Quins vials farem amb el FEIL?

El primer és l'ampliació del vial entre les rotondes de les carreteres BP-1503 y C-1413a. Des de la rotonda de Can Rosés podem accedir a la rotonda de la carretera de Terrassa davant de la DSV, però si venim de la carretera de les Fonts no podem fer servir aquesta via per anar cap a la rotonda de Can Rosés. Únicament hi ha un carril on havia d’haver-ne dos. Quan es va construir aquest vial, ja fa uns quants anys, va quedar incomplet i amb unes tanques New Jersei provisionals per barrar el pas, que es van quedar de manera permanent. Ara, per fi, i dins del Pla Zapatero (FEIL) podrem completar aquest Vial entre rotondes i urbanitzar aquest entorn. Quin canvi que veurem aviat! Les obres costaran un milió d'euros però paguen la pena. Aquest vial està a una de les entrades de la ciutat que millorà considerablement.
I el carrer Abat Escarré? Un carrer amb molta circulació especialment de vianants, una via important de la ciutat, però amb una part de voreres estretes i amb una calçada deteriorada. Dins del Pla Zapatero, s’ha previst fer completament nou aquest carrer amb dues parts ben definides. A la part de dalt (fins al carrer Príncep) s’ampliaran les voreres, procurant mantenir els aparcaments existents, però a partir d’aquí i fins a la Plaça Pearson, el carrer serà de prioritat invertida, a un sol nivell com el carrer de Barcelona, on els vianants tenen la prioritat. Aquesta actuació va acompanyada de la renovació del mobiliari urbà amb bancs, fanals, papereres, senyalització... El cost d’aquesta obra és d'uns 600.000 €.
Un altre vial que es farà és el vial d'accés a la nova escola del Carrer Mallorca que unirà aquest carrer amb l'Avinguda de l'Estatut a través del carrer Anton Borja. Lluminàries, voreres amples, aparcament, bancs... Amb un pressupost de sis-cents noranta-dos mil euros
Al passeig de la Riera, el tram que hi ha a continuació de la Plaça de la Sardana, es farà de nou, perllongant aquesta plaça entre els carrers Zamenhoff i Bullidor. Tindrem un carrer d’un sol nivell, amb noves lluminàries, voreres i mobiliari urbà. El pressupost és de 100.000€ .
Per un altre costat, s'urbanitzarà la zona dels carrers Segre, Llobregat, Francolí i Iriarte, amb un pressupost de sis-cents mil Euros. Això significa que aviat podrem completar el carrer Segre. i disposar de dos carrils en cada direcció. A la mateixa zona es farà una actuació d'instal·lació de l'enllumenat públic a l'av. Astronomia, plaça Urania i av. Comas i Solà. Es tracta de fer voreres i col·locar noves lluminàries principalment, amb un cost de 400.000€.
La darrera intervenció es farà a Can Fatjó. Fonamentalment a la zona dels carrers Or, Diamant i Topazi. Es faran diverses voreres i es millorarà la il·luminació (100.000€).
Estem parlant d'una inversió de quasi tres milions en nous vials a la ciutat.
I quan comencen les obres? Ja mateix. A partir del 6 d’abril es posa en marxa tota la maquinària constructiva i després de Setmana Santa veurem l’inici real de les obres.
Que no ens passi res!
Perquè aquests projectes són set d’un total de 31 que formen part del FEIL i d'altres que es fan amb inversió municipal. Tindrem moltes obres en marxa i això sempre produeix molèsties, temporals, però molèsties al cap i a la fi. Ara bé, totes aquestes obres acabaran a finals d'any i segur que llavors tothom ens haurem oblidat dels inconvenients i gaudirem d'aquests nous vials com si sempre haguessin estat així.

Nous parcs amb el FEIL

A les inversions del Pla Zapatero a Rubí s’han inclòs les obres de tres parcs o zones verdes: el parc de l’antiga Bòbila Saltó a la Zona Nord, el parc de Ca n’Alzamora i el parc de l’avinguda de les Olimpíades, darrera de l’Escola Bressol Municipal Lluna.

