de l’antiga fàbrica Espona construïda al 1945 per l’empresa Gaspà i Parramon i remodelada al 1970 quan la va adquirir la fundació J. Espona. Al 1980 va ser adquirida per l'INCASOL, que va enderrocar la major part per a construir habitatges.
Es traca d’ edifici que presenta moltes qualitats per convertir-se en Centre de la dansa. Jo en destacaria dues:
- Les dimensions generoses de les sales de ball i,
- La llum que inunda l’edifici
L’escola comptarà amb dues sales d’assaig (una per l’Esbart dansaire i una altra pel Centre de Dansa), una sala polivalent, sala de reunions, vestidors, magatzem per l’atrezzo, i diversos espais administratius i de serveis
Aquesta actuació en un edifici emblemàtic de la ciutat esta emmarcada dins del pla d’actuacions en el que estan inclosos la resta d’edificis del nostre patrimoni arquitectònic com son l’antiga fàbrica Josa (nova biblioteca municipal), el Celler Cooperatiu, l’Ateneu, La Torre Bassas, el Castell, La Torre Salduba, i La Masia de Can Serra,
Recuperar el nostre patrimoni i rehabilitar-lo es un dels “fets” d’aquest equip de govern i del que tots ens podrem sentir molt orgullosos.

Visita d’obres a la nova escola bressol

Avui he visitat la nova escola bressol del Bullidor. Ja estan totes les aules acabades, així com la cuina, la bugaderia, les sales polivalents i els despatxos. Les aules són molt grans amb grans finestrals i molta llum. Disposen de canviadors lavabos i dormitoris.
S’ha pintat d’uns colors vius, molt idonis per una escola infantil
S’ha tingut cura de detalls pensant amb els més petits, com posar proteccions a les portes i al radiadors. També s’ha pensat amb dotar l’escola de connexió a Internet a totes les aules i despatxos, així com intèrfons.
Però el que més m’agrada de l’escola es l’enorme espai de les classes. Quin luxe! A més de la seva ubicació, al centre de la ciutat!a s’han iniciat les obres del pati amb l’objectiu de que estiguis finalitzades per l‘inici de classes al setembre.
Hi haurà un pati cobert pels més petits, amb un terra de cautxú per que puguin gatejar sense perills.
El pati gran serà pels altres infants i disposarà d’una zona jocs i d’un sorral. També hi haurà un armari d’obra per deixar les pales les galledes, els cotxets i altres estris.
Es renovarà la tanca existent i es milloraran els accessos des de la zona de correus.
Al setembre tindrem una altra obra acabada.
Com diu la nostra alcaldessa, mai a la història de la ciutat s’havia fet una inversió pública tan gran!

José María Díez-Alegría

José María Díez-Alegría ha mort als 98 anys. Gairebé un segle de vida dedicada en gran part al servei dels altres. Alegria tenia els seus seguidors i els seus detractors, com tots els grans personatges.
Recullo una de les seves anècdotes en la biografia publicada per Pedro Miguel Lamet que també va treballar al "Pozo del Tio Raimundo" i que ens ajuden a entendre la seva manera de pensar i de viure.

Explica que una catequista de dones adultes a Andalusia es va topar amb una jove molt pobra, casada i amb fills, que se n'havia anat a viure amb un vell.
-Dona, has de tornar, no pots seguir amb el vell.
-Es clar que sí, senyoreta. Però és que el vell morirà de seguida, i jo em quedaré amb una caseta molt apanyada, em porto al meu marit i als meus fills, i problema resolt.
-Però, dona, és que això va contra la llei de Déu.
La dona va respondre amb convicció: "No, senyoreta, si jo amb el Senyor no tinc cap dificultat. Jo li dic al Senyor: Senyor, tu em perdones a mi i jo et perdono a tu "per tenir-me tan pobra", va matisar Alegria, i estem en pau"

Diuen que Diez-Alegria era un jesuïta sense papers.

Visita d’obres a un nou gran parc urbà

L’altre dia vaig fer una visita d’obres al Parc de la Bòbila Saltó, a la Plaça Josep Tarradellas. Entre el carrer General Castaños i Eivissa

Es una de les darreres obres del FEIL

Vaig quedar impressionat. Quina meravella. L’arquitecta Olga Tarrasó ha dissenyat un gran parc urbà en una zona que té desnivells importants. Cal felicitar-la pel seu projecte i pel seguiment de les obres. A més l’empresa constructora està treballant amb molta cura i això es nota en els acabats.

