Diu una amiga meua que un polític local és un polític de trinxeres. Està sempre a primera línia. El polític a nivell autonòmic o estatal es troba a una certa distància del seu electorat per una part i, per l'altra, els temes als que es dedica no solen tenir una repercussió tan immediata amb les persones a les que afecta. Si elabora una llei aquesta tindrà uns efectes a mig o llarg termini, però no de manera imminent. El polític local veu als seus electors a cada moment. En un poble o ciutat mitjana tothom es coneix i qualsevol moment és bo per proposar, criticar o exigir alguna cosa al regidor/a o alcalde/ssa que es troba al carrer, al cinema o comprant.
Recordo una visita a la festa de barri, dels Avets, en la que alguns veïns van aprofitar per plantejar els problemes que els afectaven, especialment els que feien referència a una antena de telefonia que els preocupava molt. A partir d'aquí alguns companys de l'Ajuntament vam haver de d'assistir un altre dia a una assemblea a la plaça del barri, ja que no hi cabíem tots al local de l'associació de veïns. Tothom va poder manifestar el seu neguit i fer-nos les crítiques pertinents per les nostres actuacions i les propostes de solució. Uns es van expressar més calmats, altres no tant. Jo feia poc que era regidor i vaig respirar quan es va acabar l'assemblea que va durar bastant. Per sort, el tema que més els preocupava es va poder solucionar al cap d'unes setmanes.
La feina del polític local és molt enriquidora i pot donar moltes satisfaccions. Es té a les mans la possibilitat de resoldre temes, d'aportar solucions que millorin la vida ciutadana, la vida dels veïns i veïnes de la pròpia ciutat. En alguns casos els seus efectes són immediats, per exemple millorant les places, ampliant les voreres o plantant més arbres. En altres ocasions es treballen temes, que encara que es veuen de seguida, serviran per millorar el futur de la ciutat, com és el cas del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).
Per això hem de treballar tots per tal de que tothom, però especialment els joves, s’apuntin a participar en la millora de la ciutat i per tant, a col·laborar en la política, municipal.
Recordant al President J F Kennedy, diria: "no et preguntis què pot fer Rubí per tu, sinó què pots fer tu per Rubí" La política local és cosa de tots.
Recordo una visita a la festa de barri, dels Avets, en la que alguns veïns van aprofitar per plantejar els problemes que els afectaven, especialment els que feien referència a una antena de telefonia que els preocupava molt. A partir d'aquí alguns companys de l'Ajuntament vam haver de d'assistir un altre dia a una assemblea a la plaça del barri, ja que no hi cabíem tots al local de l'associació de veïns. Tothom va poder manifestar el seu neguit i fer-nos les crítiques pertinents per les nostres actuacions i les propostes de solució. Uns es van expressar més calmats, altres no tant. Jo feia poc que era regidor i vaig respirar quan es va acabar l'assemblea que va durar bastant. Per sort, el tema que més els preocupava es va poder solucionar al cap d'unes setmanes.
La feina del polític local és molt enriquidora i pot donar moltes satisfaccions. Es té a les mans la possibilitat de resoldre temes, d'aportar solucions que millorin la vida ciutadana, la vida dels veïns i veïnes de la pròpia ciutat. En alguns casos els seus efectes són immediats, per exemple millorant les places, ampliant les voreres o plantant més arbres. En altres ocasions es treballen temes, que encara que es veuen de seguida, serviran per millorar el futur de la ciutat, com és el cas del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).
Per això hem de treballar tots per tal de que tothom, però especialment els joves, s’apuntin a participar en la millora de la ciutat i per tant, a col·laborar en la política, municipal.
Recordant al President J F Kennedy, diria: "no et preguntis què pot fer Rubí per tu, sinó què pots fer tu per Rubí" La política local és cosa de tots.
2 comentaris:
Vostè no ho sé pas perquè no el conec, però la major part dels polítics són una colla de "cantamañanas". A la transició, ser polític era una cosa de més a més, perquè tots tenien una altra professió. Avui, no: ser polític és posar-se en una cursa per escalar posicions i viure el millor possible.
En primer lloc gracies pe seu comentari.
Es cert que alguns dels polítics són com vostè diu. Crec que era el senyor Zaplana, el que va dir que estava a la política per fer-se ric. Però no és generalitzable.
El mateix podrien dir dels mestres. La major part d'ells són persones que es dediquen plenament a l'educació de manera vocacional o professional. Tanmateix hi ha alguns d'ells que ho fan únicament per guanyar-se un sou amb el mínim esforç possible. I aquests son els que més es veuen i desprestigien aquesta digna professió.
També li haig de dir, que com a tot arreu, cal que siguem exigents amb els polítics, per evitat que això que vostè comenta pugui ser una realitat. I per altra part cal que tots mirem de fer política en el sentit que vaig expressar al meu primer escrit d'aquest bloc "Ser polític a Rubí"
Publica un comentari a l'entrada