El més important pel seu import, és el parc de l’antiga Bòbila Saltó al barri de la Zona Nord que dotarà d’una nova zona verda a la ciutat. Es crearan unes plataformes per salvar els desnivells del parc i es marcaran uns recorreguts que connectin les diferents plataformes. A més es mirarà que sigui un parc sostenible. Pensant amb els més menuts, s’instal•laran uns jocs infantils. El cost de les obres és de 2,2 milions d’euros.
El segon parc és el de Ca n’Alzamora, al carrer d'Antoni Sedó. Un parc ja existent però que ara es millorarà de manera considerable amb un cost al voltant del mig milió d’euros. A més de solucionar la recollida i canalització de les agües pluvials, es pavimentaran vials interiors, es farà una nova plantació d’arbres, s’habilitarà una zona de jocs infantils i es col•locaran bancs. Aquesta actuació es completarà amb l’enderroc de les naus de l’antiga fàbrica de Can Sedó que es troben al costat del parc.
Al barri de Ca n’Oriol, prop de l’avinguda de l’Estatut es farà el tercer parc amb més arbres, nous fanals, bancs i zona de jocs infantils. També s’urbanitzarà un pas per vianants que uneix l’avinguda de les Olimpíades amb el carrer de Barcelona D’aquesta manera a més de tenir un nou parc es millorà el voltant de l’EBM Lluna. El pressupost és de 350.000€.
Varies vegades hem parlat amb els veïns de la zona de Ca n'Oriol-Can Rosés, i moltes de les famílies han coincidit en que era una prioritat disposar d'una zona de jocs infantils on poder anar amb els infants. Ens comentaven que hi havia diversos terrenys on poder ubicar aquesta zona de jocs a la zona de l'Avinguda de l'Estatut- Avinguda Olimpíades, prop de l'Escola Bressol Municipal Lluna. Ara finalment, i gràcies al Pla Zapatero, aquest nou parc tan necessari serà una realitat aquest any.

Mercadona, supermercat valencià

A vegades m’agrada anar a comprar al Mercadona perquè té productes valencians que no trobes a altres supermercats com és el cas dels fartons, fets a Alboraia, i que, un cop torrats, (només una mica) son ideals per sucar a l’orxata, però també a la xocolata desfeta. (Si aneu a València, especialment quan fa bon temps, no us oblideu de visitar Alboraia i prendre una orxata amb fartons. No us en penedireu.)
Al Mercadona també hi pots trobar embotits valencians o magdalenes i valencianes fetes a una fàbrica de la Safor, i que em recorden els sabors de la meva terra d’origen.
Doncs be, el president i principal propietari, d’aquesta cadena de supermercats valenciana, Juan Roig, té una estratègia comercial i una política de personal molt peculiar.
A més de posar condicions exigents als seus proveïdors, té una política basada en el famós SPB, “Sempre Preus Baixos”. Si us fixeu veureu que Mercadona no té ofertes temporals, sinó que té una estabilitat en els preus. Treballa amb industrials que elaboren les seves marques (Hacendado, Bosque Verde...) però ho han de fer als preus que la cadena valenciana imposa i d’aquesta manera els pot oferir productes a preus més assequibles permanent.
La seva política de personal es caracteritza per la formació contínua dels seus treballadors i treballadores i pels contractes indefinits pràcticament des del primer dia. A més crea escoles bressol per les seves treballadores, procura que els treballadors visquin prop del seu lloc de treball i no acostuma a obrir en dies festius. Aquests aspectes ajuden a augmentar la productivitat de la plantilla i afavoreixen la seva estabilitat.
Ara, davant de la crisi econòmica ha fet una aposta per reduir despeses eliminant una part de l'oferta i formats de productes amb menys demanda, entre d’altres accions. No sé com anirà, però a mi em dificulta la compra, ja que no trobo tot el que estic acostumat a comprar.
Fa uns anys, quan es va estendre per Catalunya, recordo que en un barri de Terrassa estava previst fer un supermercat d'aquesta cadena, però per dificultats amb l'immoble no va ser possible. Va ser curiós veure de quina manera els veïns d'aquell barri van reivindicar que s'instal·lés aquest supermercat.

2009: any dels edificis històrics rubinencs

Aquest any serà l’any dels edificis històrics: el Celler Cooperatiu, el Castell, la Torre Bassas, l’Ateneu, l’antiga fàbrica Espona i la masia de Can Serra. Tots aquests edificis emblemàtics de la nostra ciutat seran rehabilitats i adaptats per l’ús que se’ls assigni.