Quan vaig veure el projecte em va semblar un projecte interessant però no vaig arribar a captar els matisos i els detalls que he pogut observar en la meva visita, ara que l’obra està en la seva recta final.

Ara que les obres es troben avançades aniran apareixent subtilment el verd que sorgirà en mig del gris del formigó i de les peces de paviment prefabricat.

Es sorprenent com l’arquitecta ha combinat les zones verdes amb gespa i les mixtes amb verd entre les pedres (uns 2000 m2) amb la zona de jocs infantils, la zona de sauló i les zones de ciment, les pujades de pendent suau, la il•luminació, els bancs, l’arbrat... En total es planten més de 100 arbres (plataners, nogueres...), tant a les zones verdes com a les zones enrajolades.

Sobta com s’ha jugat amb els materials: les escales de pedra amb tonalitats diferents; les esplanades i diversos camins fets amb ciment de diferents acabats i tractaments tot combinant amb els arbres i les zones verdes;

S’ha de veure!

Per una segona fase s’ha reservat l’espai per a una escola bressol que estarà integrada aprofitant un dels desnivells. Quin encert! Mentrestant tindrem una esplanada de sauló en la que els infants hi podran jugar.

Aviat podrem gaudir d’aquest nou parc a la Zona Nord de la Ciutat. Com guanyarà el barri i la ciutat. Es un dels tres parcs que es realitzen o es completen amb el FEIL, juntament amb el de Ca n’Alzamora i el de l’entorn de l’escola bressol Lluna.

A més aviat també podrem passejar pel parc de Can Sant Joan, al barri 25 de Setembre, al costat del Torrent dels Alous.

Treballem per vostè, disculpi les molèsties

El dijous passat al Ple vaig haver de respondre a una moció sobre inversions. Em va servir per fer un repàs de les inversions del mandat i vaig recordar les paraules de l’Alcaldessa: “Mai a la història de la ciutat s'havia fet una inversió pública tan gran”.

Si mirem les inversions fetes o programades des de juny del 2007, tant les d’inversió municipal com les del FEIL i les del FEOSL (FEIL2), més les que ha fet la Generalitat veiem que s’han destinat milions d’euros, per a inversions a Rubí.

Tenim grans obres com la nova Biblioteca o el Pavelló esportiu de la Llana o la Rambla del Ferrocarril.

El que s’ha fet referent el nostre patrimoni històric. S’ha rehabilitat el Castell, s’està rehabilitant el Celler, el Bullidor i la Torre Salduba i aviat començaran les obres a l’Ateneu, l’Espona, la Masia de Can Serra, l’Escardívol i la Torre Bassas.

Déu n’hi do!

A més a més amb el FEIL 2 es construirà un parc arboretum al voltant del Castell i un amfiteatre amb capacitat per a unes 2000 persones. Podrem tenir un gran aforament pels espectacles de Festa Major, com l’actuació de l’Esbart Dansaire, i tots els que es puguin programar en aquest nou espai. Un parc cèntric on poder passejar i gaudir amb la família que quedarà integrat dins de la zona del castell envoltat per arbres de tots els continents.

També vam parlar de les noves escoles i de les reformes i millores que s’han fet, de les noves places com la plaça de la Sardana o la plaça del Mercat (en construcció) i aviat la plaça del Dr. Guardiet. Dels nous parcs com el de Can Sant Joan i el de Ca n’Alzamora. Dels col•lectors petits i grans (ara comencen les obres del soterrament d’un nou tram del col•lector de Ca n’Alzamora i el del col•lector del carrer Mallorca. Dels nous vials com el carrer Abat Escarré o el vial entre les rotondes del Molí de la Bastida i Can Rosés.

Són moltes les actuacions que es fan en aquest mandat per posar al dia la ciutat. Aquest mes i el que ve son mesos d'inici d'obres.

Us demanem la vostra comprensió i col•laboració.

Pla Zapatero: s’acaba el FEIL i comença el FEOSL

Ja està en marxa el segon FEIL. Tal i com va comentar l’alcaldessa quan va parlar del pressupost del 2010 , Rubí disposa de més de 6 milions del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL o Pla Zapatero 2) destinats a inversions. Com sabeu el FEIL 1 ens ha permès fer millores importants a la ciutat i ja està pràcticament finalitzat (estan acabant-se les obres del parc de la Bòbila Saltó, si les pluges ens ho permeten). Ara estem preparant tots els processos de les noves inversions del FEIL 2 (posar FEOSL em costa una mica) i a la Revista la Ciutat, d’aquest mes

trobareu informació sobre les inversions del FEIL 2 i les del pressupost municipal.