El Celler rebrà la major aportació econòmica i serà rehabilitat íntegrament, com ja sabeu, però no serà l’únic. Dins dels projectes del FEIL (Pla Zapatero) es farà la climatització del Castell, especialment a l'auditori, on es celebren les cerimònies matrimonials, conferències, i altres actes, a més de les sales de treball. També es millorarà l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor i es renovarà el pati, per tal de convertir-lo en un espai més adient per a espectacles a l’aire lliure. La inversió prevista és de 315.000€.
La Torre Bassas i l’Ateneu necessiten una posada al dia tant per fora com internament i és el que es farà aquest any amb un pressupost de 300.000€.
L’antiga fàbrica Espona, amb una inversió de 400.000 €, serà adaptada per acollir el Centre Nacional de Dansa i es solucionaran els aspectes d'accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda
La Masia de Can Serra serà rehabilitada per convertir-se en centre de formació, investigació i viver d’empreses d’energies renovables i actualment es disposa de 650.000€ però a més, es demanarà una subvenció als fons FEDER.
A la Torre Salduba ja s’està treballant amb una Escola Taller i, a l’altre edifici emblemàtic de Rubí, al teatre municipal la Sala, es farà una rehabilitació interna amb una inversió de 150.000 €.
El nostre patrimoni arquitectònic enguany rebrà una posada al dia molt important.

Projecte del Celler de Rubí

Ja s'ha presentat el projecte del Celler de Rubí. L'Alcaldessa ha fet la presentació a la premsa i el Joan Albert Adell, ha explicat el projecte de rehabilitació. Adell n'és l'autor i és un arquitecte especialista en edificis històrics, amb un currículum impressionant.

Ara ja falta menys. Ja podem iniciar els tràmits de licitació i esperem veure l'inici de les obres aviat.
Fa més d'un any i mig que va caure part de la teulada i , d'aquesta desgràcia en vam fer una virtut i, vam iniciar el procés per dignificar un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Hem dedicat molts esforços, hem obtingut una subvenció del Ministeri de Foment (uns 700.000 €) i en aquests moments ja disposem del projecte executiu de l'obra aprovat.
A més de fer un reforç de la fonamentació per assegurar l'estabilitat de l'edifici, es farà una rehabilitació seguint les idees de l'arquitecte Cèsar Martinell l'autor original del celler.
Es disposarà d'un nou espai multifuncional apte per a exposicions, reunions o sala d'actes a la planta soterrani. Aquest espai tindrà un caràcter ben singular donat que, l'estructura d'arcs i pilars de peces de ceràmiques crearà un espai únic a Rubí d'una gran originalitat (mirar imatge). S'hi podrà accedir per dues escales i un ascensor.
A la planta principal es conservaran totes les tines del vi i es farà una neteja i restauració, a més de construir una nova teulada amb teules planes, seguint el costum de Cèsar Martinell, precisament de manera similar a les teulades d'altres cellers cooperatius.
Finalment, a la part de dalt, es refarà el porxo per on entrava el raïm i es convertirà en l'entrada principal de l'edifici, de tal manera que la visita permetrà seguir el procés d'elaboració del vi.
Les obres, un cop iniciades han d'estar acabades en dos anys. Tant de bo que sigui en menys temps i puguem gaudir del Celler al 2010.

Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) a Rubí

El Tió i els reis ens van portar 12,5 milions d'Euros per inversions a Rubí a través d'una iniciativa del govern estatal de creació d'un Fons Estatal d'Inversió Local, que es coneix com a Pla Zapatero.
Quina sort! Podrem donar un gran impuls a la millora de les escoles de primària, instal·lacions esportives i altres edificis municipals. Es posaran al dia les instal·lacions elèctriques, la calefacció i la fontaneria així com la pintura de les escoles públiques.

També es construirà un nou edifici al davant de l'Ajuntament per serveis municipals i atenció ciutadana.
Però no s'acaba aquí. En quant a vials, s'obrirà el segon carril i s'urbanitzarà el vial que uneix la rotonda de Can Rosés amb la rotonda de la carretera que va a Terrassa. Es millorarà el Carrer Abat Escarré ampliant les voreres i donat prioritat al vianants, es milloraran les voreres i la il·luminació del tram del passeig de la Riera a continuació de la Plaça de la Sardana. S'obrirà un nou vial de connexió del carrer Mallorca amb el carrer Anton de Borja i l'Estatut, urbanitzant la zona on va la nova escola. Es completarà el carrer Segre amb quatre carrils i s'urbanitzarà aquest carrer i les avingudes Astronomia i Comàs i Solà amb noves voreres i il·luminació. A Can Fatjó, completarem i ampliarem algunes voreres i millorarem la il·luminació dels carrers Topaci, Or i Diamant.
Es construiran dos nous parcs. Un amb jocs infantils al voltant de l'Escola Bressol Lluna (entre l'avinguda Olímpíades i el carrer Barcelona) i l'altre a l'antiga bòbila Saltó. També es remodelarà el parc de Ca n'Alzamora, a més d'enderrocar l'antiga nau de Can Sedó.
Respecte a l'enllumenat públic, i per evitar la contaminació lumínica i mediambiental, i per estalvi energètic, es canviaran totes les bombetes de vapor de mercuri a vapor de sodi, es col·locaran reguladors d'intensitat i es canviaran les lluminàries contaminats i/o en mal estat.
I hem de finalitzar totes aquestes obres al 2009, ja que es una de les condicions del FEIL.
Aquestes actuacions seran una ajuda pels treballadors i les empreses relacionades amb el sector de la construcció. I a més, caldrà sumar les altres obres que es duran a terme amb les inversions que ja teníem previstes per aquest any a la nostra ciutat, a través del pressupost municipal.

Bolonya: ho estem fent be?

La construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya, està sent criticat dient que privatitzarà la universitat, que la mercantilitzarà al rebre finançament privat. Per altra part es diu que prioritzarà els estudis tècnics per sobre dels humanístics, que es degradaran els títols o que el preu de les matrícules augmentarà de manera desorbitada. Tanmateix aquesta crítica té un aspecte positiu i és que ha aconseguit mobilitzar als estudiants d'una manera organitzada i fomentar l'esperit crític.

Però que diu La Declaració de Bolonya? Quins son els seus objectius? Principalment Bolonya proposa:

• Construir un espai europeu d’estudis superiors pel qual els estudiants puguin moure’s en igualtat de condicions i faciliti el treball en xarxa
• Homologar els estudis en tres nivells, Grau (de quatre anys que substituirà a les diplomatures i llicenciatures), Màster d’especialització (d’un o dos anys) i Doctorat. Totes les carreres han d’estar adaptades pel curs 2010-2011.
• Fixar un sistema de crèdits que asseguri el mateix esforç en tots els països per obtenir un títol

Que podem fer?
Aquesta reforma universitària presenta una sèrie de temes que fan complexa la seva aplicació i el mon estudiantil es mostra crític amb alguna de les possibles dificultats. Podem apuntar algunes possibles respostes als interrogants existents.
Ha d’haver col•laboració amb les empreses privades. Aquest lligam amb l’empresa ha de permetre millorar la innovació i disposar de més inversió. Però la Universitat pública no pot ser depenent del mon empresarial. Cal assegurar la inversió necessària de les administracions en les universitats públiques amb un pla de millora del finançament universitari.
La igualtat d’oportunitats s’ha d’assegurar establint un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (matrícules, estudi de llengües, habitatge, viatges) amb uns preus públics assequibles.
S’ha de facilitar l’accés als estudiants que treballin, creant itineraris de dedicació parcial i combinar ensenyaments mixtos, presencials i a distància
Per facilitat la nova forma de treball personal de l’alumne caldrà reduir la ràtio d’alumnes per aula i assegurar la coordinació entre el professorat per tal de no sobrecarregar els estudiants amb treballs i pràctiques
Ara bé, no podem dir que Bolonya afavoreixi els estudis tècnics reduint els humanístics. El que hem de tenir clar, es que no es pot malbaratar el temps ni els diners ni en ciència ni en humanitats, especialment quan parlem de diners públics. L’Educació no es una despesa, és una inversió, però tota inversió ha de produir un rendiment.

No es un camí fàcil i més en un moment de crisi com aquest. Però tot repte implica una oportunitat que cal aprofitar, i situar la nostra universitat i als nostres estudiants, a un nivell de qualitat que ens permeti afrontar els reptes de futur.