Entre els projectes a realitzar destacaria els que fan referència a l’estalvi i a l’eficiència energètica dels equipaments públics (educatius, esportius, culturals, socials...).

Amb el FEIL 1 ja hem fet una inversió important per fer més eficient i estalviar amb l’enllumenat públic, en les escoles i altres edificis públics.

Ara farem un pas més amb una doble direcció, per una part instal•lant nous elements com airejadors a les aixetes, llums de baix consum, temporitzadors i termostats d’ambient; en segon lloc instal•lant plaques fotovoltaiques i finalment millorant la formació del personal per fomentar un millor ús de la climatització, de la il•luminació i l’estalvi de l’aigua.

Segurament no és el projecte més important econòmicament parlant, però l’estalvi energètic, i més en un temps de crisi com l’actual, ha de ser una prioritat i als serveis públics s’ha de visualitzar de manera especial.

El Celler al Wiquipèdia

He trobat una nova entrada del Celler a la Wiquipèdia

El Celler Cooperatiu de Rubí (1920-1921) és un edifici modernista situat entre els carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello, obra del Cèsar Martinell. Va ser el penúltim celler que va construir.

L’entitat Celler Cooperatiu

L'entitat anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l'actual Casino Espanyol. Un grup de 119 pagesos van decidir formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Aquesta entitat va adquirir uns terrenys de 3.189 metres quadrats per edificar-hi un celler. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel•lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble d'Antoni Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet.
El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a "l'Unió de vinyaters de Catalunya". A l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica.
A finals del 1932 el Celler es va deslligar de la Cambra agrícola i després de diverses fusions i canvis cap a 1939 va adoptar el nom de Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada.
La societat es va anar ampliant fins al 1958. Paral•lelament la seva cabuda de vi va anar augmentant fins als 27.000 hl.
Als anys 60 comença a entrar en decadència Es va iniciar amb la riuada de 1962. A la dècada dels 70 va patir els efectes de la decadència vitícola i es va anar reduint la seva producció. Va ser l’any 1989 que la cooperativa va plegar ja que la seva capacitat va quedar reduïda a 2.000 hl,. I l’Ajuntament va adquirir l'edifici i el terreny que l’envolta..

L’edifici

La construcció del Celler es va iniciar al 1920. Malgrat que el projecte preveia dues naus paral•leles, només se'n va construir una i la sala de màquines, a la part posterior. L'edifici consta d'una nau principal amb forma d'ela", doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants.
A la façana sud hi trobem alguns detalls arquitectònics interessants, com el doble mur de totxo massís actualment com murs de trava, les finestres "termals" amb pilars de totxo massís en una sola crugia acabades en un arc de mig punt.
Les tines de la nau principal estan disposades en dues fileres paral•leles, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats, A la tina número 10 en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: "José Montemar"al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. Al subterrani es van instal•lar dos rengles de dipòsits cilíndrics.
L'any 1957 es va construir una segona nau, és un cos rectangular. Es va destinar a l'emmagatzematge i la venda de vi i derivats. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici.

La rehabilitació

A l'agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada. Actualment el Celler està en fase de restauració sota la direcció de l'arquitecte Joan Albert Adell. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis.

La teulada que es renovarà en la seva totalitat s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’accedirà des del carrer del Pintor Murillo, es mantindrà la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es podrà veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha en l’actualitat. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis

Mare, vullc ser polític...

Recorde aquella frase de “mamá quiero ser artista” i la resposta que li dóna sa mare:

- Fill meu primer fes una carrera de profit i després ja veurem.

Una resposta semblant donarien molts pares al desig d’un fill o d’una filla de dedicar-se a la política. Això ja fa temps que es dóna.

Però ara la cosa s’ha agreujat. Ara a més del desprestigi (“tots els polítics són iguals”)  està la sospita “tots els polítics són, presumptament, corruptes”

Quin panorama!

I les paraules del Joan Fuster continuen vigents: “Si tu no fas política algú la farà per tu i, possiblement, la farà en contra teua”

Fem un pas endavant i demanem que es valori la feina del polític. Procurem que els millors, els més preparats, els més solidaris es dediquin a la política. I els que ens dediquem temporalment als afers públics, especialment els que estem a la política local, hem de col•laborar amb els fets primer, però també amb el nostre discurs, fent patent que fer política és treballar pel be comú.

Hauríem de fugir de sembrar dubtes i voler qüestionar algunes actuacions d’uns polítics locals envers altres, de manera poc seriosa i poc consistent.. Com deia ma mare “tinguem coneixement” i mantenint la crítica, no ens deixem portar per una determinada  campanya en la qual tot es vàlid.