Facebook i privacitat

Aquest lloc web de xarxes socials està agafant molta embranzida. Sembla que si no hi ets al Facebook, no existeixes. I si fas de polític la cosa està clara.
Cal reconèixer que és una eina molt útil per estar en contacte amb molta gent i cada cop la xarxa "d'amics" es va fent més gran. A més de poder penjar fotos i vídeos, pots organitzar grups i trobades. També pots retrobar molts amics i coneguts i fer-ne de nous.
Però el Facebook té un inconvenient i un problema. L'inconvenient és que li has de dedicar temps. I el problema és que pot perillar la teva privacitat.
Algunes empreses de recursos humans fan servir el Facebook per conèixer aspectes de les persones que s'han presentat en un procés de selecció. I de la mateixa manera ho poden fer servir organitzacions amb finalitats no massa clares i les quals et poden perjudicar.
A l'apartat de Privacitat del Facebook ens avisen de que poden passar les dades a tercers. "Els nostres proveïdors de servei poden tenir accés a la teva informació personal per a l'ús en un temps limitat en connexió amb aquestes activitats de negocis" I també ens diuen que les "Aplicacions de la Plataforma poden accedir i compartir certa informació teva amb d’altres d’acord amb la teva configuració de privacitat"
Comento alguns aspectes a tenir en consideració i que podem controlar qui tindrà accés entrant a l'apartat de "configuració de la privacitat".

1. Creences i ideologia. En aquests temes val la pena ser molt curosos i no deixar-hi constància o mostrar el mínim possible. Estem mostrant aspectes molt personals als que tindrà accés també gent desconeguda. També caldrà vigilar a quines "causes" ens adherim , quines son les nostres afeccions o quins escrits deixem al "mur".
2. Data de naixement. Pot estar bé si volem que ens felicitin, però potser no cal que es visualitzi l'any. Algunes persones fan servir aquesta data com a password. Si es el nostre cas quan menys gent ho sàpiga millor. A més si som menors d'edat els hi pot resultar fàcil trobar-nos a persones amb pocs escrúpols.
3. Fotos i vídeos. Si pengem fotos nostres en segons quina situació (per exemple en una festa després d'unes copes de més) aquestes poden indicar una persona poc convenient per algunes feines. Es preferible penjar-les a programes com el Picasa i convidar a les persones que hi tindran accés.
4. Adreça particular i telèfons. Consell: no posar-los mai. Algú pot vendre les nostres dades i rebre publicitat a casa. I en el pitjor dels casos podem rebre cartes o trucades poc agradables.
5. L'adreça electrònica. Pot ser usada per enviar-nos spam o perquè persones que no desitges ens omplin la nostra bústia. Per tant, dos consells: fem servir una adreça de correu específica (no l'habitual) i a més que l'e-mail no sigui visible al "perfil". Ho podem desactivar des de l'opció de configuració. Si algú es vol posar en contacte amb nosaltres ho pot fer a través del Facebook i ens arribarà un missatge a la nostra bústia de correu. No cal que fem públiques totes les nostres dades personals.
6. Què estàs fent ara? Cal ser prudents quan escrivim el nostre "estat". Si diem que no hi som a casa, que marxem fora un cap de setmana, algú pot aprofitar per fer-nos una visita domiciliaria aprofitant l'absència. Si escrivim en hores de feina, al nostre cap potser no li agradi saber que ens connectem al Facebook durant la jornada laboral.
7. Acceptació d'amistat. Quan acceptem com a amic a una persona poc coneguda (o que no coneixem) millor permetre-li únicament l'accés al perfil bàsic.
8. Aplicacions externes. Amb les aplicacions de plataforma, afegides al Facebook no els hem de permetre l'accés a les nostres dades, ja que aquí si que no hi ha cap seguretat de privacitat.
9. Menors d'edat. Als menors de 13 anys Facebook no els deixa inscriure's i si tenen menys de 18, els recomana parlar amb els pares abans de passar informació a estranys. El risc es major en aquesta edat.

Val la pena fer servir el Facebook? La meva resposta és sí. Però sabent al que ens exposem. Recordem el que deien els romans, "quod escriptum, escriptum est" allò que està escrit queda escrit.