Taula rodona: Amb Bolonya Tenim futur?

Benvinguda: Josep Maixencs. Director de l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Calalunya (ESCAC)

Presentació: Pere Navarro. Alcalde de Terrassa. Secretari de Universitat i recerca del PSC. Primer Secretari de la Federació Vallès Oest.
    

Ponents:

Ministeri d’Educació:
Màrius Rubiralta, Secretari General d’Universitats

Departament d’Innovació, Universitats i Recerca:
Joan Majó, Comissionat per a Universitats i Recerca

Campus de Terrassa (UPC):
Joseba Quevedo, Delegat del Rector

Estudiants 
Andreu Espínola, Secretari General de Associació de Joves Estudiants de Catalunya  (AJEC)


Professorat de Secundària
Xavier Laganga Director de l’IES Copèrnic


Moderadora: Dolors Puig, Diputada al Congrés. Vicepresidenta de la Comissió de Ciència i Innovació


Dia: divendres 6 de novembre del 2009

Hora: 17 h.

Lloc: Plató de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)
C. Colom (Edifici La Farinera), 84-94 Terrassa

Com arribar-hi

Enllaços::
Procés de Bolonya (Wiquipèdia)
Bolonya 2010 (Comissionat d'Universitats)
¿Que es Bolonia? (Ministerio de Educacion)
Bolonya, preguntes i respostes (UPF)
Consultes sobre Bolonya (UAB)
Bolonia en secundaria
Bolonya.org

Llibres electrònics o llibres de paper?

Diuen que aquest serà el Nadal del llibre electrònic. El sector editorial espanyol ja fa temps que es prepara per aquest canvi tecnològic i per Nadal oferiran “best sellers” en Internet

Però de què es tracta? El llibre electrònic, conegut també com a e-book, és la versió electrònica o digital dels llibres en paper de tota la vida. Els lectors electrònics tenen una pantalla que al contrari que les de plasma, LCD o TFT no emeten llum, sinó que la reflecteixen igual que el paper. Això es degut a que fan servir una tecnologia anomenada tinta electrònica que té un "efecte paper' provocat per l'absència d'il·luminació pròpia (retroiluminació) i per l'alt contrast obtingut. A més aquesta tecnologia té un baix consum ja que només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla. Per això, llegir 100 pàgines en un ordinador o una PDA és molt cansat mentre que llegir-les en un llibre electrònic és agradable.

Aquests llibres son ideals per a persones que no volen viatjar carregades de llibres, estudiants que investiguen i han de consultar molts libres o per a persones que llegeixen molt ja que permeten disposar de molts llibres emmagatzemats i de fàcil lectura o consulta i amb un menor cost d’adquisició.

Ara be, substituiran aquests llibres electrònics als llibres de paper? Com ha dit José Manuel Lara el llibre electrònic, "no serà un canvi d'un dia, sinó d'una evolució generacional, perquè una generació no canvia els seus hàbits de la nit al dia".

Als Estats Units el llibre electrònic ja compta amb un públic fidel , encara que minoritari. La venda del llibre electrònic suposo un 0,4% respecte al mateix llibre en paper.

Al nostre país s’inicia aquesta introducció amb nous lectors dispositius e-book com el Kindle d’Amazon, a més dels Inves, Sony o Papyre entre d’altres, de moment sense color.

Per tant els dos tipus de llibres conviuran durant molt temps, amb un clar predomini del llibre de paper. Jo crec que mai renunciaré al plaer de tenir un llibre a les mans i anar passant els fulls de paper, malgrat confio en disposar d’un e-book per quan viatjo o per treballar.

Que va passar quan va aparèixer la televisió? Es va comentar que acabaria amb la radio i que els cinemes deixarien d’existir. La veritat es que cadascun d’aquets mitjans va anar trobat el seu espai i tots han anat convivint.

Recordo que mon pare ens deia, “ara que tenim televisió no caldrà que us gasteu diners anant al cinema” Però no va ser així. Vam continuar sortint amb els amics i anant al cinema molts diumenges a la tarda o la nit dels dimecres.

Obrim el vial entre rotondes. S’han acabat les retencions!

Demà, dia 6, a primera hora s’obre el vial que uneix la carretera de Terrassa (BP-1503 ) amb la carretera de Sabadell (c-1413a). Entre el Molí de la Bastida, prop del McDonald’s i, el pol•lígon industrial de Can Rosès. Ja podrem circular en ambdues direccions. S’han acabat les retencions que patíem per aquestes obres.