--------------------------

• Configuració de la Privacitat
• Como vivir sin riesgo en la red (Ciberpais)
• Facebook y privacidad (exemple de configuració de la privacitat)
• Ajustar les opcions de seguretat (Sofos)
• How to stay safe on facebook (Video en anglès)
• Redes sociales y menores de edad

Un polític de trinxeres

Diu una amiga meua que un polític local és un polític de trinxeres. Està sempre a primera línia. El polític a nivell autonòmic o estatal es troba a una certa distància del seu electorat per una part i, per l'altra, els temes als que es dedica no solen tenir una repercussió tan immediata amb les persones a les que afecta. Si elabora una llei aquesta tindrà uns efectes a mig o llarg termini, però no de manera imminent. El polític local veu als seus electors a cada moment. En un poble o ciutat mitjana tothom es coneix i qualsevol moment és bo per proposar, criticar o exigir alguna cosa al regidor/a o alcalde/ssa que es troba al carrer, al cinema o comprant.
Recordo una visita a la festa de barri, dels Avets, en la que alguns veïns van aprofitar per plantejar els problemes que els afectaven, especialment els que feien referència a una antena de telefonia que els preocupava molt. A partir d'aquí alguns companys de l'Ajuntament vam haver de d'assistir un altre dia a una assemblea a la plaça del barri, ja que no hi cabíem tots al local de l'associació de veïns. Tothom va poder manifestar el seu neguit i fer-nos les crítiques pertinents per les nostres actuacions i les propostes de solució. Uns es van expressar més calmats, altres no tant. Jo feia poc que era regidor i vaig respirar quan es va acabar l'assemblea que va durar bastant. Per sort, el tema que més els preocupava es va poder solucionar al cap d'unes setmanes.
La feina del polític local és molt enriquidora i pot donar moltes satisfaccions. Es té a les mans la possibilitat de resoldre temes, d'aportar solucions que millorin la vida ciutadana, la vida dels veïns i veïnes de la pròpia ciutat. En alguns casos els seus efectes són immediats, per exemple millorant les places, ampliant les voreres o plantant més arbres. En altres ocasions es treballen temes, que encara que es veuen de seguida, serviran per millorar el futur de la ciutat, com és el cas del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).
Per això hem de treballar tots per tal de que tothom, però especialment els joves, s’apuntin a participar en la millora de la ciutat i per tant, a col·laborar en la política, municipal.
Recordant al President J F Kennedy, diria: "no et preguntis què pot fer Rubí per tu, sinó què pots fer tu per Rubí" La política local és cosa de tots.

La ria de Rubí

Fa unes setmanes vaig visitar Bilbao. Feia bastants anys que no havia estat i el canvi és fascinant. Recordava el "Botxo" amb aquella boira baixa i aquella ria fosca i bruta.
Ara aquella ria ha esdevingut l'eix vertebrador de la ciutat. Ha estat el motor de canvi urbanístic de la ciutat. La construcció d'edificis emblemàtics com el Museu Guggenheim i el Palau Euskalduna de congressos i música van ser factors que van contribuir força a aquesta transformació, acompanyada d'una urbanització d'alta qualitat de tot l'entorn de la ria.
Els nous ponts, les zones de passeig, la neteja... , van completar la inserció de la ria dins de la ciutat, trencant la separació que havia produït fins aleshores.
Bilbao ha sabut convertir un problema en una virtut.
A Rubí tenim la Riera que ens divideix en dos. A més a més, els carrers que la conformen actualment són unes vies ràpides.
Tal i com planteja el POUM, hem de convertir-la en un eix cívic, fent d'element connector dels diferents barris de la ciutat. S'ha de transformar en un passeig urbà, amb edificis emblemàtics i amb passeres i ponts que trenquin aquesta divisió urbana.
I ben cert que hem començat a caminar en aquesta direcció. Ja s'ha iniciat el projecte dels nous jutjats amb un edifici modern que canviarà la imatge de la zona.
També estem avançant en la futura zona comercial i d'oci del Rubí+D, tan necessària a la ciutat i que anirà acompanyada d'un gran aparcament i d'una passera que la unirà amb la zona dels la nova seu judicial.
Les actuacions han de continuar encara amb el nou Ajuntament a l'Escardívol; i amb la passera que l'unirà a la futura zona docent i cultural del Vapor Nou. A més de la nova estació de FFCC de la Llana, la nova zona universitària i l'actuació urbanística de la plaça del Vallès, la porta nord de la ciutat
Hem de fer de la Riera no solament una zona de transformació urbana que millorarà substancialment la ciutat, sinó també, el símbol d’un nou Rubí del qual ens podrem sentir més orgullosos.