Durant aquests mesos ha estat tancat per obres aquest vial que abans només tenia un carril de baixada. Ara i gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local, (FEIL) hem incrementat fins a quatre el nombre de carrils, dos de baixada i dos de pujada, a més d’unes voreres de quatre metres ben il•luminades i d’una important zona verda.

Us recomano que hi passeu, si pot ser a peu. Com ha canviat la zona! Ara tindrem un altra entrada de la ciutat que ha millorat substancialment.

Ja s’han iniciat les obres del Celler. Per fi!

Recordeu quan va es va enfonsar la teulada del Celler?, l’agost del 2007.
M’acabava d’estrenar com a regidor. L’edifici del Cèsar Martinell (1888-1973), l’arquitecte de les Catedrals del Vi!  Va ser una molt mala notícia d’estiu i no sabíem quin seria l’abast de la tragèdia. Pensàvem que podia caure una part del mur de la façana. Per sort tot va quedar en un ensurt ja que la teulada enfonsada no formava part de l’obra original.

A partir d’aquí vam fer un estudi en profunditat de l’edifici i vam concloure que calia reforçar una fonamentació molt escassa del Celler per assegurar la seva estabilitat. Era el moment de rehabilitar l’edifici per permetre que pugui ser visitat.

I desprès d’aconseguir una subvenció del Ministeri de Foment d’uns 700.000€ a més del pressupost municipal, vam encarregar el projecte executiu a l’arquitecte especialista en edificis històrics, Joan Albert Adell. Ja s’han adjudicat les obres i podem iniciar la primera fase que afecta a les estructures (fonamentació i teulada) i a la rehabilitació interior, fent que es pugui disposar d’una gran sala al soterrani i que tot l’edifici es pugui visitar i gaudir dels seus elements arquitectònics.

La segona fase, lligada a la primera, servirà per fer els banys i rehabilitar els porxos exteriors, i per assegurar que compleixi la normativa requerida a un edifici públic (accessibilitat, instal•lacions....).

Ara. a més, hem obtingut una subvenció dels fons europeus de 500.000€ que ens permetrà poder licitar aquesta segona fase sense problemes.

Rubí es mereix poder gaudir de la nostra Catedral del Vi. Un edifici de gran valor arquitectònic i la memòria històrica del passat vinícola de la ciutat. Com diu la dita, “Rubí noies maques i bon vi”.
Amb la rehabilitació del Celler podrem recordar el procés de producció del vi rubinenc.

Un edifici sostenible i construït en temps record, la nova escola bressol

Fa uns dies l’Alcaldessa va inaugurar l’Escola Bressol Municipal Bruna, un edifici construït en mig any i que pot marcar una línia en quan a tipologia d’edificis escolars a la ciutat
Es tracta d’un edifici original, funcional i integrat a l’entorn que està dissenyat amb criteris bioclimàtics amb una sistema de climatització natural i fent servir l’energia solar
Si us fixeu veureu que està orientat al sud i que compta amb il·luminació natural a totes les aules, tant des del pati com pel sostre. El sistema d’il•luminació elèctric es regula en funció de la intensitat lumínica exterior.
A més, per aïllar les aules s’ha construït una coberta verda amb cultiu extensiu i que com diuen els autors del projecte es convertirà en la cinquena façana. I en aquesta línia, s’ha construït uns voladissos que permeten que els raigs del sol arribin directament a les aules a l’hivern, mentre que eviten la radiació directa els mesos d’estiu
Compta amb uns mecanismes de ventilació però sense necessitat de fer servir suports calorífics o frigorífics extraordinaris i l’energia solar que s’ha instal·lat serà per a l’aigua sanitària i la calefacció. Els radiadors són de baix consum i gran rendiment calòric que al no sobrepassar els 42 graus eviten que els nens es puguin cremar.
Però a més, aquest edifici s’ha construït en un temps record. Necessitàvem que l’edifici estigues acabat per l’inici del curs escolar i ho hem aconseguit, entre d’altres factors, escollint el sistema de concurs de “projecte + obra”en el que mitjançant un concurs d’idees previ es selecciona conjuntament un equip d’arquitectes, un projecte i una empresa constructora en un sol paquet, d’aquesta manera vam guanyar alguns mesos del període de licitacions dels projectes de les obres.
Ara ja el tenim en funcionament. Un edifici amb un disseny que l’integra a l’entorn i que com va dir l’Alcaldessa, contribueix a la millora del barri de la Plana de Can Bertran, juntament amb la nova biblioteca i amb la nova plaça i l’ampliació del parquing del Mercat.